Si no estimes res

A Hotel Indira ens retrobem amb la passió dels vint anys i aquella barreja de ritmes i melodies que et fan giravoltar amb el protagonista.

A Hotel Indira, l’última novel·la de Melcior Comes, Premi BBVA Sant Joan 2014, ens retrobem amb aquell univers particular dels primers llibres de l’autor de Sa Pobla, aquella passió dels vint anys que ho inunda tot i aquella barreja de ritmes i melodies que et fan giravoltar amb el protagonista. En aquest cas, en Nicolau Comagran, és un jove escriptor en crisi que l’ha deixat la xicota i se’n va a Mallorca on es refugia en un vell iot del seu avi. Allà, comença una nova vida, s’instal·la a l’Hotel Indira on treballarà amb el seu tiet, i viurà al límit, tensant la corda fins que el passat retornarà i ho canviarà tot. Són dinou capítols espremuts, viscuts i escrits com si li anés la vida… Avui li dediquem un speaker’s corner amb aquest article i dos més de Biel Mesquida i  Francesc Ginabreda

Melcior Comes

Comes ens tenia acostumats a un tipus de personatges femenins en els que la dona era presentada simplement com un objecte de desig, i res més; però, a Hotel Indira crea un trio femení ple de revolts, com un calidoscopi d’una mateixa dona ―tot i ser personatges diferents―: la Lena, l’entremaliada i encisadora nena; la Natàlia, la passional i somiadora jove; i la Dèlia, la dolça i culta senyora.

Com a l’Hotel Savoy, de Joseph Roth, on se’ns presenta l’hotel com a paròdia de la realitat i on tots els personatges hi estan encadenats a la recerca d’ells mateixos, Hotel Indira també esdevé un símbol: “mirava el seguit de portes tancades de les habitacions i hi veia la meva pròpia existència: un buit fred i desconegut, un laberint estúpid, sense cap mena de calidesa… Era com si fos un hoste de l’hotel i alhora fos el propi hotel i estigues tancat dins d’una de les habitacions”.

Pot semblar que ens trobem davant d’una història d’amor, de fet hi ha tots els ingredients, però Hotel Indira és més que això. És una història de passions, d’anhels de sentir, de fruir i de ser, on Comes esbossa els vincles que establim amb els altres i les conseqüències, moltes vegades tràgiques, de les diverses versions d’amor, de lligams i de dependències. El sexe com a refugi, com a bàlsam, l’abandonar-se i trobar-se en l’altre…

A Hotel Indira hi ha vida! Penetrarem en les pors i les follies d’en Nico i acabarem submergits en un entramat d’històries del passat i del present que tindran un rerefons comú: l’amor perdut. Allò que ens sacsejarà no serà la història en si, que també, sinó com la viurà el protagonista: “aquell tipus grotesc i petit era jo mateix, el quadre em definia, m’expressava, em reflectia millor que qualsevol confessió”.

La manera com se’ns va dibuixant el lligam entre en Nico i la Natàlia és tan magnètica que s’entreveu la veritat dels sentiments. No només són paraules, no és escriure per escriure, és alguna cosa més. Comes domina i maneja el llenguatge amb elegància, n’exprimeix la música que millor s’adapta a allò que vol expressar en cada moment, per acabar teixint una filigrana argumental que t’atrapa de manera obsessiva; deu ser que l’obsessió del Nico s’infiltra entre línies…

Ras i curt, Hotel Indira és bo i enganxa! Així de senzill, i així de complicat. En gaudiran tant aquell lector que simplement voldrà deixar-se endur per la història; com aquell que desitjarà assaborir cada detall i cada combinació lèxica. Allò no dit esdevé encara més poderós que allò dit. Tot està meticulosament calculat, cada peça està on ha d’estar perquè l’engranatge narratiu funcioni; però Comes ho conjumina de tal manera que la tècnica no eclipsa la resta. La novel·la batega amb tot una amalgama de textures ―diàlegs afinats, un dietari a l’estil del de l’Humbert Humbert de Lolita, monòlegs i descripcions poètiques― que ens duran al límit de la passió; i enmig ens hi trobarem polsims literaris, cinematogràfics, musicals, pictòrics i picades d’ullet al lector i també a Baudelaire, Rimbaud, Antònia Font….

En conjunt, Hotel Indira és una novel·la que furga i inspecciona l’essència de les relacions humanes, i sobretot indaga en els vincles que establim amb nosaltres mateixos ―ens acceptem tal com som? Què en fem de la vida? Com l’omplim?―. I tot això enmig de trifulgues, embolics i secrets que fan que no puguis parar de llegir i al final et quedis amb un cert regust de tristesa.

Llegiu-lo, quedareu atrapats i absorbits pel Nico, la Natàlia, la Dèlia i tot un reguitzell de personatges i després…. Després, tornarà a sortir el sol… Així acaba Hotel Indira.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació