Robots sexuals, Brèxit i Mary Shelley

Tres reflexions de Jeanette Winterson

Carlota Rubio

Carlota Rubio

Periodisme i Humanitats. UPF

La Jeanette Winterson té la capacitat de no perdre mai el to engrescat i quotidià de qui està fent unes cerveses amb amics i alhora saber envoltar el seu missatge de frases brillants. Ho vam poder comprovar la setmana passada a la conversa que l’escriptora va tenir amb la Bel Olid al CCCB. L’acte coincidia amb la publicació del seu darrer llibre Frankissstain (Periscopi), en el qual trasllada la història de Mary Shelley (l’autora de Frankenstein) a la Gran Bretanya post-Brèxit, on es reconverteix en un jove transgènere endinsat en el món de la intel·ligència artificial. Desgranem tres reflexions de l’autora.

Jeanette Winterson | Foto: ACN
Jeanette Winterson | Foto: ACN

1. Sobre la lectura: “L’art no viu en temps ordinari, està estirat a través del temps”

Diu Winterson que “només a casa dels altres ens podem conèixer”, i per aquestes cases alienes es refereix als llibres: refugi i alhora font d’inquietud. Considera que tant en la lectura com en l’escriptura, hi és present la idea d’immortalitat, ja que les històries i els personatges que hi apareixen són immòbils i, per tant, podem anar-los coneixent al ritme que desitgem. “En un llibre, el temps es dissemina i ens alliberem de la nostra cronologia personal, expandint-nos i allotjant-nos en aquestes cases alienes”, explicava. El llenguatge, doncs, és la capacitat humana més preuada perquè és el que ens permet adonar-nos que no estem sols, sinó que estem connectats amb altres veus del passat i del present que han invertit el seu temps a plasmar la seva experiència. És per això que l’autora considera que l’art és el més proper que tenim a l’eternitat.

2. Sobre el Brèxit i la tecnologia: “Gal·les es mereix una fàbrica de robots sexuals”

Lord Byron es passejava pel món sempre acompanyat del seu metge, no perquè tingués cap necessitat mèdica diària, sinó perquè era la manera de presumir de riquesa en aquella època. Winterson reconverteix l’escriptor en un personatge que compra i fabrica robots sexuals a la ciutat natal de l’autora: “Gal·les es mereix una fàbrica de robots sexuals per haver votat pel Brèxit, és la meva venjança personal”.

La quantitat de mems i vídeos de gatets que ens ha donat Internet és directament proporcional a l’efectivitat amb què ha sabut vehicular i donar resposta a discursos tòxics. Un d’ells és el de la comunitat masculina frustrada per la creixent dificultat d’aconseguir la submissió de les dones. És per això que darrerament han despuntat els autoanomenats incels (acrònim per celibat involuntari), que es defineixen per la seva incapacitat d’aconseguir sexe tot i tenir-ne ganes, i en culpen a les dones. Aquests homes estaran contents de saber que diverses empreses tecnològiques estan perfeccionant robots sexuals amb estètica i comportament gairebé humans. Feu una ullada als seus catàlegs, per uns 3.500€ qualsevol pot tenir a casa dones programables a distància i, més important, incapaces de dir no. En la seva novel·la, Winterson plasma aquesta realitat en la qual tant la tecnologia com la política s’estan utilitzant de manera que radicalitzen comportaments tòxics: “jo pensava que tot es movia endavant, que mai veuria els drets de les persones perillar, però no està sent així”.

3. Sobre l’amor: “La intimitat és una habitació molt plena”

Jeanette Winterson és una autora coneguda per la seva lluita contra l’amor ensucrat i poc conscient. Ho fa a partir de dos avisos principals, que pretenen salvar-nos de la frustració o, encara pitjor, la decepció amb la persona que tenim al davant. El primer és que ens qüestionem si ens estem projectant en el que ens agradaria que fossin les altres persones. Normalment, això ens cega davant de qui és realment la persona amb qui estem, a la qual no dediquem ni un segon a conèixer mentre ens hi estem emmirallant, i acaba per frustrar-nos.

En segon lloc, cal tenir en compte que en tota relació hi participen més de dues persones: hi ha les del present, les del passat, les que ens agradaria ser, les que volem que l’altre sigui…, és a dir, en la sala de la intimitat hi ha tantes persones com motxilles emocionals arrossega cadascú. A banda de crear un personatge transgènere positiu, doncs, el personatge Ry Shelley de Frankissstain fuig del seu gènere normatiu perquè l’autora considera que “Mary Shelley no s’hagués conformat amb una única vida”.

La conversa de Jeanette Winterson es va emmarcar en l’exposició Feminismes!, podeu recuperar el vídeo aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació