Pros i contres del sector cultural si Catalunya fos independent

Què passaria amb el sector cultural en una hipotètica Catalunya independent? Es tracta d’una qüestió complexa donat que el cas és molt singular. Però això no vol dir que no tinguem l’obligació de reflexionar-hi. L

Què passaria amb el sector cultural en una hipotètica Catalunya independent? Es tracta d’una qüestió complexa donat que el cas és molt singular. Però això no vol dir que no tinguem l’obligació de reflexionar-hi. Lluís Bonet, titular d’economia aplicada i director del Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, en va fer un anàlisi el passat dijous 5 de març en un debat al Cercle de Cultura juntament amb la periodista Milagros Pérez Oliva.

Milagros Pérez Oliva i Lluís Bonet

Fa cinc o deu anys hagués estat impensable debatre sobre què implicaria la possible independència de Catalunya. Ara bé, l’anàlisi sobre el seu impacte en la cultura ha generat ben poc debat. Per aquest motiu, a través del text Costos i beneficis de la independència de Catalunya pel sector de la cultura Lluís Bonet va aportar el seu gra de sorra a partir d’un anàlisi prospectiu dels diversos escenaris oberts.

Independència, pacte amb l’Estat o manteniment de l’status quo actual

El primer escenari a presentar va ser el de l’assoliment de la independència en un termini breu de menys de cinc anys. Lluís Bonet va pronunciar que si s’assoleix la independència no serà en un entorn fàcil i els efectes en un primer moment seran negatius. “Caldrà minimitzar costos per tal d’aconseguir el màxim de sinèrgies positives”, va assenyalar, amb l’optimisme que un cop superat el moment traumàtic de separació, augmentarà el pressupost cultural a l’estat català, donant forma a un estat de cohesió intern amb la cultura com a arma d’unió. “Com més passin els anys d’aquesta Catalunya independent els impactes negatius seran menors i els positius de tenir més recursos, més llibertat i més responsabilitat augmentaran”, va sintetitzar el ponent.

Bonet també va enumerar els possibles àmbits de la cultura que es veurien afectats en aquest escenari d’independència. Per una banda, la vulnerabilitat del sistema cultural espanyol. Per l’altra, l’opinió i la imatge pública afirmant que ambdós conceptes comparteixen referents amb la cultura espanyola. Per aquest motiu, va recomanar evitar l’exclusió que els sectors més escèptics o contra la independència han generat. I com a recomanació, la integració de tots aquests àmbits en un hipotètic cas que Catalunya fos independent. A més a més, també va remarcar la importància del mercat llatinoamericà pel sector cultural català com a oportunitat per oferir l’alternativa d’un altre país europeu amb enormes vincles amb la seva realitat, aportant recursos i iniciatives per tenir un paper actiu i horitzontal, desvinculant-se de la prepotència neocolonial espanyola.

El segon escenari a plantejar va ser el que depèn d’un pacte amb l’Estat amb major autonomia política, fiscal i cultural. Segons Bonet aquest pacte tindria un suport suficient de la societat però caldria que les dues parts acceptessin no haver vençut. Una “situació complexa en termes socials”, va apuntar, argumentant que es tracta d’un pacte que condiciona a la negociació i és molt difícil de gestionar internament per l’escassa confiança entre les parts, perquè es veuria com un acord tàctic enlloc d’un pacte estable, on ambdues parts hi guanyarien.

En últim lloc es va presentar un tercer escenari amb el manteniment de l’status quo actual. Un model que implica la recentralització política, econòmica i cultural, i com a conseqüència un retrocés en l’autonomia de Catalunya a causa de la pèrdua de confiança per part dels dos costats per dissenyar un projecte comú compartit. Bonet va avisar que en el cas del sector cultural no només passaria a ser subsidiari sinó suspecte d’insubmissió (pèrdua de llibertat d’expressió dels catalans que treballen a l’estranger, en agències estatals, reducció de patrocinis empresarials, boicots en productes catalans…).

El contrapunt de Milagros Pérez Oliva

Un cop plantejats els diferents escenaris possibles, Milagros Pérez Oliva periodista de El País i membre del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra, va exercir de contraponent aportant la seva humil opinió. La periodista va expressar la dificultat de fer-ne una prospectiva en un temps “on tot canvia molt ràpid” ja que és precisament aquest temps qui ha dut l’acceleració del procés ocasionant una eventual proposta d’independència a Catalunya. La periodista va qualificar aquesta primera situació d’inversemblant en un sistema on la independència no sigui pactada, emfatitzant que la independència sense força política suficient és complicada, sobretot en la renacionalització de la política europea que estem vivint.

Debat al Cercle de Cultura

Pérez també va fer esment que Espanya podria entrar en una crisi existencial profunda si Catalunya marxa perquè per si sola no té un projecte atractiu per mantenir-se culturalment, almenys en aquests cinc anys on es presenta el primer escenari de Bonet. Paral·lelament, va exposar els seus dubtes de si disposaríem de més recursos en aquesta hipotètica situació, tenint en compte el dèficit fiscal en que ens veuríem involucrats. També va qüestionar el paradigma de tenir més llibertat sense perdre de vista els perills que aquest fet implicaria, posant èmfasi en com les conseqüències de dol i sentiment envers Espanya repercutirien en el sector cultural català, un sector amb una estreta relació amb l’espanyol.

En aquesta mateixa línia, també hi va haver cabuda per les pors i desitjos de represàlia que generaria una Catalunya independent posant exemples com ara boicots en productes amb un determinat accent català o retrocessos en la presència professional d’empreses catalanes al mercat. Com a conseqüència, va detallar la contraponent, s’enfortirien dinàmiques farcides de dificultats propiciant un clima de polarització amb recels interns del sector cultural català que originarien dos efectes permanents: empobriment i enclaustrament de la cultura catalana.

Coincidint amb Bonet, Milagros Pérez va afirmar que seria un error renunciar a la riquesa del castellà. La periodista va posar sobre la taula la paradoxa que ocasionaria una eventual independència on les possibilitats de crear riquesa cultural fossin més grans en la llengua castellana que en la catalana, puntualitzant que la llengua catalana té un mercat territorial menor: “En una cultura globalitzada marcada per territoris lingüístics el català lluitaria per tenir més projecció a l’exterior però tindria una llengua que li obriria moltes portes, el castellà”.

Respecte el segon escenari Milagros Pérez va pronunciar que la independència rupturista i sense pacte és impossible. Va advertir del gran perill dels principis de la democràcia reclamant una correlació de forces que hauria de partir del respecte. “Ni Catalunya ha tingut prou força per imposar-se a Espanya ni Espanya a Catalunya”. La periodista va argumentar que si aquestes dues forces es neutralitzessin mútuament amb el pacte fiscal amb blindatge lingüístic i cultural que proposa Bonet la situació evolucionaria, tot i que les resistències serien fortes.

Pel que fa al tercer escenari Milagros Pérez va qualificar-lo com el més perjudicial explicant que si la dreta espanyola percep que Catalunya retrocedeix i que el sobiranisme no avança es produirà un retrocés total per Catalunya, un desgast i un retrat que no ha tingut força per defensar-se ella mateixa.

L’impacte del procés en la cultura a debat

Seguidament, el periodista Eduard Voltas va exercir de moderador donant la paraula als assistents presents. Cristina Salvador, directora d’aPortada Comunicació, va ser la primera a pronunciar-se amb una visió més positiva del tema, preguntant-se si l’últim escenari proposat per Bonet seria tan fosc en un suposat Estat espanyol governat per les esquerres. Al seu torn, Milagros Pérez va contestar fent referència als principis de la transició quan es parlava d’una Espanya on es reconeixien les nacions internes, a diferència de la situació actual. La periodista de El País va replicar que si aquesta esquerra no és autoritària s’acceptaran els principis democràtics.

També es van qüestionar els àmbits més afectats per la independència com aquells més vulnerables a una opinió pública espanyola dolguda o manipulada, així com els que comparteixen referents amb la cultura espanyola. Es va reivindicar que caldrà prestar atenció a aquelles expressions culturals percebudes com a intrínsecament espanyoles com són el cas del flamenco o la literatura en llengua castellana donat que no són vistes com a elements genuïnament catalans i poden perdre mercat. Lluís Bonet també va fer esment a la important preocupació de comunitats que no se senten incloses socialment en aquesta esfera catalana com serien determinats guetos o el públic estranger, com a repte fonamental a tenir en compte.

Un altra tema a debatre va ser la capacitat d’una diplomàcia cultural per superar les barreres territorials i la creació d’un consell cultural llatí similar al consell Nòrdic amb la voluntat d’ocupar un lloc a Europa i traçar una línia d’internacionalització. En aquest sentit, Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura, va afegir la necessitat de ser presents en mercats globals aprofitant la projecció de la mà de Barcelona com a motor principal de Catalunya i element de seducció. Tant el públic com els ponents van arribar a l’acord que tot dependrà de la correlació de forces del moment.

Finalment Milagros Pérez va plantejar un possible dilema entre democràcia i mercat en el sentit de no fixar-nos tant en qui és o serà la classe dirigent, sinó en el de posar més atenció a aquell segment de la població vulnerable a una hipotètica independència, sense repetir els errors del passat.

Eduard Voltas va posar punt i final al tema considerant el debat d’honest. Va concloure que Lluís Bonet no fa un anàlisi en termes econòmics sinó per debatre amb la ciutadania. Un anàlisi sense caure en un fals optimisme, confrontant els pros i contres d’una suposada independència on tots els escenaris presenten conflicte i són traumàtics.

En definitiva, es va arribar a la conclusió que la independència de Catalunya no dependrà dels costos o beneficis sinó de la construcció política de cada moment on la cultura sembla ser l’única solució possible com a arma de cohesió, eina de progrés social i ambaixadora d’una identitat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació