‘The Leftovers’: el món convertit en una capsa de records

The Leftovers (Periscopi, 2014) arrenca fort: en pocs segons, un 2% de la població mundial ha desaparegut sense deixar rastre. Persones de totes les edats i procedències s’han esfumat d’un moment a l’altre en el que alguns anomenen la Desaparició Sobtada o el Rapte, fent referència a una profecia bíblica. Cap teoria científica pot explicar el perquè d’aquest fet, que ben aviat queda justificat mitjançant discursos religiosos. Els que han marxat eren les bones persones de debò i Déu les ha cridat perquè es reuneixin amb ell.

A partir d’aquest plantejament inicial, la novel·la de Tom Perrotta avança uns anys i allibera una pluja de personatges entrellaçats entre sí, cadascun dels quals té una manera diferent d’enfrontar-se a tot plegat. Hi ha en Kevin, l’alcalde racional que procura mantenir la rutina de sempre malgrat que l’entorn s’ha capgirat. La dona l’ha abandonat per sumar-se al Residu Culpable, una espècie de secta que recorda constantment la Desaparició Sobtada a la resta de ciutadans. En Tom, el fill gran, s’ha deixat abduir pel moviment de les Abraçades Curatives mentre que la Jill, la filla petita, s’aferra a plaers terrenals, com les drogues i el sexe, per oblidar així que la normalitat s’ha convertit en desgràcia.

El fanatisme pren les formes més diverses en una societat globalment regnada pel desconcert i la manca d’expectatives. El futur de la humanitat s’ha estroncat de sobte, i el món s’ha convertit en una capsa de records. Per fer front a les pèrdues, els supervivents transformen els desapareguts en éssers divins i n’enalteixen les qualitats, demostrant que la memòria col·lectiva és fàcilment mal·leable i no té remordiments a l’hora de canviar el passat.

En termes emocionals ningú n’ha sortit indemne, i cadascú escull la seva estratègia per curar-se les pròpies ferides. D’aquesta manera, el llibre s’impregna d’una aura espiritual que posa en evidència la necessitat humana de creure per sobreviure. Però a mesura que el temps avança també afloren els enganys i les mentides dels desapareguts, desmitificant-ne la seva bondat absoluta. La Nora, un dels personatges més rellevants, exemplifica l’impacte de la solitud quan aquesta arriba sense avisar i s’endú tot allò que estructurava la seva vida, si bé el Rapte li servirà per descobrir que no era tan feliç com es pensava. Ella és la dona més trista del món però, alhora, la que lluita més per tocar de peus a terra.

Per narrar tanta confusió, Perrotta utilitza un llenguatge simple i una prosa planera que no enterboleixen la història ni rebaixen la potència de l’argument, que és la base de la novel·la. De fet, The Leftovers reforça la tensió narrativa amb l’absència de filigranes literàries i un final propi de les pel·lícules de terror que, malgrat deixar a l’aire alguns interrogants, és prou versemblant i satisfà les expectatives.

Fa poques setmanes, el canal nord-americà HBO ha estrenat la versió televisiva del llibre de Perrotta. En tractar-se d’una producció d’aquestes característiques, l’adaptació amplifica la força de la trama i, de moment, deixa de banda les reflexions més espirituals de l’obra. El ritme vertiginós que ha adoptat la sèrie fa que, en els dos episodis emesos, ja s’hagin polit bona part de la història. Tot i això, pel que se n’ha pogut veure fins al moment, la versió televisiva acobla l’argument de la novel·la a les demandes dels teleespectadors sense perdre l’essència del llibre.