Tens bon gust?

'Història del gust. Menjar i vestir al llarg del temps' (Rafael Dalmau) ens explica com hem menjat i ens hem vestit al llarg del temps.

Amb més o menys freqüència, sempre comentem el que fan els altres: si tenen personalitat o no, mirem amb qui s’ha casat, si han viatjat allà o si odiem el seu jersei. Si comparéssim el que critiquen els avis des d’un banc passant la tarda amb el que critiquen els joves mentre posen likes a Instagram, faríem alguna cosa més que criticar: estudiaríem la nostra història. Rafael Dalmau Editor ha publicat Història del gust. Menjar i vestir al llarg del temps de Joan Santacana i Nayra Llonch, i parla precisament d’això: “Si en lloc d’estudiar una societat per dalt de tot, pels seus valors ètics i morals, estructures econòmiques i polítiques (…), comencem per baix, pels canvis en la manera de vestir dels homes i les dones o per estudiar què mengen, com ho cuinen i què els agrada, els resultats són més clars, segurs i diàfans.” I tot això -el que fem, el que preferim, el que ens agrada més o menys- depèn d’un concepte que utilitzem diàriament, i el trobem en frases tan quotidianes com el que diria, per exemple, una tieta a la seva neboda: “ai nena, tens molt bon gust.”

Però, què vol dir això? Que segueixo modes? Que tinc un estil i el segueixo? Que em queda bé i ja està? Això del “gust” com a concepte ve de lluny i aquest llibre no és una teoria més sobre el gust com a concepte, sinó un diagnòstic de cada període històric que us farà veure una relació entre un plat d’arròs i un tipus de calces. Tal i com expliquen els seus autors, “és una història en minúscules”, perquè el menjar i el vestir estan relacionats amb tots els aspectes de la vida i sobretot, amb cada context. El gust és determinant i per això s’ha qüestionat molt al llarg del temps: tal i com s’explica en el llibre, van ser els il·lustrats que van començar a parlar de modes, de l’educació del gust, i Hegel va fer trontollar el concepte i va discutir si el “bon gust” havia de relacionar-se amb la “bellesa”.

Quan la meva tieta em diu que tinc bon gust, ho diu perquè el que porto és bonic o perquè queda bé amb la meva personalitat? Quan ens vestim estem donant una imatge als altres, que també respon a un context social i històric. Santacana i Lonch apunten que “el menjar i el vestir són unes variables dependents de molts factors. Estan relacionats amb les formes d’obtenir les matèries primeres, amb les diferents fórmules existents en cada moment d’estratificació social, amb la concepció del gènere, sexe, religió, moral, comerç i globalització.” Per això, en certa manera ens alimentem d’aquesta “personalitat col·lectiva”, o moda, o com li vulguis dir: els francesos vesteixen així elegants amb una pamela al cap i els catalans mengem pa amb tomàquet. Des de l’anècdota, el llibre no només parla de la història de la gastronomia i de la indumentària, sinó també de l’evolució de les idees estètiques i de l’antropologia cultural.

Mengem caldo per dinar i sushi per sopar, els americans cuinen pizza italiana i “la indumentària funciona d’una manera molt semblant a la pizza”, diuen, i amb aquesta petita part de la història us explicaran una gran part del món. En aquest llibre no hi trobareu receptes de cuina ni consells d’outfits per la tardor 2019, però si el llegiu, el gaudireu i veureu relacions a tot el que mengeu i amb tot el que us vestiu, i el cap us començarà a bullir quan escolteu frases tan innocents com “aquest menjador està decorat amb un mal gust…” o “de veritat no has provat mai un matcha latte?”

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació