Sis morts de filòsofs per aprendre a viure

Què ens diuen les morts dels filòsofs sobre les seves filosofies?

Joan Burdeus

Joan Burdeus

Filòsof, periodista i guionista. Coordinador de la secció Pantalles

La mort és un problema filosòfic perquè la filosofia és una forma de vida. Per això tot va començar amb la mort de Sòcrates que, malgrat tenir la possibilitat d’escapar la nit abans del judici injust que li esperava, va decidir enfrontar el seu destí perquè el seu final no podia deslligar-se del que havia estat el sentit de la seva vida: la polis. Si Sòcrates havia viscut com havia viscut era gràcies a la pertinença a una comunitat política i, si els seus discursos ja no servien per convèncer als seus conciutadans, ja no calia continuar. Després de ser condemnat, Sòcrates conclou: “Ja és hora que anem fent via, jo a morir, i vosaltres a viure; però qui de nosaltres té la perspectiva més feliç, no ho sap ningú excepte Déu”. Simon Critchley, un filòsof ben viu i ben socràtic, recull a El libro de los filósofos muertos, acabat de traduir per Taurus, la història de la filosofia explicada a través de la mort dels grans pensadors. Si filosofar és aprendre a morir, aquest llibre ens proposa que hi ha alguna cosa de com moren els filòsofs que només s’entén per com van viure, i a l’inrevés. Vet-ho aquí les nostres sis morts de filòsofs preferides:

Epicur: Conegut com “El príncep dels ateus” i reduït a una caricatura pels cristians a causa de la defensa del plaer com a mesura de la felicitat, poca gent sap que Epicur entenia aquest plaer com un benestar tranquil, l’absència d’ànsies i pors en l’ànima, als antípodes dels èxtasis desbordants del cos. Contra el consol fàcil de la vida al més enllà, Epicur va ser dels primers que es va atrevir a descriure l’ànima com una amalgama transitòria de partícules que s’extingirà per sempre amb la mort. La doctrina per perdre la por al buit que Epicur extreu d’aquesta realitat ha estat profundament influent: el temor a la mort i l’anhel de la immortalitat arruïnen la vida i el que s’ha de conrear és la idea que la mort no és res per a nosaltres i, sobretot, res a temut. Com va acabar Epicur? En una carta final a Hermarc, el filòsof escriu: “És el més feliç i últim dia de la meva vida. Estic patint de malalties de la bufeta i els intestins, que tenen la màxima gravetat possible. No obstant això, tots els meus sofriments són contrarestats per la satisfacció de l’ànima que derivo de recordar els nostres raonaments i descobriments”.

Francis Bacon: Un dels pares filosòfics de la modernitat i el mètode científic, de Bacon és la frase: “El coneixement és poder”. Bacon creia que el camp de “la filosofia natural”, és a dir, el que nosaltres anomenaríem “ciència”, no havia fet cap progrés des de l’època dels grecs, i calia abandonar les especulacions metafísiques que havien ocupat l’escolàstica medieval per promoure una filosofia basada en l’adquisició sistemàtica de dades verificables empíricament. Dit i fet: Bacon va morir per culpa d’un experiment, intentant demostrar que la carn animal es conservava tan bé amb neu com amb sal, oferint-se ell mateixa a menjar una gallina que havia farcit amb neu. Bacon va emmalaltir immediatament i, al cap de pocs dies, moria per complicacions derivades de la indigestió, en el que Critchley defineix com a “mort per empirisme”.

Denis Diderot: Segons la seva filla, Madame Angelique de Vandeul, les últimes paraules que li va adreçar son pare van ser: “El primer pas cap a la filosofia, és la incredulitat”. Recordat com l’impulsor del projecte de l’enciclopèdia, el dubte metòdic de Diderot no va reconfortar-lo davant les incerteses de la mort, i és coneguda l’ansietat que li produïa la perspectiva de l’anihilació espiritual, fins al punt que l’enciclopedista va deixar escrit que “L’objecte dels meus desitjos no és viure millor, sinó no morir”. Irònicament, Diderot va expirar després d’una falsa certesa respecte de la perillositat dels albercocs. Escriu la seva filla “La meva mare volia evitar que mengés l’albercoc. “Però, quin mal em farà?”. Ell el va menjar, el va acompanyar d’una compota de cireres, i va tossir suaument. La meva mare li va fer una pregunta i, veient que ell romania en silenci, li va aixecar el cap i el va mirar: ja no era més”. Evidentment, Diderot va donar el seu cos perquè fos disseccionat i tot el que se’n pogués aprendre acabés a l’enciclopèdia.

