Recompondre Heràclit, el filòsof en runes

Pep Coll publica ‘Al mateix riu d’Heràclit’, un doble retorn: a la universitat i als orígens del pensament.

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

Allunyar-se de l’obvietat, dels llocs comuns, acostuma a donar, si es fa bé, una nova categoria, sovint un rang més alt, a tot el que s’ha fet anteriorment. Això és el que podem aplicar ara a Pep Coll, autor antonomàstic dels Pirineus, que torna i no ho fa amb una novel·la ambientada en un poble pallarès, com hauria estat previsible. El nou lliurament és una grata sorpresa filosòfica. Coll ha deixat les teulades de pissarra i els boscos per retrocedir a la seva època estudiantil, exactament al moment en què estudiava Filosofia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. I encara una mica més de precisió: ha retornat a les classes del professor Lledó (Emilio Lledó), que va instruir-lo en Filosofia Antiga durant el curs 71-72. Allà, assegut darrere una graderia universitària, mirant-se’l, Coll s’hi ha trobat novament Heràclit. Un Heràclit àgil, lúcid i vigent. Si avui només pogués tenir compte de Twitter un sol filòsof, ell seria l’escollit.

L’autor Pep Coll participarà a una xerrada literària sobre Al mateix riu d’Heràclit a la Vila del Llibre de Cervera el diumenge 21 d’octubre.

Tal retrobament ha resultat en un llibre, Al mateix riu d’Heràclit (Proa), que no és altra cosa que la reconstrucció de la vida i el pensament del filòsof presocràtic.

Coll va passar per la universitat en un moment en què hi havia molts moviments filosòfics compartint Pla d’Estudis, gairebé de manera contradictòria. “M’interessava la filosofia per poder aclarir-me amb la vida i em vaig trobar amb maneres de veure la vida i el món totalment oposades. Maneres com poden ser la filosofia escolàstica (la filosofia de l’església catòlica, la de Sant Tomàs d’Aquino) o el marxisme, que era la ideologia dominant en aquell moment, aquella amb què el progressisme se sentia identificat”, explica Coll. I encara més: “També hi havia la filosofia relacionada amb el llenguatge. Per exemple, el corrent que venia de l’Escola de Viena, que tenia en compte com la llengua et crea una visió del món”.

Entre tot aquest desori –“babel filosòfica”, en diu Coll–, hi havia Lledó destriant els antics filòsofs. El professor creant un reducte de claredat teòrica. Les seves classes eren “una tornada als clàssics, als orígens”. I aquest lloc, “la infantesa del pensament”, és el que l’escriptor de Pessonada ha volgut visitar en aquest nou volum. Coll tenia clar que no retrocediria fins a Plató o Aristòtil, sinó que aniria “encara abans, al moment en què els humans es plantegen com s’explica el món sense els déus”. Als “mal anomenats” presocràtics, “perquè Sòcrates no va escriure mai res”. Aquesta etapa comença amb Heràclit, nascut a Efes, ciutat jònica propera a Millet, colònia grega de l’Àsia Menor considerada “el bressol de la filosofia”. El naixement de la democràcia és l’etapa que tant interessa a Coll.

Una dificultat, però, abraça Heràclit: de màximes seves en queden ben poques de documentades. I les que ho estan són sentències brevíssimes. “Avui en diem piulades”, precisa Coll. “Va escriure un llibre (Sobre la natura) que es va perdre i del qual només en coneixem citacions. Això és el que es conserva: citacions d’ell. ‘Fragments’ en diuen els teòrics”. Tots els apotegmes d’Heràclit que puguin haver estat recollits estan inclosos l’aplec Els fragments dels presocràtics de l’historiador H. Diels i el filòsof W. Kranz.

Coll, doncs, ha hagut de reconstruir les parts esgarriades de l’estàtua d’Heràclit. Han estat moltes lectures (Lledó entre elles, és clar) i algun viatge: a Túrquia (Millet i Efes) i a Grècia (al mont Olimp o Atenes, per exemple). Al mateix riud’Heràclit suma quatre anys de projecte, de feina, evidentment, tot i que una passió com aquesta es treballa tota la vida; és impossible calcular-ne el temps de dedicació.

