Són quimeres?

Núvol té l’honor de presentar-vos aquí un nou capítol de Reis de sorra, una novel·la que us podeu descarregar i llegir per episodis cada dijous des de l’app Ruta 1714. Seguiu amb atenció els personatges d’aquest relat, que es mouen entre la Barcelona del set-cents i la d’avui.

Ruta 1714

Ruta 1714

Reis de sorra és una novel·la poc convencional que es distribueix pels canals de comunicació del segle XXI: els mòbils, les app i les xarxes socials. Vegeu @reisdesorra i @josoclabruna La novel·la explicarà, setmana a setmana, el periple de la protagonista, Bruna Arderiu, en la recuperació d’un llegat perdut i d’unes cartes on s’amaguen secrets del segle XVIII que podrien haver canviat el futur d’Europa.

Núvol té l’honor de presentar-vos aquí el novè capítol de Reis de sorra, una novel·la que us podeu descarregar i llegir per episodis cada dijous des de l’app Ruta 1714. Seguiu amb atenció els personatges d’aquest relat, que es mouen entre la Barcelona del set-cents i la d’avui. La seva protagonista, Bruna Arderiu, té comptes a Twitter i Instragram, on publica a temps real els esdeveniments de la novel·la.

A l’escola del Pol, aquell curs 2014, inauguraven activitat: el Festival de la Primavera. D’entrada, semblava una iniciativa interessant perquè sorgia d’una proposta dels mateixos alumnes, que l’equip docent, amb molt bona voluntat, havia incorporat en el seu programa i que alguns pares, molt predisposats, s’havien encarregat de coordinar. A la Bruna, tanta demanda d’implicació familiar, l’aclaparava. No trobava la manera de compaginar la seva jornada laboral i la del Víctor, amb les ocupacions domèstiques, familiars i personals, i a tot això, afegir-hi la participació en el dia a dia del col·legi. I, al cap i a la fi, tampoc tenia clar que aquell pes hagués de recaure en els pares.

L’Auditori estava ple a vessar. L’acte consistia en un concert en què cada curs interpretava un tema, triat prèviament entre tots amb sistema assembleari. El grup de cinquè havia optat per Boig per tu, la mítica cançó de Sau, ara en voga gràcies a Shakira, i Piqué. El Pol feia els acompanyaments al teclat, la seva amiga Wei era l’encarregada de la percussió i el Martí, de la guitarra. S’hauria dit que era un dels moments més esperats del Festival. Per a la Bruna, per descomptat, perquè li queia la bava veient com tocava el seu fill. El Víctor no havia arribat encara i això la tenia una mica mosca. L’havia avisat que s’endarreriria a causa d’una reunió. Ella passava el temps d’espera amb la Dora en braços. I a la Dora no li agradava esperar sense poder gatejar.

“Blup”. S’havia oblidat de silenciar el mòbil. Tenia un whatsapp. Era de l’Stefan. El periodista feia més temps del previst que no donava senyals de vida. Dilluns, suposadament, havia tornat de Sèrbia i ja era dijous. La Bruna no volia donar cap pas en fals, ni mostrar-se impacient, així que tampoc s’hi havia posat en contacte. No entenia què havia pretès l’Stefan amb el cop d’efecte de deixar-li aquell coi de fotos a la carpeteta vermella. Per què no les hi havia ensenyat ell mateix quan l’havia tingut davant? I en König, per la cara d’esglai de l’altre dia, tampoc semblava que en sabés res.

“Hola Bruna”
“Perdona que no et dic res fins ara”
“El viatge de Zrenjanin ha sigut molt productiu”
“Tinc documents interessants i he parlat amb la senyora Francesca Boronat”
“Podem veure’ns demà un moment?”
“Seré a la Biblioteca de Catalunya”

Ah! La Francesca Boronat, l’amiga d’en König que de sobte havia sorgit del no-res! On era aquella senyora tan estupenda mentre operaven en Köning?

La Francesca l’havia abordat el dilluns a l’hospital. Les seves maneres exquisides a la Bruna li semblaven impostades. Segurament perquè en els temps que corrien no era molt habitual topar amb aquella mena de formalismes.

―Senyoreta Arderiu, disculpi. Tindria un moment?
―Digui’m ―li va contestar la Bruna, sense ni aixecar els ulls de la pantalla de l’ordinador, però perfectament conscient de qui tenia al davant, perquè poc abans l’havia vist avançar pel passadís.

―El meu nom és Francesca Boronat. Volia parlar-li del senyor König. Estic una mica preocupada ―”Ja té pebrots la cosa”, va pensar la Bruna. La senyora Boronat li degué llegir el pensament perquè, acte seguit, va passar a justificar-se.― L’Eduard i jo estem molt units des de fa molts anys. Malauradament, m’he vist obligada a marxar de la ciutat aquests dies i no l’he pogut ajudar en el seu internament. Es tractava d’un viatge de negocis ineludible, íntimament lligat per cert, amb el seu patrimoni. No sé si ho sap, senyoreta Arderiu, però el senyor König posseeix una gran fortuna. I això és, en part, el que em preocupa. El veig molt perdut. És com si no fos l’Eduard de sempre.

―Doncs és normal en una persona de l’edat del senyor König, després d’una operació com la que acaba de passar. Cal donar-li temps. A poc a poc, anirà tornant a la normalitat.

―Ja. Esclar. Però és que m’ha estat explicant unes històries molt estranyes. Autèntics deliris. Assegura que hi ha una banda de mercenaris que el volen matar i que han arribat a assaltar-lo a l’hospital. ¿Aquest tipus d’al·lucinacions entren en la normalitat, senyoreta Arderiu? ¿No poden ser fruit d’alguna medicació inapropiada? Ell la menciona contínuament a vostè; per això, m’he pres la llibertat de venir a consultar-la.

Ostres, allò sí que va aconseguir descol·locar-la! I si tota aquella maleïda història no era més que una enorme fantasia causada per la clàssica síndrome confusionària postoperatòria? Com no se li havia acudit abans? Al capdavall, la nit del presumpte assalt ella no havia arribat a veure ningú. En König podria haver caigut tot sol del llit… Però, i les fotos? I l’Stefan? També ell estava sent víctima de les imaginacions d’en König?

Els calorosos aplaudiments de l’Auditori la van treure de cabòries. Els alumnes de cinquè prenien posicions a l’escenari. El Pol, guapíssim, ja era assegut al piano. Estava nerviós, però content. La Dora es movia entusiasmada en veure el seu germà. Just llavors va arribar el Víctor i li va fer un petó a la galta. Si la Bruna continuava sola amb tot allò, pararia boja. Hauria de trobar ben aviat el moment de compartir-ho amb el seu marit.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació