Quan sona el despertador, l’autor de la novel·la Les bestieses que diem a cau d’orella quan ningú no ens escolta revisa les notificacions que li apareixen a la pantalla del mòbil. Mentre es retira una lleganya, s’adona que l’autor del poemari Regalimen les clofolles l’ha citat en un tuit: «Si encara no heu llegit Les bestieses que diem a cau d’orella quan ningú no ens escolta, què cony feu amb les vostres vides?». El novel·lista llegeix el tuit tres vegades i se sent afalagat: no debades, l’autor de Regalimen les clofolles és més aviat reaci als excessos laudatoris quan no n’és el receptor, i tot i així ha preguntat de manera retòrica que què fa la gent amb la seva vida si no llegeix la novel·la del novel·lista; que què cony fan, vaja, si encara no l’han llegida. Al novel·lista li agradaria ser el tipus d’autor...
Regalimen les clofolles, cony
Al novel·lista li agradaria ser el tipus d’autor que pot escriure cony en un tuit sense sentir-se estrany, però no ho aconsegueix.