Si oblidem, la història es repeteix

L’editorial Navona apropa al lector català La guardiana de records de Kíiv, debut literari de l’escriptora llicenciada en Història Erin Litteken, traduïda per Lola Fígols. La faixa del llibre l’anuncia com «la novel·la sobre la gran fam d’Ucraïna silenciada pel govern rus. Un relat sensible i estremidor que ajuda a entendre la guerra actual». A partir del mecanisme narratiu del manuscrit trobat, Litteken basteix una història sobre la resiliència de l’esperit humà, l’amor que ens acompanya en els moments més complicats i l’autèntic horror del que va passar durant l’Holomodor. A la dècada dels anys 30, els activistes de Stalin van marxar per la Unió Soviètica, defensant la grandesa de l’agricultura col·lectiva. Aquest va ser el primer pas per crear una fam provocada per l’home que, a Ucraïna, va robar gairebé quatre milions de vides. La Rússia de Stalin va ser tan dolenta com la Rússia de Putin. 

Inspirada per una agressió al poble ucraïnès que el món va oblidar i que coincideix amb una tragèdia paral·lela actual en molts aspectes, Erin Litteken, neta d’un refugiat ucraïnès de la Segona Guerra Mundial, reimagina la història. A la nota final, l’autora deixa molt clar que aquesta no és la història de la seva família, però també dona a entendre que hi apareixen alguns detalls autobiogràfics, fruit de les vivències que li han transmès els seus parents. De fet, la novel·la està escrita com un metrònom alternant dos personatges, la Cassie i la Katya. L’àvia de la primera, la Bobby, està directament inspirada en la rebesàvia ucraïnesa d’Erin Litteken, «una dona forta que va sobreviure les ocupacions poloneses, soviètiques i alemanyes, que mai no llençava menjar, que s’estimava els seus parterres». 

L’autora ens situa a l’any 1929. La Katya té setze anys, viu amb la seva família i està enamorada del seu amic de la infantesa. Quan arriben els activistes stalinistes, els veïns comencen a desaparèixer. Cada dia es viu amb incertesa, la resiliència té un preu, la desesperació i la fam s’apoderen de la societat. Setanta anys després, a Illinois, la Cassie descobreix el dietari de la seva àvia, la Katya, una troballa que li revelarà els secrets del passat tempestuós de la seva família i que la portarà a fer les paus amb el món després de la pèrdua del seu marit. La lectora fictícia del dietari —i per extensió, els lectors reals de La guardiana de records de Kíiv— queda captivada i horroritzada alhora per les descripcions sobre la por, la gana i la supervivència d’unes persones que donaven caers als venedors telefònics per evitar que la policia secreta vingués a arrestar-los en plena nit. L’estil dialogat i reflexiu d’Erin Litteken no defuig la increïble crueltat del sistema soviètic, però de vegades opta per la suggestió, fet que funciona molt bé sense fugir de la realitat. Perquè el que interessa a l’autora és, sobretot, l’essència i el caràcter ucraïnesos: les tradicions, els ous de Pysanky, els brodats, l’amor per les flors, l’estil de vida sostenible, el menjar deliciós.

Els personatges de Litteken naveguen pel dolor però així i tot lluiten per un futur millor. Són reals i rodons, i estiben emocions cap enfora. Perquè a partir de l’escenari de dominació criminal dels russos, la novel·la s’enfoca a la defensa de la identitat del poble ucraïnès. La relació entre la Katya i la seva besneta pinta un retrat commovedor de l’amor d’una àvia i la importància de deixar que la gent gran ajudi a formar els joves. L’intercanvi d’herència, rituals i tradicions entre la vella i sàvia Katya i la jove Cassie mostra l’atemporalitat de l’amor i la vivesa ardent de la cultura. La guardiana dels records de Kíiv és un llibre imprescindible per entendre la fortalesa d’un poble intermitentment assetjat per una gran potència que sempre ha lluitat per mantenir intacta, en la mesura del possible, la seva identitat. El lector català podrà fer les correspondències oportunes.