Som vius dins la foguera

Carme Riera serà a la biblioteca Jaume Fuster en el marc del festival Barcelona Novel·la Històrica el proper dimecres 6 de novembre per parlar-nos del fresc literari "Dins el darrer blau"

Quan s’escriu una novel·la tenim la llibertat de poder fer el que vulguem amb els personatges. Carme Riera no va tenir més remei que enviar-los a la foguera. I, aleshores, toca parlar de les cendres? No, no! Cal parlar sempre dels qui van patir les cendres; és aquest, segurament, el poder de la literatura, que ens permet recordar i demanar perdó. I recordar per no oblidar.

Dins el darrer blau celebra el seu 25è aniversari i ho fa amb una edició commemorativa que convida vells però també nous lectors que tindran l’oportunitat de descabdellar la fúria i les entranyes de la Inquisició. Una edició que esdevé, sens dubte, la celebració d’una obra polifacètica brodada fins el més petit detall, quan es va publicar ara fa un quart de segle ja va rebre els premis Nacional de Narrativa, el premi Josep Pla, el premi Crexells, la Lletra d’Or i el premi Elio Vittorini a Itàlia. Grup 62 i Alfaguara aprofiten l’ocasió per reeditar l’obra en català i en castellà. Riera serà a la biblioteca Jaume Fuster en el marc del festival Barcelona Novel·la Històrica el proper dimecres 6 de novembre per parlar-nos d’aquest fresc literari. 

Sovint, el discurs de Riera contraposa l’actualitat amb els temps en què els clàssics eren valorats de debò. Avui però, es reedita Dins el darrer blau, la novel·la per excel·lència sobre la tragèdia dels mallorquins conversos – tal com a ella li agrada anomenar-los – condemnats per la Inquisició l’any 1691. Riera n’ha parlat com pocs. Perdoneu, rectifico: Riera n’ha parlat com mai ningú ho havia fet abans. Baltasar Porcel ho va intentar amb l’assaig Els xuetes mallorquins, on posa al descobert quinze segles de racisme; Vicente Blasco Ibánez i Miquel Forteza ho han fet ja en la contemporaneïtat. Però verdaderament és Riera qui ens endinsa en un entramat entre les víctimes de la intolerància i els botxins pendents del poder amb un rerefons d’esperança, temor i la immortal passió pel viure. Emocions congregades per a veritats invisibles. 

És oportú reeditar aquest llibre passat un quart de segle, en un temps en què les novetats inunden les llibreries. Enmig de temps líquids, Carme Riera, la narradora dels xuetes, es disposa a recuperar la memòria d’aquell genocidi. Amb el millor dels acabats a les mans, Riera – com el capità Harts – posa a prova als agosarats que ens hem vist capaços de venir a cercar, de nou, el darrer blau. Avui el teló de fons no és ni l’alta mar ni l’ardor pròpia del foc.

La sala Shakespeare de la llibreria Laie acull la roda de premsa de presentació d’un títol que va omplir literàriament una llacuna en l’imaginació col·lectiva. Va arrencar-nos així la bena dels ulls a nosaltres mateixes per recuperar el passat, trencar el silenci i també l’amnèsia. És aquí on ens topem amb una ficció rica en esdeveniments reals, en què apareixen els monstres de la intransigència, éssers difícils de domesticar en un dogmatisme ideològic gairebé exhaust, fins i tot, angoixant. Entre monstre i monstre, hi trobem un refugi incomparable on hi apareixen una corrua de fades que arriben de puntetes i ens adverteixen que la novel·la és també això, una advertència. “I en uns moments on tot és confús i cal recuperar algunes certeses, la novel·la avui és un exercici necessari per brindar contra la intolerància i defugir del fanatisme”, diu Pilar Beltran, editora de 62. 

“No patiu que d’aquí a 25 anys no us convidaré”, diu Riera abans de revisar gairebé tres dècades d’anades i vingudes. L’autora mallorquina escolta atenta les reflexions de les seves editores. “L’obligació de l’editor és fer valdre la literatura de sempre”, diu Pilar Beltran. L’obra de Riera posa en relleu que cal parlar més sovint sobre el que significa construir novel·la: “la novel·lista és una cronista i Dins el darrer blau és un exemple deliciós d’aquest experiment”, diu Pilar Reyes, editora d’Alfaguara. Reyes situa Riera en la tradició novel·lesca que no evadeix la missió de contar uns fets i, en el si d’aquest univers, l’autora va voler il·luminar un període amarg de la història de Mallorca. També ho remarca Antonio Muñoz Molina al pròleg de l’edició castellana: Desde que uno empieza a leer En el último azul, percibe la sombra de Cervantes: el más propenso alo novelesco y hasta novelero del arte de la novela”. 

La curiositat de Riera pels xuetes es remunta a la seva infància, quan es qüestionava per què alguns infants n’insultaven d’altres que tenien un determinat llinatge. Aquesta mena d’humiliació la va dur a pensar en el que passava. Reflexionant, va traslladar-se fins a l’any 1631 quan una trentena de jueus van ser abrasats per la Inquisició, tres dels quals van ser cremats vius en un territori molt aïllat, que no va establir el primer enllaç en vaixell amb la Península fins dos-cents anys més tard. En aquell moment, després de les fogueres, no es va tornar a la fe judaica. Arribats a aquí, Riera s’adona que aquella mainada que l’acompanyava de petita era recriminada per ser descendents dels jueus conversos sacrificats en l’horror inquisitorial. En aquest viure amarg – encara palpable avui dia – Riera escriu una novel·la al món sabent que el mateix món és ple de perseguits i perseguidors. Per tant, i així ho diu Manuel Forcano al postfaci escrit a la reedició d’Edicions 62, “la història dels xuetes mallorquins no és sinó una corrua de fets desgraciats amb final tràgic”. Aquesta corrua de fets li van costar cinc anys de documentació incessant a l’autora: entre arxius, semàntica xueta i obres inèdites, Riera comença a veure que els seus protagonistes volen fugir i s’aboca, sense pensar-ho, a una història que parla i beu de les minories perseguides. En aquell moment, ningú més va atrevir-se a obrir les finestres per visibilitzar tants episodis cruents i invisibles. Ni els traductors ni les traductores, que en el cas d’Alemanya, consideraven que d’això no en podien parlar. Ningú va semblar sentir-la quan va fixar profundament la mirada a l’espasa del foc i els qui la van patir. I ens oblidem que qualsevol cosa que plantegi fets tal com van ser i succeir ha de ser un referent per tal de no tornar a caure en les mateixes errades històriques. 

Quan Riera va creure’s capaç de disposar de l’atmosfera adequada per transmetre, va iniciar una de les millors aventures de la seva vida. Dins el darrer blau ha passat per 25 anys de nombroses edicions i revisions que no han torçat la voluntat inicial de l’obra: donar llum per demanar perdó. “Jo no puc demanar perdó a una cosa que no vaig viure, però sí per una cosa que vaig veure. El més interessant que podria passar és que ningú hagués de demanar perdó d’aquí a 25 anys” reflexiona l’autora. Em pregunto si serà fàcil no haver de disculpar-nos de res: ni per la xenofòbia, la intolerància, l’odi, la malvestat… Són diversos, segurament infinits, els mals del món que em venen al cap i que són motius pels quals construir perdó, record i justícia i és aquí on la literatura ens desafia el repte de la narració de la veritat. 

La fidelitat als fets no és cap broma i a mesura que passen els anys, potser de vint-i-cinc en vint-i-cinc, ens adonem que el succés és tan tangible i real que fins i tot som vius dins la foguera. Si Riera l’any 1994 ens convidava a conservar la il·lusió volant, a voltes, embrollada a la veritat, en ple 2019 ens ho sentencia. Sens dubte, una novel·la, que malgrat celebrar unes noces d’argent, interpel·la directament l’avui, que ara també fa un fort tuf de fregidina; l’avui protagonitzat per una crisi encara sostinguda en el temps, que obliga part del món a sucumbir a l’èxode i a l’exili tot buscant un refugi digne… No és també això una foguera? Amb recança disposo la mirada al futur preguntant-me si d’aquí a 25 anys, algú demanarà perdó servint-se del poder de la literatura. I sí, aleshores potser haurem arribat fins al darrer blau.  

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació