Sloterdijk. Repensar-ho tot de nou

¿Com podem protegir-nos avui: crear-nos un recer, una nova esfera? Com generem avui receptacles que garanteixin la supervivència de l’espècie?

La filosofia de l’alemany Peter Sloterdijk (Karlsruhe, 1947) presenta una característica curiosa: fa unes descripcions crues i gens benèvoles del món però al mateix temps, i sense contradicció aparent, és un dels pensadors que ofereix un punt de vista més ple de promeses, allunyat del fatalisme en voga de les aules d’humanitats. La seva mirada —va dir Raül Garrigasait a la presentació de la xerrada al CCCB— sorgeix d’una necessitat per «repensar-ho tot de nou. La teoria com a contemplació meravellada, com si veiéssim el món per primer cop».

Tot i la seva fama de polemista, però, Sloterdijk no va estar per guerres. Fins i tot, a moltes de les respostes l’alemany va utilitzar l’erudició per fugir d’estudi. Tot i això, de mica en mica van anar apareixent la majoria dels seus temes centrals. Sloterdijk es va posar davant dels centenars d’oients del CCCB deixant caure el seu cos massís sobre una butaca, gairebé com qui seu al sofà de casa, movent-se i gesticulant amb un to greu i meditatiu. Al costat hi tenia Isidoro Reguera —traductor de Sloterdijk al castellà—, qui el va acompanyar fent el rol d’entrevistador i introduint alguns del conceptes centrals de l’obra de l’alemany.

La societat com a «immunitat»

A Sloterdijk la distinció entre natura i cultura li sembla artificial: els seus escrits sempre van ballant del món cultural al natural, i viceversa. Seguint a Walter Benjamin, l’alemany no deixa «cap categoria històrica sense substància natural; cap substancia natural sense filtre històric».

Potser per això un dels concepte centrals de la nit va ser la immunitat. Com va narrar Sloterdijk, la immunitat va ser un terme que els biòlegs van prendre del cos de lleis de l’Imperi Romà per tal d’explicar metafòricament el comportament de certs animals que es protegien de l’exterior. «L’objectiu primari de tot cos, sigui d’un animal o d’una societat, —va dir— és la defensa»: des dels teixits cel·lulars fins a les taxes, des de les cèl·lules fins a les lleis. Sloterdijk va descriure les societats com a teixits d’immunitat que els homes creen per tal de tenir espais de recer, interioritats que els defensen de l’exterior.

El gran repte dels nostres dies, deia ahir el filòsof, és saber com fer que els diferents sistemes immunitaris no es perjudiquin els uns als altres; trobar una figura co-immunitària, una nova manera de fer relacionar el petit amb el gran, el concret amb l’abstracte. Com ja ha deixat clar més d’una vegada, però, la solució al seu parer no es troba en el globalisme ni en l’humanisme —sovint ha mostrat el seu descontent amb la política d’immigració de Merkel, per posar un exemple— i, com va deixar entendre ahir, la idea de la integració política de la UE tampoc li acaba de fer el pes. La seva opció sembla guiar-se a la direcció contrària, és a dir, cap a la separació entre espais immunitaris: «no cal que ens relacionem tant sovint entre cultures, sinó tot el contrari: hem de crear més distància».

Al torn de preguntes, Sloterdijk es va haver d’enfrontar de nou a una pregunta que el persegueix d’ençà de l’affaire al voltant de Regles pel Parc Humà. «S’ha de posar límits a la intervenció biotecnològica sobre l’home?», va preguntar un senyor del públic. L’alemany, avesat a respondre aquesta pregunta, va dir que ser home comporta, entre d’altres coses, seleccionar. La història de la humanitat és explicable seguint l’habilitat dels homes per cultivar plantes, per domesticar animals i, en darrer lloc, per domesticar els propis homes. La intervenció humana no és, per se, un crim contra la humanitat com voldrien els puritans, sinó una tendència coherent dins de la noció d’ésser humà. «Moltes de les pors que ara tenim envers l’enginyeria genètica desapareixeran», va afirmar Sloterdijk, «com han desaparegut les pors envers la fecundació in vitro».

 

El món dels antics i dels moderns

Sloterdijk no va posar en dubte només la diferència entre natura i cultura, sinó també la distinció entre individu i societat. Per posar un exemple intuïtiu: les cues. Quan entrem a fer cua —per anar a comprar el pa o quan entrem a un embús— no ho fem com a individus. De fet, la nostra acció pren sentit quan acceptem el nostre rol dintre de l’entramat, quan funcionem com si forméssim part d’una «gramàtica de la pertinença mútua». En aquest sentit, Sloterdijk va defensar un altre cop que no hi ha individus, sinó només dividus: gent que participa de relacions socials, d’esferes que ens permeten pensar i actuar en la realitat.

Al CCCB, Sloterdijk va fer una contraposició entre les «esferes» dels antics i la immundícia dels moderns. Moguts per l’optimisme, va dir l’alemany, a l’Antiga Grècia van projectar les relacions personals, cíviques i de sentit de les seves ciutats a tot el món: tot el globus era per a ells com una llar, una totalitat coherent. Els Moderns, en canvi, van perdre el sentiment còsmic. L’univers per ells va deixar de tenir sentit, desapareixent tota sensació de casa; el món es va convertir en un element hostil del que ens havíem de protegir.

Sloterdijk, en mig d’aquest debat, va celebrar el paper de la filosofia entesa com a alegria de l’espiritualitat i —seguint a Nietzsche— «com a atac a l’estupidesa». Alhora, l’alemany també va reivindicar la filosofia en un segon sentit: com la millor manera d’impulsar un nou debat al voltant dels espais humans habitables: ¿Com podem protegir-nos avui: crear-nos un recer, una nova esfera? Com generem avui receptacles que garanteixin la supervivència de l’espècie? Com inventem formes d’ensinistrament i de millora per enfrontar-nos als nous reptes del món?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació