Protegir la filla

Les mares amaguen moltes coses als seus fills. Ho fan per protegir-los. Si el fill dubta, la mare adopta una postura despreocupada i dibuixa un somriure tens a la cara que nega qualsevol perill que el nen hagi pogut intuir. És un mecanisme de protecció. Però què passa quan el perill truca a la porta de casa teva sense que tinguis oportunitat d’amagar-lo ni temps de construir un pla? Això és el que li passa a Carolyn Hays, l’autora d’Un amor salvatge. Carta a la meva filla trans (Ara Llibres).

La maternitat és molt complicada. Aquest és el principal missatge que es desprèn de l’obra de Hays. Un amor salvatge és el duel de mirades entre Hays i els reptes que suposa ser mare. Amb una mirada freda la maternitat repta a l’autora del llibre a abandonar les nocions preconcebudes sobre qui serà la seva filla. Hays haurà d’aprendre a observar amb uns nous ulls, a mirar la seva filla tal com ella es veu a si mateixa: com una nena. Un amor salvatge. Carta a la meva filla trans tracta la qüestió transgènere des de l’amor i l’harmonia familiar. Hays teixeix els infinits fils de la identitat de gènere en un llibre plenament dedicat a la seva filla, en el qual li explica tots els secrets que li va amagar per protegir-la d’un món violent.

Amb aquesta novel·la, escrita en primera persona, acompanyem a Hays en la seva profunda observació del món de la seva filla trans. L’obra tempteja tots els terrenys possibles. Des de l’anàlisi més purament biològica, fins als elements socials i inclús més “espirituals” del gènere. L’autora construeix un relat íntim que va més enllà de les quatre parets de la llar per brindar-nos la dimensió global. Hays ens dona a entendre que els seus errors com a mare se sostenen en la discriminació estructural de la societat. 

L’inici del conflicte se situa en una visita inesperada. Un agent dels serveis socials truca a la porta de casa seva per una denúncia anònima. Algú ha denunciat la família per maltractament dels seus fills. A partir d’aquest moment, Hays inicia una cursa per salvaguardar la identitat de la seva filla. L’autora narra totes les lluites que ha d’afrontar per protegir-la. Si bé és veritat que s’observa una lleugera voluntat de l’autora per equilibrar la narració entre la qüestió del gènere i els esdeveniments més quotidians, arriba un punt en la lectura en què la identitat de la nena es converteix en el tret definitori de tota la família. Per exemple, en un dels capítols Hays retrata tots els membres de la família en relació amb l’experiència de la filla . “A tots ens costaria explicar la nostra història sense explicar la teva”, escriu l’autora.

Una de les coses més importants que cal remarcar sobre Un amor salvatge és que es tracta d’una experiència individual. Tot i que l’autora trasllada encertadament les seves vivències a l’experiència compartida, no podem oblidar d’on neix el relat. “Formem part del club blanc, de classe mitjana i blanc. Tot això importa”, escriu Hays. I afegeix, dirigint-se directament a la seva filla: “Tu no hauràs de triar entre la cultura dominant i la família, perquè nosaltres som la cultura dominant.”

Totes les lluites de l’autora, el patiment i l’anàlisi exhaustiva i esgotadora d’absolutament tot el que envolta la seva filla, deriven finalment en un discurs reduccionista que ens convida a creure que l’amor serà la força que vencerà la transfòbia. La intensitat de les paraules de l’autora transmet la creença en el poder transformador de l’amor, que ve donat segurament pel catolicisme de Hays, però les seves reflexions intel·ligents queden eclipsades per l’esperança. Un amor salvatge és una narració colpidora que sorprèn pel seu caràcter intimista i per les grans revelacions personals, que normalment mai ningú pronunciaria en veu alta per por a ser jutjat. L’obra de Hays és l’acompanyament que molts pares i mares poden necessitar a l’hora d’entendre la criança d’un infant que, des de ben petit, sap qui és i sap expressar-ho.