Toni Sala. Les turbulències de l’ànima

Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m’ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

“Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m’ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar”. Així comença Persecució (L’Altra Editorial), de Toni Sala, una arrencada torbadora que farà que aquesta novel·la sigui una de les més memorables. Toni Sala és un dels autors convidats d’enguany a la Fira LiberisLiber, que se celebra el 5 i 6 d’octubre a Besalú.

Imaginem per un moment que Toni Sala fos un jovenet amb ínfules d’escriptor que portés aquest primer paràgraf a una escola d’escriptura. Segurament l’haurien animat a apuntar-se a un curs de novel·la i continuar escrivint. En canvi, si s’hi hagués presentat amb la novel·la sencera, és probable que el seu tutor s’hagués posat les mans al cap. Per què? Doncs perquè Toni Sala se salta totes les regles d’una novel·la comme il faut. No supedita el relat a les exigències de la trama, es deixa arrossegar per digressions sense cap voluntat de crear intriga, no utilitza els diàlegs per fer més versemblants els personatges, ni s’esforça a crear idiolectes per dotar-los de personalitat, refusa d’abordar el feminicidi amb un abordatge realista i introdueix subtrames delirants amb personatges grotescos, viatges amb avioneta que enlairen el discurs en descripcions magnífiques que no semblen aterrar enlloc. I en canvi Persecució, que llegim des del primer paràgraf com si esniféssim una ratlla de coca, té una força que arrossega el lector fins al final, senzillament perquè Toni Sala té el do de parlar sempre del que vulgui sense avorrir.

El protagonista masculí de Persecució, l’Albert Jordi (diria que el primer personatge de Sala de nom compost) és un personatge que se’ns desdobla constantment. Tan bon punt raona com el més sensat dels humans (és un llibreter culte i entenimentat) com s’abisma en preguntes torturades sobre un passat fosc que no acaba de dominar. Toni Sala no es proposa explicar-nos per què un home mata la seva dona, sinó descriure els efectes que un crim conjugal com el que ha comès l’Albert Jordi té sobre la seva vida posterior.

Com es pot recomençar una vida després d’haver passat per la presó? L’Albert Jordi Garcia (quin cognom més gris!) és un individu amb un discurs articulat i coherent, però es troba escindit entre el passat i el present, entre l’Andrés i el Mercury (els companys expresidiaris que va conèixer a la presó) i la possibilitat de rehabilitació que li ofereixen incessantment les dones que coneix, primer l’Èlia, després la Teresa, dues dones que sedueix i que accentuen també el seu desdoblament. Tots quatre personatges se senten fatalment atrets per l’Albert Jordi fins al punt de perseguir-lo, sigui per cobdícia (Andrés), sigui per curiositat (Teresa) o per la mateixa por que els provoca la repulsió que senten per ell (Èlia).

Persecució és una exploració del mal i els límits que el configuren. El primer paràgraf de la novel·la és ja tota una declaració de principis en aquest sentit. Aquí tothom està travessant línies vermelles i posant la pròpia vida en risc. El que fa poderosament opressiva la lectura d’aquest llibre és que darrere els discursos de tots aquests personatges hi ha una sola veu, la veu omnipresent de l’autor, que sobrevola com l’avioneta de la Teresa tota la vida mental dels protagonistes com si fossin part d’un mateix malson. Toni Sala ens introdueix en el pensament de tots ells, que estan connectats per vasos comunicants, com si estiguessin atrapats dins del magma cerebral de l’Albert Jordi. L’Èlia ho expressa molt bé quan diu: “Intentar convertir l’Albert Jordi en un somni, passar-lo per un embut cap a una alta realitat, portar-lo a les portes d’un altre món… Per què pensar-hi, per què convertir-lo en paraules?” Vet aquí una descripció força exacta del poder que exerceix aquesta novel·la sobre el lector. Ens xucla i ens arrossega fins al fons de les turbulències (i truculències) de l’ànima humana amb una força que no podem resistir.

El dilema final és resistir o sucumbir a la temptació del mal. Al desenllaç de Persecució, Sala planteja un doble final (altre cop el desdoblament) que arriba al lector com un gran alleujament. Si l’Albert Jordi té la temptació de sucumbir, l’Èlia el salva resistint, i ens obre una escletxa d’esperança per a tots els monstres que poblen aquest llibre, fins i tot per al mateix Albert Jordi, que potser algun dia podrà tornar ser un anodí senyor Garcia.

Toni Sala ha escrit una obra extraordinària. El seu tutor a l’escola d’escriptura també n’ha quedat meravellat, perquè Sala no és un pollet acabat de sortir de l’ou sinó un dels autors més importants de la literatura catalana contemporània. Avui fa cinquanta anys i espero que en visqui molts més per poder-nos brindar obres com aquesta. Per molts anys.

Subscriu-te a Núvol per un any i emporta’t de franc un exemplar d’aquest llibre. Abans de subscriure’t pots fer la reserva a subscriptors@nuvol.com.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació