Sorj Chalandon, Retorn a Killybegs

Edicions del 1984 ha fet diana amb la publicació de Retorn a Killybegs, de Sorj Chalandon, periodista francès i gran coneixedor del conflicte d’Irlanda del Nord. Chalano ha novel·lat les lluites intestines de l’IRA amb una història d’espionatge apassionant.

Retorn a Killybegs és una d’aquelles novel·les que fa que et sentis agraït que t’hagi caigut a les mans. Sorj Chalandon, periodista francès, que ha treballat al llarg de la seva vida laboral en diferents publicacions, va destacar per sobre de tot, pels seus reportatges sobre Irlanda del Nord, els quals li van proporcionar el premi Albert Londres. Però si parlem de l’autor abans de començar a parlar sobre el llibre és precisament perquè ell n’és un dels personatges. En un exercici literàri sorprenent, Chalandon narra la història de Tyrone Meehan, des dels inicis dels seus dies fins a l’últim. “Quan el pare em pegava, cridava en anglès, com si no volgués barrejar-hi la nostre llengua”. Aquesta frase, que enceta la novel·la i obre el camí cap a un paràgraf demencial,  és la gènesi de la veu d’en Tyron Meehan, una criatura en un petit poble del nord d’Irlanda, al comtat de Donegal. La mort prematura del pare porta a la mare i els germans a traslladar-se a Belfast. Aquí és quan el fill es llança de cap a un relleu generacional, existencial, ideològic i emocional, que el durà a militar tota la vida a les files dels insurrectes, a filtrar cada impuls vital del seu cos a través de la natura d’una població oprimida de totes les maneres; també de totes aquelles no imaginables.

La novel·la ens desgrana un relat de vida intens, intercalat per passatges del present i records del passat, amb infinitat d’actors de fons, cada un dels quals juga el seu petit paper en la revolució, o en la repressió. Però si una cosa queda clara en aquesta història és que en el món hi ha gent capaç d’arribar a les últimes conseqüències. Capaç d’assumir la responsabilitat del moment sense dubtar ni un segon, encara que el dubte existeixi, i s’allargui durant anys, amagat darrera els murs de maons vermells de Belfast, en barris catòlics o protestants, o rere les parets de Long Kesh, la presó. L’opressor. La presó.

La guerra urbana, la violència, l’odi i la venjança, les penes i les condemnes, queden enllaçades al llarg de la seva vida a través d’unes reflexions, gairebé pòstumes, no en termes biològics, però si en termes emocionals, fetes des de la cabana del seu poble origninal, Killybegs, que donen coherència a una història francament extraordinària, que més d’un cop fa que t’alcis de la cadira deixant anar un – apa aquí, quina barbaritat!– i tornis a baixar els ulls per retrobar el fil mentre les dents encara t’espateguen d’angoixa i brutalitat.

Però el que sembla més interessant és, precisament, aquesta transfiguració d’identitats que es produeix en la creació d’aquesta història. És bonic, ben fet, i fer-se la pregunta de en quin moment es barregen realitat i ficció, o quantes llicències s’ha pres l’autor més enllà de la veritat estricta,  si és que en algun moment ho fa, no aporta res de res a la interpretació d’aquesta història. És Sorj Chalandon qui posa veu en primera persona a Tyrone Meehan i és Tyrone Meehan qui parla de l’Antoine, el franceset, l’autor, el propi Sorj Chalandon, qui de manera indirecta es qüestiona el seu paper i la seva participació en l’univers d’Irlanda del Nord. Així també es qüestiona la seva pròpia amistat amb el protagonista, alhora que ens presenta una visió privilegiada del conflicte a través del militant de l’IRA, i de tot el bagatge, experiència i coneixements inherents en l’autor.

Retorn a Killybegs és un llibre obscur que et fa caminar per les contradiccions internes d’un entorn viciat i degradat a base de quantitats ingents de Guinnes i pólvora, fronteres inmòbils i abusos desfasats de qualsevol marc legal, que mostra com el terror va més enllà d’una bomba desafortunada en una caserna de policia, però que exhala uns fums que es dispersen per l’atmosfera en una estranya i desconeguda forma d’amistat i amor pels seus iguals, en una terra sacsejada per una guerra, que vista pel ulls equivocats, pot arribar a semblar gairebé ancestral, infinita i universal.

Una lectura de veritat, que si alguna cosa pot aportar, particularment, és una curiositat infinita per un conflicte que en certs moments pren unes dimensions indescriptibles. Un encert de llibre, de la mà d’Edicions de 1984.