Qui mana a Núvol?

Núvol és una comunitat oberta, amb 800 autors registrats i una audiència de 50.000 lectors únics mensuals. Amb aquest tràfic, no és sempre fàcil moderar els comentaris 'No sempre és fàcil distingir la línia vermella que separa la llibertat d'expressió de la pura i simple defecació', sosté l'editor de Núvol.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Aquests últims dies Núvol ha tingut un pic de visites i comentaris com mai fins ara. El debat sobre el símptoma Ballbè ha sobrepassat les nostres expectatives i ha generat tota mena de comentaris dels lectors als articles que hem publicat al voltant d’aquesta controvèrsia. Els comentaris de Núvol estan moderats, i a vegades se’ns ha fet difícil discernir on acabava l’opinió personal i on començava l’insult. No sempre és fàcil distingir la línia vermella que separa la llibertat d’expressió de la pura i simple defecació. Disculpeu doncs si hem aprovat comentaris que heu trobat insultants o si hem vetat alguna aportació vostra que hem censurat de manera massa estricta.

Alguns lectors s’han queixat del poc nivell de Núvol. Maiol, un lector del digital de cultura, ens va amonestar per haver publicat l’article de la Mar Aguilera: “Pel que entenc aquesta noia és algú que ha escrit un comentari en el post original del Minguet i que li han dit d’escriure (una forma d’aconseguir continguts gratis i una paradoxa de la cultura d’avui en dia i com això devalua el debat i augmenta la precarietat: després no ens queixem dels acomiadaments tv3, senyors del Núvol)”, deia Maiol, en un comentari publicat a Núvol.

És curiós que aquest lector ens acusi d’aconseguir continguts gratis. Que no obté continguts gratis ell també entrant a Núvol? Que potser ha hagut de pagar mai res per llegir articles al digital de cultura? Aleshores, de què es queixa? La gent que publica a Núvol ho fa perquè vol dir-hi la seva i perquè s’hi troba bé. Si haguéssim optat per pagar totes les col·laboracions, ara mateix l’hemeroteca de Núvol, que ja compta amb gairebé 4.000 articles, no existiria, i Núvol probablement tampoc.

Un altre lector, també molt exigent, es queixava que a l’speaker’s corner publiquem articles boníssims al costat d’altres molt fluixos, i em comminava a fer d’editor. Agraeixo els comentaris crítics i me’ls prenc com un toc d’alerta, però l’exigència suprema no sempre és compatible amb la nostra idea d’oferir als lectors en viu una conversa oberta, democràtica i horitzontal. Voldríem acostar-nos al que els gurus d’Internet anomenen ‘intel·igència col·lectiva’. L’speaker’s d’avui s’ha originat una mica així. En Joan Daniel Bezsonoff ens va enviar un article a mitja tarda i vam convidar la Diana Argelich a comentar-lo.

L’Speaker’s Corner, ja ho diu el nom, és un espai de llibertat, on no s’exigeix a ningú cap títol universitari, ni cap pedigree literari. Tant hi trobareu un article d’un jove universitari amb ganes de treure el cap com un article de Pere Gimferrer, avui mateix. Si fem un speaker’s de sis articles, com vam fer amb el cas Bibiana Ballbè, és evident que no tots tindran la mateixa qualitat, ja hi comptem amb això. També sabem que alguns dels nostres millors col·laboradors s’han animat a escriure a Núvol després de veure que no calia ser cap geni per publicar-hi.

N’hi ha hagut uns quants, de comentaris, que no ens penedim d’haver censurat, perquè eren declaradament maleducats, grollers, empedrats de ressentiment, carregats de suposicions infundades. Un tal Alfred, que s’ha sentit perjudicat per la nostra censura, ens va amonestar així per haver-li vetat un comentari: “Bé, sr Puigtobella, queda clar que vostè no tolera la discrepància, que censura amb el pretext del suposat insult del lector que li fa el comentari. M’ha censurat el meu comentari anterior. El problema és que confon la crítica punyent des de la total discrepància, com era el meu cas, amb l’insult. No passa res. Aquest és l’últim comentari que li envio, i per descomptat l’últim article que li llegeixo. Atès el seu capteniment censor, no em mereix cap credibilitat. Cordialment”.

Bé, doncs passi-ho bé, perquè tenim conceptes ben diferents de llibertat d’expressió. Tothom pot dir el que li doni la gana, en públic o en privat, al seu blog, al seu twitter o a facebook. Si vol cridar al mig del carrer que ho faci, però a Núvol moderem els comentaris i el dia que no puguem fer-ho, els eliminarem. Ens agrada que la gent expressi la seva opinió, no que ens deixi la seva caqueta al rebedor. Una publicació que no censurés res, no podria ser mai una publicació seriosa. Si algú es pensa que Núvol, pel fet de ser gratis, és un bon lloc per venir a cagar, que s’hi posi fulles. No confonguem censura amb edició, tampoc. A Núvol hi ha edició i hi ha censura, totes dues coses.

Núvol és una comunitat oberta de 800 autors registrats i una audiència que ja sobrepassa els 50.000 lectors únics mensuals (els últims 30 dies, segons Sant Google). Ens enorgullim sobretot de la primera xifra, la de la comunitat. Aquest èxit és mèrit de tots els que hi escriuen i hi llegeixen, tant si són genis com si no. Hi som per divertir-nos i perquè tenim ganes de dir-hi la nostra. Si hem comès errors, si hem ofès algú, demanem disculpes. Si veniu amb ganes d’ofendre, no ens hi trobareu.

Qui mana, doncs, a Núvol? L’Alegria.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació