Que fàcil és derrotar el dèbil en aquest món!

Viena Edicions publica 'El regne de les dones' de Txèkhov, que obre la col·lecció Petits Plaers, dedicada a la novel·la breu.

Anna Rossell

Anna Rossell

Filòloga, escriptora, crítica literària i gestora cultural.

Viena Edicions publica en català ‘El regne de les dones’ de Txèkhov amb traducció de Juan Gabriel Saiz. Aquest és un dels títols que obre la col·lecció Petits Plaers, dedicada a la novel·la breu, on també trobareu Dos amics, d’Ivan Turguénev i Retrat de Shunkin, de Junichirô Tanizaki. Anna Rossell en fa la lectura a Núvol.

Anton Txèkhov sempre és una delícia. Amb raó ha passat a la història de la literatura com un dels millors escriptors de contes de tots els temps, amb raó és considerat un clàssic, i no només pels seus contes. La seva sublim capacitat per perfilar els trets més definitoris dels seus personatges es manifesta també en tota la seva producció teatral.Txèkhov té un afinat do per a l’observació de l’univers anímic, de les seves inquietuds i pulsions, i sap traslladar-lo magistralment al llenguatge literari. Els seus personatges introspectius desvetllen als lectors els seus sentiments més subtils amb exquisida matisació. És per això que gaudim tant de la lectura de la seva obra narrativa i de les seves representacions teatrals.

Sensible a l’evolució social del seu temps, Anton Txèkhov (1860-1904) encunya el segell realista per a la seva literatura. A Txèkhov li agradava escriure sobre la vida, també sobre els aspectes considerats lletjos de la vida, fonamentalment sobre aquests, encara que de vegades no ho sembli. Com tots els escriptors adscrits al realisme i al naturalisme no defuig els temes que fins el seu moment s’havien censurat en la literatura: l’alcoholisme, el sexe, les presons, la pobresa… el món obrer de la primera industrialització o la duresa de la vida rural estan ben representats en el seu univers literari i per conèixer-lo de primera mà es documentava bé; viatjava i s’endinsava en els ambients que volia retratar (el 1890 va fer un viatge a la illa de Sajalín per conèixer personalment les condicions de vida dels reclusos de les presons allà instal·lades, una experiència que ell va qualificar de «viatge a l’infern» (Txèkhov va escriure un assaig sobre el tema el 1895).

També en aquells relats en què els protagonistes són representants de la burgesia hi és present de manera indirecta el món obrer. Podríem dir que segurament hi és més present del que sembla, precisament perquè n’és absent, perquè del capteniment i de les converses que sostenen els burgesos podem entreveure la manera com viuen i com són tractats els treballadors de les fàbriques.

Això és el que succeeix a El regne de les dones, nouvelle escrita el 1885, publicada per primer cop en català per Viena Edicions, que obre amb aquest títol la col·leció Petits plaers, dedicada a la novel·la breu. Com és habitual en ell, Txèkhov desplega un ample ventall de personatges, sobretot benestants o arribistes. L’acció s’estén al llarg de dos dies, la vigília de Nadal i el dia de Nadal mateix, un marc temporal que, pel costum social d’aquell temps de reunir amo i empleats en dates senyalades, ofereix un escenari ideal per fer desfilar en poques pàgines una bona representació de la societat de la Rússia tsarista.

És especialment interessant el fet que Txèkhov presenti en aquesta breu novel·la un personatge que es troba atrapat entre dues classes socials: Anna Akímovna, la protagonista, una dona de vint-i-sis anys d’origen obrer, ha heretat l’empresa que va fundar el seu oncle, una fàbrica amb dos mil treballadors. És una dona sensible, decidida i independent, que porta el negoci amb bon rumb. Conscient que la seva sobrevinguda situació l’ha deixat en «terra de ningú», se sent fora de lloc en tots dos ambients, el de la seva infantesa per una banda i el de la gran fàbrica que dirigeix per l’altra. Percep clarament la seva solitud i la dificultat de sortir-ne, precisament perquè no pertany a cap de les classes definides socialment. La felicitat desitjada a través d’un matrimoni buscat resultarà impossible. Anna Akímovna no és lliure ni pot prendre les regnes de la seva pròpia vida. Forma part dels personatges desclassats, considerats dèbils per l’autor. Com diu un personatge del mateix Txèkhov al conte El boig: «Que fàcil és derrotar el dèbil en aquest món».

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació