Què passaria si poguéssim ser Eterns?

Mata és més conegut per les seves obres de caràcter còmic. Ara fa el seu debut en la literatura juvenil amb un relat que intenta fer una predicció del que podria passar en la nostra societat si es descobrís una cura per deixar d’envellir. La Terra torna a ser una Pangea, dividida en dos per un alt mur: d’una banda tenim la Ciutat Eterna, habitada pels Eterns, els que poden pagar-se les cures; i per l’altra els suburbis, on trobem els Breus, esclaus dels Eterns i obligats a cultivar i recollir la planta que fa possible la cura. En aquest relat trobem històries diferents amb diversos personatges pensats per mostrar al lector les diferents facetes d’aquesta societat distòpica. Tot i així, podem destacar la trama principal que protagonitza al Comodor, cap dictatorial de Ciutat Eterna, i Hunter, un jove misteriós que ajudarà els altres Breus a començar una revolta contra els seus amos.

Toni Mata deia en una entrevista que s’ha proposat transmetre uns ideals als joves i fer-los reflexionar sobre un futur que podria arribar a ser el seu. Un cop llegida la novel·la, més aviat ens trobem amb una obra confusa, en què es barregen diverses qüestions morals actuals dutes a l’extrem i sense ser suficientment exposades.

Nascuts per ser Breus aborda la immortalitat, la lluita de classes, la supervivència d’uns privilegiats,  però es fa d’una manera tan superficial que sembla que no afecti als personatges. No és la primera vegada que es presenten als lectors adolescents aquesta mena de trames, protagonitzades per uns joves amb noms curiosos, que acaben sent els encarregats de solucionar els problemes d’un món adult. L’objectiu d’aquesta mena de relats és acabar projectant les frustracions dels joves actuals en les difícils eleccions de vida o mort dels personatges. És un mecanisme que ja hem vist a Els jocs de la fam (2008) de Suzanne Collins i a Divergent (2011) de Veronica Roth. Toni Mata arriba una mica tard.

 Nascuts per ser Breus té una estructura molt senzilla, de capítols breus, que no compleixen la funció de salts en el temps ni ajuda a entendre la seqüència temporal. El llibre desplega cinc trames diferents que se centren cadascuna en mostrar una faceta de la societat que es divideix “Eterns” i “Breus”, però no acabem d’entendre com es fa aquesta distinció ni qui ha posat els personatges en els seus respectius llocs dins el univers de l’autor. L’autor abusa de recursos més propis d’un deus ex machina.

Des del principi fins al final el lector es va trobant amb descripcions confuses i poc exhaustives de l’entorn, però molt detallades de les relacions sexuals dels personatges. Els moments de tensió es trenquen contínuament amb metàfores desafortunades (“cucs amb mononucleosi”), que deixen el lector confús. Els diàlegs son forçats, els personatges es comporten de manera antinatural i han de seguir una trama que repeteix sempre els mateixos conceptes per no arribar enlloc.

Aquesta construcció i la poca atenció als detalls, no ajuda a la concentració del lector en les qüestions  que proposa l’obra com li agradaria a l’autor, sinó que fa evident la manca de recerca i el fet que aquesta obra s’ha escrit en molt poc temps. Falta una veritable construcció de l’univers, la creació d’uns personatges amb una història perquè el lector pugui empatitzar-hi i que no siguin soldadets, posats en aquest univers només perquè convenen per al desenvolupament d’una trama que pretén ser filosòfica però ni s’esforça per arribar a ser-ho. S’obvien detalls importants a favor d’altres que no aporten res, suposadament per crear una obra més senzilla i menys pesada de llegir, però acaba sent impersonal i àrida.

Les obres destinades als adolescents estan sovint escrites amb condescendència, com si tinguessin por d’innovar dins d’aquest gènere. Nascuts per ser Breus, 46è premi Joaquim Ruyra, n’és un bon exemple.