Ser mare o ser dona?

“Arriba un moment que una dona deixa de ser filla per passar a ser mare. És aleshores que renuncia a pensar només en ella mateixa”. Amb aquesta contundent afirmació s’enceta la nova novel·la de Marta Grau Rafel (Barcelona, 1981), titulada Una casa on tornar, publicada per La Magrana. És una frase sense gaires escrúpols i que fa una advertència clara al lector: aquest llibre parla sobre la maternitat, el canvi vital crucial de deixar de dependre d’algú perquè un ésser menut comenci a dependre de tu. Però descriure Una casa on tornar com una “novel·la que parla de la maternitat” és, potser, massa simplificador i fa que deixem de banda moltes altres capes que Grau també explora.

Marta Grau Rafel és guionista, escriptora, editora de guions i doctora en narrativa cinematogràfica per la Universitat Pompeu Fabra. Ha escrit diversos llargmetratges i sèries, entre les quals destaquen Les de l’hoquei i Com si fos ahir. Ha publicat l’assaig La mente narradora, la neurociència aplicada al arte de escribir guiones (Editorial Laertes, 2017), la novel·la Surt el sol i encara plou (Empúries, 2013) i la col·lecció Nits de guàrdia (Fanbooks, 2013 i 2014). Després de gairebé deu anys sense publicar ficció, arriba ara amb aquesta nova història que ens parla de les relacions que establim en la vida adulta, les llars que ens construïm i les vides que ens projectem.

Una casa on tornar ens explica la història de l’Ona, una protagonista que semblaria que ho té tot: una feina estable amb un sou fix i una parella, en Ferran, amb qui es vol mudar a un pis nou a la dreta de l’Eixample. A punt d’estrenar hipoteca, l’Ona veurà la seva vida capgirada del tot per un suposat “instint maternal” que es desperta —o no— en arribar a la seva edat. El drama està servit: una dona que teòricament no vol fills ha de fer-se càrrec de la filla de la seva parella, un fet que provocarà un gir en els seus desitjos. L’ansietat i la por entren a escena i ja no abandonen l’Ona fins al final de la història. Què fer quan, a les portes d’una mudança amb el teu futur company de vida i d’hipoteca, t’adones que aquella potser no és la vida que vols?

L’Ona amagarà constantment els seus desitjos per pànic a aquest abandonament. Com una nena espantada vivint en un cos d’adulta.

La prosa de Grau aprofita aquesta crisi de parella sovint irremeiable —tenir o no tenir un fill— per fer anar la reflexió cap a on l’interessa: el rol que ocupem les dones i la pressió sota la qual ens eduquem, creixem i vivim. A través de les seves protagonistes, l’obra posa de relleu que ser dona —mare o no— implica una renúncia constant. Estem educades en el sacrifici i en creure que el pitjor destí seria quedar-nos soles. L’Ona amagarà constantment els seus desitjos per pànic a aquest abandonament i durant tota la trama es mourà per por, presa de la seva pròpia cuirassa. La novel·la construeix aquest personatge complex i contradictori en el qual moltes ens podem emmirallar: és una nena espantada vivint en un cos d’adulta.

La novel·la explora la maternitat des de diverses perspectives. La més tradicional i acceptada per tothom: tenir fills és el millor que et pot passar, et faran feliç i t’ompliran la vida de llum i alegria. Però Grau és agosarada i s’atreveix a presentar-ne una faceta menys amable: la maternitat és també un sacrifici, la creació d’una dependència i d’unes obligacions, la pèrdua de la llibertat i, fins i tot, de la identitat d’una mateixa. Tenir un fill pot implicar deixar de ser dona per convertir-te en mare, els fills poden arribar a prendre’t el cos, el temps, la son i, fins i tot, l’avorriment i la possibilitat de marxar. Serà a partir d’això que l’Ona calibrarà la seva pròpia voluntat de ser mare. La novel·la intenta fer una relectura de la maternitat des d’una mirada crítica i gens ensucrada: ser mare no hauria de ser una renúncia a una mateixa.

En l’obra de Grau, dos relats paral·lels de la mateixa història s’intercalen. El relat principal, explicat per un narrador omniscient, està interromput per capítols en forma de carta adreçades a la protagonista, amb les quals la història guanya en interès i en dinamisme: trenquen amb la narració principal i alhora la complementen, es mouen en una altra línia temporal i avancen pistes sobre el que passarà. La trama planteja una situació inicial més aviat caòtica (com ho és la vida de l’Ona) per després trobar un ritme narratiu més constant i calmat —en algun punt sembla que s’encalli per la incapacitat d’acció de la protagonista—, i arribar a un desenllaç —alguns diran previsible i tòpic, d’altres potser edulcorat o ingenu— que accelera els esdeveniments, encomana una lectura més voraç i fa mantenir el lector a l’aguait.

Una casa on tornar no tracta només sobre la maternitat. També sobre la vida que volem i la vida que ens construïm. Al final, el que tots busquem potser no és tenir amb qui compartir una hipoteca, sinó una llar on tornar i unes persones a qui poder anomenar casa. La novel·la aborda la valentia de ser sincer amb el que un vol i no amb el que els altres n’esperen. Amb un llenguatge planer i gens exigent amb el lector, la història mostra la complexitat que prenen les relacions quan ja no es tenen vint-i-pocs anys: els records que es carreguen d’exparelles, possibles fills que venen inclosos en el paquet de la relació, pares malalts que depenen de tu, un passat enquistat en un dol mai curat i hipoteques i mudances carregoses. La novel·la de Grau, si bé tracta la qüestió de tenir fills, també fa reflexionar sobre com sovint construïm —potser per inèrcia— una vida que no és la que desitgem perquè és el que toca, és el que sempre ens havíem pensat que volíem o és el que altres han volgut per nosaltres. I un cop ho tens a tocar, t’adones que allò potser no et farà feliç. Atrevir-se a trencar amb tot o continuar un rol per mandra i por al canvi? Aquesta serà la pregunta que perseguirà la protagonista al llarg de tota la història i que haurà de resoldre confrontant-se a si mateixa i als seus propis desitjos.

Aquest dimecres 7 de setembre Marta Orriols presenta ‘Una casa on tornar’ de Marta Grau Rafel a la llibreria Documenta a les 19h.