Sobrassada de peix, la barreja de l’impossible

Amb aquest nom es presentava la segona edició de la setmana contracultural manacorina: Sobrassada de Peix, la qual és hereva de l’Octubre Punk, celebrat als anys 2009, 2010 i 2011, on l’important és l’actitud i l’esperit, entenent aquest com allò més profund que sorgeix de les entranyes, més que la tècnica, segons els propis organitzadors.

Amb aquest nom es presentava la segona edició de la setmana contracultural manacorina: Sobrassada de Peix, la qual és hereva de l’Octubre Punk, celebrat als anys 2009, 2010 i 2011, on l’important és l’actitud i l’esperit, entenent aquest com allò més profund que sorgeix de les entranyes, més que la tècnica, segons els propis organitzadors.

Es tracta d’una setmana cultural autogestionada i autofinançada on la combinació d’una sèrie d’expressions artístiques, com la música, les arts plàstiques, cinematogràfiques i literàries, d’una manera o altra, conviden a veure la realitat des d’una altra perspectiva, defugint dels gustos majoritaris, però que a l’hora contribueixen a la reflexió i a  la posada en escena de conceptes i formes diferents d’entendre i representar la realitat quotidiana. Aquestes maneres són reivindicades com a riquesa de l’expressió humana i com a confrontació al sistema dominant.

La inauguració de les jornades es realitzà a la Galeria S’Estació, de la ciutat manacorina, a vessar de comensals amb ganes de tastar la sobrassada d’enguany. Es donà el sus amb un pregó de matances, una festeta i la inauguració de Sobrassada de pop, una exposició, on diversos autors exposaren la seva obra entre els dies 9 i 17 de maig. Participaren de l’exposició: Txema, Jesús Ballester, Toniet Pasqual, Neus Pastor, Catalina Lliteras, Sebastiana Galmés, Pi Subirats, Ojocojo, Xólotl, Alice Oplatková, José Antonio Troya, David Campaner, Miquel Àngel Llonovoy, Joan Forteza, Es Porquet de Caliu, Doménech Boronat, Hartmut Botsmann, Cati Cànoves, Xisco Fuster, Margalida Rotger. Tots ells i elles exposaren diverses obres gràfiques, escultures i instal·lacions.

Al llarg de la setmana es van realitzar diversos passis cinematogràfics a la Sala Sacma, un altre espai acollidor de les diverses expressions artístiques de la ciutat llevantina. En ella es projectaren: Benjamin Smoke, de Jem Cohen i Peter Sillen, EEUU, 2000, El hombre sin nombre de Wang Bing, Xina, 2009 ¿Qué tienes debajo del sombrero?, de Lola Barrera i Iñaki Peñafiel, Espanya, 2006. Una tria selecta realitzada pel col·lectiu 39 escalons, coorganitzador del festival i amb un ampli bagatge en l’organització de cinema alternatiu a la ciutat. A més d’un ens va sorprendre les diferents propostes cinematogràfiques i documentals que de ben de veres no oblidarem en molt de temps. Cinema pel cinema i document pel document, el setè art en la seva màxima expressió, que ens mostrà altres maneres de fer, pensar i viure.

El divendres, a la mateixa Sala Sacma, Emilià Paez, membre fundador de l’ateneu llibertari Estel Negre, conduí una xerrada-col·loqui al voltant de la figura del Marquès de Sade. El ponent repassà la seva vida i l’obra, així com la repercussió que tingué al món intel·lectual. Llavors expressà el seu punt de vista, considerant que escrigué barbaritats per mostrar a la gent el que no s’ha de fer. Argument basat en la seva condició de víctima del sistema repressiu francès, el qual el va condemnar a anys de presó.

Al dissabte 17 finalitzà la setmana, a la finca de producció agrària i ecològica Son Durí, amb els concerts d’Orden Mundial i Forces Elèctriques d’Andorra (Ciutat de Mallorca) i Una bèstia incontrolable (Barcelona), tots de tendència Hardcore Punk i música experimental.

Esperem que Sobrasada de Peix, es pugui repetir cada nova primavera, com també esperem que arribin les matances del porc de cada hivern, i puguem conèixer i assaborir els nous projectes i propostes que es vagin gestant al llarg de l’any illenc.

 Paper de peix

Amb aquest nom els organitzadors de Sobrassada de Peix, organitzaren la primera fireta de paper, la novetat del festival, anomenada Paper de Peix. La fireta es realitzà al claustre dels dominics de Manacor, construït a finals del segle XVII, actualment acollidor de diverses dependències municipals com la Biblioteca. Hi exposaren: Miquel Àngel Llonovoy, Sr. Ferrer, Colectivo Amorfo, Joan Forteza, Edicions Móntatelo Tu, Iconssmart, Xólotl, Jesús Ballester, Karakarton, Rua Ediciones i molts més.

