Svetlana Aleksiévitx. Les veus de Txernòbil

L’escriptora bielorrussa Svetlana Aleksiévitx va ser guardonada aquest dijous amb el Premi Nobel de Literatura 2015. Amb motiu del premi, recuperem un article del 2004 que recull una conferència pronunciada per l’autora al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). 

Aleksiévitx va visitar Barcelona el juliol del 2004. L’autora va participar al debat Traumes urbans. La ciutat i els desastres que va organitzar el CCCB. En aquella conferència, Aleksiévitx va parlar de l’impacte de l’accident de Txernòbil en la societat bielorussa i els efectes sobre els testimonis més propers a la catàstrofe.

L’escriptora i periodista va començar fent referència a les fronteres i va plantejar una nova perspectiva. “Si els bombers no haguéssin apagat l’incendi els primers dies, i sobretot en la primera nit, no es podria viure ni a Escandinàvia ni a Europa, el món s’hauria convertit en quelcom molt fràgil”, va expressar Aleksiévitx. La catàstrofe nuclear també va canviar la concepció del temps. L’autora reflexiona sobre el fet que l’accident va implicar pensar en el fet que la radioactivitat seria present a la zona durant centenars d’anys, un període “que no podem mesurar amb el nostre concepte de temps”.

Txernòbil va ser, segons Aleksiévitx, “un trauma de la cultura”. L’escriptora explica la seva experiència després de conversar amb alguns testimonis que van anar fins a la zona de l’accident per intentar pal·liar-ne les conseqüències. “La gent posava sorra, plom, substàncies diverses, i al mateix temps hi havia molts soldats, molta tècnica, i calia vèncer, però ningú sabia què s’havia de vèncer”, diu. Les autoritats van reaccionar “com es feia en el passat, tranquil·litzant a la gent, enganyant-la, dient-los que tot estava sota control”.

En aquest escenari, l’escriptora subratlla que la por va jugar un rol molt important ja que va servir per “buscar canvis i noves vies” i, alhora, es va convertir en “una forma de ser conscients”. Per això, Aleksiévitx sentencia: “Va ser la por el que els va fer lliures”. Alhora, l’escriptora reflexiona sobre la presència d’aquesta por en l’època actual i afirma que “la gent vol distanciar-se’n, vol enviar la por a la perifèria”. Així mateix, Aleksiévitx enllaça la catàstrofe nuclear amb la catàstrofe de l’imperi del socialisme. “Per entendre-la, nosaltres teníem cultura. En canvi, la catàstrofe de Txernòbil no es veu amb els ulls, ni tan sols les mans poden tocar-la. Tampoc fa olor. I la gent no sap com expressar aquestes idees”, diu.

Podeu llegir l’article sencer sobre la conferència d’Aleksiévitx al CCCB aquí.

KOSMOPOLIS’06 / L’abandonament d’estereotips en la prosa femenina. S. Alexiévitx, L. Kim i N. Tolstaia (VO Rus trad Es) from CCCB on Vimeo.