Immanuel Kant: La caricatura de Kant és la del racionalista sense parangó, un paradigma del rigor i la sistematicitat en l’escriptura i el pensament que va aplicar per igual a la vida. Val a dir que la caricatura està justificada: la rutina obsessiva de Kant ha estat a bastament documentada, i és sabut que la seva puntualitat era tan irrenunciable que la gent de Konninsberg es fiava més del passeig de tarda kantià que del rellotge de la ciutat per saber quina hora era. Cada nit, Kant anava al llit a les 10 en punt, s’embolicava en els llençols d’una forma particularment metòdica, com un capoll de seda, repetia el nom “Ciceró” unes quantes vegades i, tot seguit, es posava a dormir com un angelet. El declivi físic de Kant va ser lent i ell en va ser plenament conscient però, com no podia ser d’una altra manera, no va concedir-se mai un espai per gaudir dels plaers de la companyia i els amics. En el seu últim dia, ja incapaç de parlar, el seu estudiant i servent li va servir una cullerada de vi dolç barrejada amb aigua, i Kant va xiuxiuejar les últiems paraules: “Sufficit” (“Ja n’hi ha prou”).

Jeremy Bentham: Si avui passegem per l’extrem sud de l’edifici principal de l’University College London, trobarem el cos de Bentham dret dins d’un armari de fusta amb finestres de vidre. En un text titulat Auto-Icona: o, usos ulteriors dels morts per als vius, Bentham va donar instruccions acurades per al tractament del seu cadàver i la seva presentació després de la seva desaparició: “Amb la intenció i el desig que la humanitat pugui obtenir algun petit benefici de la meva mort”. No cal dir que el pare de l’utilitarisme, la doctrina que la felicitat és aconseguir el màxim plaer pel màxim nombre, va ser utilitarista fins al final. I més enllà: interessat en el procés de momificació de caps que havia llegit en reportatges sobre els aborígens neozelandesos, Bentham va demanar que sotmetessin la seva testa a un tractament similar. El resultat va ser un desastre i el cap que podem veure ara és una reproducció de cera. L’original, ennegrit i deformat, va ser motiu de bretolades freqüents entre els estudiants i una vegada es va convertir en pilota per a un partit de futbol. Una innegable maximització de la utilitat que segur que hauria fet feliç a Bentham.

Friedrich Nietzsche: L’última etapa de Nietzsche està marcada per dos fets: la bogeria i l’obsessió de la seva germana per manipular el seu llegat. S’ha escrit molt sobre el cavall que Nietzsche va petonejar en una visita a Torí el gener de 1889, sentenciant a mort la seva productivitat filosòfica durant els 11 anys que passarien entre aquell dia i el de la seva defunció. Amb l’objectiu de preservar la reputació intel·lectual del seu germà i utilitzar-la en la seva agenda antisemita, Elisabeth Forster-Nietzsche va començar ocultant l’historial mèdic que permetia entendre l’episodi com la conclusió d’un quadre de sífilis perfectament típic i va continuar reescrivint els textos del filòsof per fer-los dir el contrari del que deien. La bogeria dels que van pervertir les idees nietzscheanes no hauria sorprès pas al mateix Nietzsche, sempre autoparòdic i disposat a abraçar les contradiccions amb ironia. Entre els centenars d’aforismes de la seva obra que podrien reblar el clau, Critchley es queda amb un que captura perfectament les infinites segones vides del pensament que, com il·lustra la història de la filosofia, no és més que reinterpretar i malinterpretar el que han dit altres filòsofs morts: “Alguns homes neixen pòstumament”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació