Rere les traces de Dora Bruder

Patrick Modiano queda atrapat per la notícia de la desaparició de la noia jueva en un París ocupat pels nazis

L’impacte de la lectura de Dora Bruder (Angle Editorial), de Patrick Modiano –Premi Nobel de Literatura 2014-, no us abandonarà en molts dies, i potser mai. Impecablement traduïda per Jordi Martín Lloret, els qui conegueu una mica París i els seus carrers respirareu el mateix aire, i sentireu el mateix neguit, de l’escriptor quan els resseguia, obsessionat, buscant dades d’una noia desapareguda: Dora Bruder.

Patrick Modiano

     Un fet desencadena la investigació i l’escriptura del llibre Dora Bruder: la troballa d’un anunci publicat en plena ocupació nazi el dia 31 de desembre de 1941 al diari París-Soir: «Es busca una noia, Dora Bruder, 15 anys, 1,55 m, cara ovalada, ulls gris marró (…) Enviar qualsevol informació al Sr. i la Sra. Bruder, boulevard Ornano,41, París». Patrick Modiano queda atrapat per la notícia de la desaparició de la noia en un barri que ell coneixia pam a pam perquè aquells carrers eren els carrers de la seva infantesa. I és així com la recerca de dades sobre la noia desapareguda queda trenada amb la narració de fets dolorosos de la seva pròpia biografia. Escrivint la recerca de Dora Bruder escriu també la seva. Una biografia doble per entendre i entendre’s fins on això és possible, perquè la recerca d’un mateix mai no s’acaba.

     La lluita contra l’oblit a nivell històric és, però, el fil principal del relat Dora Bruder. Al cap de nou mesos d’intensos treballs, el narrador acabarà descobrint que el nom de la jove figura en una llista de deportats a Auschwitz. Dora Bruder, de família jueva, era ciutadana francesa, però això no li va servir de res a l’hora de ser internada en diverses instal·lacions casernàries abans de ser enviada al seu destí final decidit per la màquina de matar a l’engròs que va ser el nazisme.

     La història de Dora Bruder està magníficament explicada per Patrick Modiano (es diu que aquest llibre és una de les seves millors obres), hi brilla el seu estil, tan diàfan que, no obstant això, mostra una història tan trista, tan fosca. Cada vegada que al text es llegeix el nom de Dora Bruder ve a ser una manera de donar vida a qui de forma tan salvatge i absurda li va ser arravatada. I és també una manera testimonial d’omplir els buits i oblits interessats per part de la societat francesa que va col·laborar a perseguir els jueus que vivien a França, també els que hi havien nascut, fent fitxes de les seves detencions, com les que va trobant pel camí de recerca de Dora Bruder Patrick Modiano, i que incorpora al seu text perquè mai no s’oblidi que ‘allò’ va passar: «Annette Zelman, jueva, nascuda a Nancy el 6 d’octubre de 1921. Francesa: detinguda el 23 de maig de 1942. Tancada a la presó preventiva de la Prefectura de policia del 23 de maig al 10 de juny, enviada al camp de Les Tourelles el 10 de juny [aquí podia haver-se trobat amb Dora Bruder, que també hi va ser], traslladada a Alemanya el 22 de juny…». La descripció tan precisa, tan formal, tan mecànica, fa feredat. En aquests llocs hi havia ànima?, no pot deixar de preguntar-se qui llegeix Dora Bruder, de Patrick Modiano.

Paris | The Holocaust Encyclopedia
Paris | The Holocaust Encyclopedia

     Uns pares denuncien la desaparició d’una filla, i al cap de poc ells també desapareixen pel fet d’haver-se posat en evidència, «com si l’hivern d’aquell any separés les persones, n’enterbolís i n’esborrés els itineraris, fins al punt de fer planar el dubte sobre la seva existència. I no hi ha cap sortida. Fins i tot els que s’han d’encarregar de buscar-te i de trobar-te obren fitxes per fer-te desaparèixer més bé després, definitivament», escriu Modiano, que camina sense descans pels carrers del París, investiga i escriu la vida imaginada de Dora Bruder amb la base de les dades reals, i es fica dins la psicologia de la noia que ha fugit en la pell de la seva pròpia joventut, projectant les seves passes i el que podia haver fet durant tot el temps en què no va ser trobada i després capturada. Però aquest «és el seu secret, un pobre secret preciós per als botxins, les ordenances, les autoritats dites de l’ocupació, la presó preventiva, les casernes, els camps, la Història, el temps –tot el que t’embruta i et destrueix- no li hauran pogut robar».

     «Cal molt de temps perquè torni a sortir a la llum allò que ha estat esborrat», escriu Patrick Modiano. No surten a la llum totes les històries personals com la de la malaguanyada Dora Bruder, però els fets de la vida col·lectiva sí que surten a la llum. I perquè no s’oblidi, diu l’escriptor: «He escrit aquestes pàgines el novembre de 1996». Llegides el novembre de 2020, aquestes pàgines continuen sent com un kaddish, una oració per salvar l’ànima col·lectiva.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació