Si les abelles desapareixen, els humans també

“El pensament no és exclusiu dels humans, i encara menys de l’home”, afirma Rosa Braidotti. La catedràtica de Filosofia i directora del Centre per les Humanitats de la Universitat d’Utrecht ha sigut l’última convidada al cicle de conferències Animals Humans del CCCB. La seva ponència, sota el títol Tornar-se animal, ens convidava a qüestionar la universalitat del subjecte que anomenem “humà” en el món actual.

Braidotti projectava una imatge d’allò més coneguda per donar el tret de sortida a la conferència. L’Home de Vitruvi, el famós dibuix de Leonardo da Vinci, que hem interioritzat com a  model de proporcions del cos humà. Segons Braidotti, “es pot ser crític amb l’humanisme pel seu propi bé”, i és per això que qüestionava el mot “humà”, ja que no és un concepte neutral sinó que “està estretament lligat a l’accés al poder”.

Aleshores, tot allò que se surt de les pautes de l’Home de Vitruvi, deixa de ser humà per esdevenir “l’altre”. “L’altre té una connotació negativa”, afegeix Braidotti, “perquè se’n desprèn que li manca aquest element racional característic de l’humà”. Aquest altre són les dones, les persones racialitzades, etc. I també els animals.

Braidotti explica que som en plena 4a Revolució Industrial. Aquesta revolució de caràcter científic i tecnològic ens porta cap a un “capitalisme cognitiu”, en el qual el capital és el poder informatiu de la matèria, les seves qualitats i la seva capacitat auto-organitzativa. En aquest sistema, el benefici s’obté de qualsevol ésser viu, i per tant, no només l’ésser humà és explotat.

Per què ens hem atribuït el dret d’accés al cos dels altres animals? Braidotti ens convida a preguntar-nos això i molt més. Reflexiona, també, sobre la “carn sintètica”, que ja és una realitat i aviat es podrà consumir a preu de mercat. D’una banda, podria solucionar l’explotació animal, però alhora ens crea incomoditat perquè “tenim integrats els orígens del nostre menjar” en aquesta explotació.

A més, no només ens sentim amb el dret d’explotar animals a través del consum de carn. Braidotti parla de les mascotes, a les quals exigim un suport emocional incondicional: “Els animals es poden considerar un zooproletariat”, ja que fins i tot sotmetem a aquells que ens proporcionen afecte.

D’altra banda, també som davant una “sisena extinció”. La supervivència de moltes espècies perilla, i es nota una ansietat creixent en la població, que es manifesta tant en l’acadèmia com en la cultura popular: “Hi torna a haver un auge de les pel·lícules catastròfiques, sobre desastres naturals, que recorden als films de l’era nuclear”, observa Braidotti.

Malgrat les circumstàncies en què vivim, Braidotti considera important “no emfatitzar el desastre”. També estem presenciant un altre tipus de revolució en la filosofia, que ella anomena “convergència post-humana”, i és fusió entre el post-humanisme i el post-antropocentrisme. Aquest nou marc mental te efectes polítics i també implica un salt qualitatiu en la direcció del pensament, tot i que els populismes l’intenten menystenir, de la mateixa manera que menystenen tot allò lligat a la reflexió: “Hi ha molt poc respecte a la teoria en una era extremadament teòrica”, explica Braidotti.

“Les humanitats estan patint una reconfiguració”, diu Braidotti. Van naixent noves línies dins l’acadèmia, que apliquen el post-humanisme, i d’entre aquestes disciplines ja fa temps que han tret el cap els animal studies, que van sorgir del no-res i s’han consolidat com un motor important dins el pensament.

“Necessitem aquestes noves humanitats perquè ens ajudin a construir una societat més zoocèntrica”, sentencia Braidotti. Ens hem d’adonar que formem part de la cadena tròfica, dins la qual no tenim cap posició privilegiada, per molt que la resta d’espècies no es puguin mesurar seguint els cànons de l’Home de Virtruvi. Braidotti posava el punt final a la conferència de manera contundent: “Hem de començar a pensar un continu natura-cultura”, sent conscients que “si les abelles desapareixen, els humans també”.