La reedificació que Coll fa del filòsof exigeix, doncs, un relat. L’autor de La mula vella decideix obrir el llibre la breu història (ocupa escasses pàgines) d’un estudiant de Filosofia que té com a professor a un tal Lledó. El noi, que sent admiració per Heràclit, desitja “tenir a l’abast coneixements directes del pensador més genial de Grècia”. Té la sort un dia de somniar (recurs fluix) que està a Efes, on la Mare de Déu, que passa els darrers anys de la seva vida en aquesta ciutat, li llança un llibre sobre Heràclit. En despertar, l’estudiant veu sobre l’escriptori un manuscrit que recull la vida, els fets i els pensaments del filòsof. Va signat per Eleudos d’Efes, esclau del mateix Heràclit. “L’única cosa que anhelo és acordar amb paraules la vida, els fets i la saviesa del meu senyor”, escriu el serf.

Servint-se del personatge d’Eleudos, Coll construeix una biografia novel·lada, o bé un relat novel·lístic. El pallarès explica, al final del llibre, com s’ha plantejat l’arquitectura del text: “El novel·lista [quan es tracta d’una biografia novel·lada i no pas d’una novel·la] malda per reconstruir la nova ciutat a imatge i semblança de la que ell imagina que havia pogut ser l’original, respectant els murs conservats, aprofitant les pedres escampades per terra”. Coll apuntala la biografia sobre quaranta punts, introducció i aclariments a banda. Aquests punts/capítols alleugereixen la lectura. Ha imitat, diu, l’estil de l’historiador grec Heròdot: “Capítols breus, sense diàlegs directes; ell ordenava amb lletres, jo amb números…”.

Piulades de l’Àsia Menor

En la introducció, abans de sumir-nos en la biografia, ja topem amb “un ‘tuit’ molt intens” d’Heràclit: “Cal que el poble lluiti per la llei com per la muralla”. Podem tenir els enemics exteriors ben clissats i controlats però també hem d’ocupar-nos de detectar i menar aquells rivals amb qui ens toquem les espatlles. Sembla, detalla Coll, que Heràclit diu això quan “les ciutats gregues de l’Àsia Menor, entre elles Efes, es trobaven sota el domini de l’imperi persa”. Coll aprofita la piulada per referir-se la incoherent revolta estudiantil que ell mateix viu el 71-72. Serveix d’exemple una frase eloqüent ­­­–una constatació– sobre la conducta dels estudiants revolucionaris: “Els únics que prenien la paraula solien ser els mateixos que acabaven d’entrar [per aturar la classe]”. Un dia de revolta, amb la policia entrant a la universitat, Lledó, cínic, llença un crit: “Ja són aquí els perses!”. “¿Es referia als “grisos” o, tal volta, als estudiants revolucionaris?”, es pregunta l’estudiant/Coll.

Aquesta primera sentència, Coll també la vincula amb l’actualitat. A les picabaralles que els partits polítics viuen dins de les seves pròpies files. Per a l’escriptor, Heràclit conté una vigència indiscutible. “Em sembla molt actual amb el caos ideològic que tenim ara, o no sé si dir-ne desert…”. És actual i lúcid. L’escriptor comenta més piulades, com ara: “L’ordre del món: un munt de brutícia escombrada a l’atzar”, que considera “una cosa tan contradictòria i alhora tan lúcida… 2.500 anys enrere”. O: “No convé que els fills es comportin ni enraonin com els pares”.

Acabem la conversa tornant a l’aula. Vist el funcionament de la ‘revolució’, que aigualia les classes, i tastada la confusió de moviments filosòfics que pocs aclariments van facilitar-li, Coll s’atipa de la carrera: “A mesura que avançava, em vaig anar desencantant. No en tinc records idíl·lics. No vaig tenir una època estudiantil daurada. Treballava i tampoc tenia temps per a manifestar-me”.

La filosofia, però, li ha servit quan ha hagut d’enfrontar un procés creatiu: “Haver estudiat filosofia et dóna una visió diferent de les coses. Tenir coneixements filosòfics significa veure-ho tot des del terrat de casa. Com dominar una visió general. Això, literàriament, ajuda. Quan escrius una història has de posar el nas a molts llocs. En aquest sentit crec que m’ha anat bé provenir d’aquest món”. Les explicacions de Lledó les valora a posteriori: “Amb els anys veus que la filosofia antiga és el que més recordes. Veus que és on s’ha de tornar de tant en tant. Potser en moments convulsos”. Ara, doncs.

Coll, finalment, canvia la filosofia per la filologia (catalana) i es presenta a les oposicions per a ser professor de llengua. Ha ensenyat llengua i literatura catalanes durant gairebé trenta anys a l’Institut Màrius Torres de Lleida. Durant tots aquests anys no havia abordat ­–ni en un sol article– la passió intel·lectual que ha suposat Heràclit. Fins ara, que ens convida a banyar-nos al mateix riu que el filòsof. Un riu de corrents irrepetibles: “És impossible banyar-se dos cops en el mateix riu”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació