Ramon Llull s’internacionalitza

Llull no és un novel·lista, ni un autodidacta, ni un missioner, ni un predicador, ni un arrauxat, ni un apassionat, ni un utòpic, ni un màrtir, ni un foll, deia Pere Villalba, en una conferència en què parlava sobre Ramon Llull. Llull no volia convertir ni batejar, sinó convèncer. Tampoc no era partidari del diàleg interreligiós, sinó de l’ecumènic. Així és com Manuel Forcano, president de l’Institut Ramon Llull (IRL), ha volgut presentar els actes commemoratius del 700 aniversari de la mort del filòsof a àmbit internacional, en roda de premsa a la seu de la institució.

Amb un pressupost de 328.000€, finançat per la conselleria de Cultura (a través de l’Any Llull) i pel Govern de les Illes Balears, l’IRL ha volgut sumar-se a aquesta celebració, encara que no sigui una institució lul·lista, és a dir, que no es dediqui a estudiar l’obra de Llull, com ha precisat Forcano. En total, una exposició anirà circulant per diverses ciutats d’arreu del món, però hi ha més de cinquanta activitats (concerts, lectures poètiques, actes acadèmics, etc.) planificades a universitats d’Europa i Amèrica. Paral·lelament, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat una exposició, comissariada per Joan Santanach, que viatjarà per Granada, Santiago de Compostel·la i Madrid.

La veritat inefable

“La veritat inefable” és l’acte estrella de les activitats per a l’exterior de l’Any Llull, i girarà per nou universitats europees de països com Alemanya, França i Gran Bretanya, les universitats de les quals formen part de la Xarxa d’Universitats de l’IRL. Prenent com a referència el Llibre d’Amic e Amat, obra inclosa a Blanquerna, l’exposició està formada per uns mòduls en forma de ela ―dissenyats per Guillem Augé i Anna Vergés, de l’estudi Undo, i Marta Llinàs, de l’estudi Canó―, que permeten que l’espectador s’hi pugui asseure i mirar unes pantalles que mostren continguts, en anglès, francès i alemany, sobre l’obra i la vida de Ramon Llull. Com si es tractés d’un llibre interactiu, a través del qual els lectors poden aprofundir en l’univers lul·lià per incitar-los a apropar-se al text i a llegir-lo.

“La tria del Llibre d’Amic e Amat no és gratuïta, perquè és l’obra literària més coneguda de Ramon Llull”, aclareix Joan Santanach, comissari de l’Any Llull i també d’aquesta exposició, si bé és conegut per ser el creador del sistema de l’Ars combinatoria, de la qual parla l’exposició “La màquina de pensar” al CCCB. El Llibre d’Amic e Amat, però, és la millor targeta de presentació del savi, perquè s’ha considerat com una de les grans obres literàries europees de tots els temps. “A partir d’aquest text es poden plantejar molts aspectes de Llull, sobre ell mateix, sobre el seu pensament i sobre la seva relació amb la literatura”, explica Santanach.

L’exposició s’estructura en vuit capítols, en els quals es barregen textos explicatius, citacions de grans autors i del Llibre d’Amic e Amat amb la voluntat d’oferir un contingut amè i accessible. Amb el primer capítol ens endinsem en el món de Llull i les circumstàncies en què va escriure el text, mentre que el segon capítol ens parla de l’autor i les seves particularitats: “Llull és un personatge amb una doble existència, comença com a laic i després duu a terme un canvi de vida radical”, aclareix el comissari. És aquest Llull que ha canviat de vida el que escriu el Blanquerna, obra de la qual es parla al tercer capítol de l’exposició itinerant: “El Blanquerna és el plantejament narratiu dels èxits de Ramon Llull, en el qual es dedica a reordenar el món, que està desordenat”, diu Santanach. Al final de la vida, quan Blanquerna és papa i ha pogut reformar tota la cristiandat, decideix retirar-se a fer vida contemplativa, i escriu el Llibre d’Amic e Amat.

Al capítol quart de “La veritat inefable” es donen les claus per facilitar l’accés a l’obra, que no és senzilla, ja que està composta a partir de versicles que cal interpretar. “Llull planteja que el lector ha de llegir el versicle i reflexionar-hi durant tot el dia: el temps vital dels medievals era molt diferent del nostre”, diu somrient el comissari. El cinquè capítol, en canvi, s’aborda la relació entre Llull i la literatura: “En aquell temps, els trobadors eren els que feien literatura, i aquesta vida ell l’havia rebutjat, per la qual cosa Llull considerava que aquest tipus de literatura era una fal·làcia”, sosté Santanach, que afegeix que per al savi la literatura havia de ser veritable i moralment profitosa però alhora de qualitat. “Per tot això, les obres literàries de Llull són d’una originalitat extrema”.

Al sisè capítol de l’exposició s’explica el món desordenat que Llull vol ordenar, mentre que al setè capítol s’hi poden llegir versicles en què es mostra la relació del Llibre d’Amic e Amat amb la gran aportació al pensament occidental del filòsof, l’Ars, encara que al Llibre d’Amic e Amat no hi és explícit: “Qualsevol text que Llull va escriure després de l’Ars, darrere sempre hi ha el seu plantejament estructural”, segons Santanach, que explica que tant el Llull místic com el literari són el mateix Llull i “ell s’encarrega de cosir-los tots”. Finalment, el vuitè capítol de l’exposició explica la posteritat del Llibre d’Amic e Amat, obra que el mateix filòsof va traduir a d’altres llengües, i a vegades de forma independent de Blanquerna, així com els comentaris que autors posteriors han fet a l’obra, a partir del segle XIV i fins al segle XIX.

Jornades lul·lianes a l’Institut del Món Àrab

Llull també serà present a París, a Bugia i a Tunis (nord d’Àfrica) a les jornades lul·lianes, organitzades per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’IRL, que tindran lloc al mes d’octubre i tractaran de la importància de Llull com a precursor del diàleg ecumènic, aspecte del qual l’IEMed ja va tractar en una exposició que va fer el 2007, tal com ha destacat Josep Ferré. “Ramon Llull és un personatge molt polièdric, amb diversos interessos molt complementaris i per a nosaltres el vessant del diàleg intercultural és la que ens ha interessat aprofundir”, ha aclarit Ferré, que ha afegit que aquest és un tema “de l’actualitat més rabiosa”, i “és en aquest context que la figura de Llull ha de ser reivindicada”, segons el director de l’IEMed.

El cicle de conferències començarà al nord d’Àfrica, a Bugia i Tunis. El 10 i 11 d’octubre s’obriran a Bugia al Teatre Regional de Bugia les jornades A l’entorn musical i conceptual de Ramon Llull, que es clouran amb un concert de Lídia Pujol, Mohamed Ayoub, Miquel Àngel Cordero i Mohamed Soulimane. La jornada seguirà el 18 d’octubre a Tunísia, a l’Acadèmia Beït Al Hkima amb diferents ponents experts en Llull, amb un concert de cloenda a càrrec de Manel Camp, que tocarà cançons del seu Art. Finalment, el 21 d’octubre l’Institut del Mòn Àrab de París acollirà unes últimes jornades lul·lianes, amb una conferència inaugural de Tahar Ben Jelloun i un concert de cloenda a càrrec de Maria del Mar Bonet, que cantarà cançons del disc Alenar Llull. Aquestes jornades lul·lianes es complementaran amb l’exposició que l’IEMed ja va fer el 2007 del savi, juntament amb les publicacions que es van fer en aquell moment.

700 anys de Missió de Llull a Roma

Maribel Ripoll, comissària de l’Any Llull a les Illes Balears, ha explicat que les Illes col·laboren en aquests actes a àmbit internacional amb uns actes proposats i organitzats pel Bisbat de Mallorca. “El pressupost de què disposem és migrat i hem hagut de treballar molt les sinergies”, ha dit sense embuts la comissària. Entre els actes que ha previst el Bisbat, una és l’exposició Ramon Llull. 700 anys de missió, que es podrà veure a Roma del 5 d’octubre al 20 de novembre al Palazzo de la Cancelleria, i més endavant a la Capella de la Misericòrdia de Palma. Roma, com Tunísia, va ser un destí freqüentat pel filòsof, ja que va anar sovint a veure el papa: “Tanmateix, el primer viatge que fa a Roma per conèixer el papa es va frustrar, perquè quan hi va arribar el papa acabava de morir”, explica Maribel Ripoll, entre rialles.

Comissariada pel mossèn Jordi Ballart, especialista en Llull ―s’ha llegit les 260 obres que va escriure, ha ressaltat la comissària―, consta de tres parts: una primera sobre el periple vital de Ramon Llull i els fets més importants, una segona que abordarà l’obra lul·liana, la contemplació de l’art i com l’art esdevé un mitjà, d’una banda, per assolir el diàleg i la pau entre la societat i, d’una altra, per arribar al coneixement, i una tercera sobre el llegat de Llull. Estructuralment l’exposició és molt senzilla, perquè sigui fàcil de muntar a diversos llocs i perquè pugui arribar a tot el públic possible: “Això és el que Llull volia, arribar a tothom i que tothom l’entengués”.

Altres activitats

Entre d’altres activitats, destaquen els actes acadèmics i literaris que acolliran les universitats de més de vint-i-cinc ciutats d’arreu del món que formen part de la Xarxa d’Universitats Vives, així com la lectura poètica El verger de l’amat a sis centres universitaris que imparteixen català a l’exterior, a càrrec de l’actriu Montse Germán i el músic Ferran Pisà. Jordi Savall serà el proper 17 de juliol a l’Abadia de Fonfreda per presentar el concert Ramon Llull: temps de conquestes, de diàleg i desconhort, en el marc de l’XI Festival Musique et Histoire pour un dialogue intercultural.