Però per què una fira de paper en un món digitalitzat? Per dos motius. Un pel mateix fet de reivindicar una sobrassada de peix, una barreja impossible i d’aquesta manera fer un crit a favor del paper com un material que garanteix la durabilitat dels escrits i la reflexió, davant la infoxicació i l’efímer del format digital.

El segon motiu fou organitzar un espai expositiu, més que comercial, per mostrar els diferents treballs que s’estan fent damunt d’aquest format a l’illa de Mallorca. Com a resultat es va muntar una fireta amb un gran nivell expositiu, on vàrem poder veure l’obra de diferents creadors i conèixer la història del Fanzine mallorquí, a través d’un petit Museu portàtil.

Fent un repàs a les diferents paradetes vàrem veure l’obra gràfica de Joan Sastre, feta sobre litografies plenes de color i l’edició de la revista Bosta, on l’imaginari troba un espai per reivindicar-se. N’Ignasi mostrà les seves curolles amb una forta càrrega d’elements i colors vegetals damunt de paper, en format de petits diaris de camp, escrits al llarg d’hores d’observació. Rua edicions també ens presentà el seu projecte, que pretén ser un punt de trobada d’artistes illencs i forans, on treballen, a banda del paper, com fanzines o desplegables, la fusta, element primari d’aquest, mitjançant els transfers: fustes serigrafiades. Podem veure el seu treball a Rua Ediciones, una proposta molt innovadora i acolorida, plena d’elements reivindicatius.

El Sr. Ferrer ens presentà la seva proposta estrella: un mapa de Ciutat de Mallorca dirigit als illencs i als forans que vulguin veure per on es mouen els ciutadans, defugint dels espais més turístics i reivindicant la ciutat més urbana i autèntica. Aquest mapa sorgeix d’un laboratori creatiu on es van trobar creadors desconeguts per fer un projecte comú, en aquest cas es van trobar un editor i un il·lustrador, en Llorenç Balaguer. Podem veure aquest mapa i altres propostes a http://www.srferrer.com

Edicions KaraKarton ens mostraren com el reciclatge pot contribuir a presentar novel·les i contes. Reciclatge sense molta transformació, utilitzant el cartó comprat als cartornaires per fer les tapes, fer un pinta i acoloreix, imprimir els textos damunt paper, reciclat i muntar un llibret. Aquesta fou una proposta apareguda a l’Argentina de principis de segle, en plena crisis, la qual possibilità la distribució de contes i petites novel·les de forma econòmica, a la vegada que ajudava a la gent que vivia de la recollida de cartons. El col·lectiu impulsor fou Editorial Cartonera, i ara ja compta amb més de 100 persones involucrades al llarg d’Amèrica, Àfrica i Europa. També podeu trobar més informació a Ediciones Karakarton

El Colectivo Amorfo, dóna cabuda a l’expressió d’essers onírics i impossibles que es mouen entre manifestacions serigràfiques i els adhesius.

La darrera paradeta la vàrem fer a un petit Museu ambulant, orquestrat per Tià Manresa. Aquest petit espai recollia les diverses manifestacions fanzinaires de la Mallorca dels anys 90, sorgida de la ressaca de la moguda madrilenya on apareixien  unes noves formes de manifestació galàctica, underground, on un dels seus màxims exponents fou Edicions Montátelo tu, col·lectiu aparegut a Ciutat, amb la idea de plasmar textos, notícies i el que fos. Tot imprès amb una petita fotocopiadora i amb la filosofia de que les impressions fossin distribuïdes per la gent que realitzava els fanzines. El format principal era un full, partit en quatre, amb l’objectiu que apareguessin quatre pàgines. En elles s’explicaven petites històries que es repartien en bars i places, moltes vegades dins de botelles de vidre, al modus de missatge d’un nàufrag.

Algunes de les expressions fanzinaires de l’època foren Morgue 47, mare de l’actual Youthing, agenda cultural mallorquina de gran tirada, o el col·lectiu Aina Cohen, del que participava el reconegut escriptor Sebastià Alzamora. Aquest col·lectiu va néixer amb la intenció de treure de la foscor del calaixos poemes, dibuixos, fotografies i collages per repartir-los gratuïtament per bars, botigues i places en format fanzine auto editat.

La jornada finalitzà amb la projecció del film Begotten d’E. Elias Merhige. EEUU, 1991 i la presentació del llibre Maceta. Diari d’un indígena, de Miquel Àngel LLonovoy, publicat per l’editorial, Lleonard Muntaner, Editor S.L. El qual fa un repàs a l’actualitat illenca d’una forma crítica on es posa en qüestió propostes culinàries com la pizza mallorquina.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació