Professors i humoristes salvaran la democràcia

El pedagog i crític cultural Henry Giroux ha passat aquesta setmana pel CCCB.

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

Tota la pressió als professors i als humoristes, “els nous intel·lectuals”. Henry Giroux considera que està en les seves mans salvar la democràcia quan els dirigents que ens governen estan ungits de feixisme i neoliberalisme. Giroux, fill d’un país empassat –avui– per aquesta aliança letal, és un dels acadèmics, pedagogs i crítics culturals més destacats dels Estats Units i el Canadà. Aquesta setmana ha visitat Barcelona per participar en el cicle ‘Imaginar el món: converses per pensar l’educació’ del CCCB. Un cicle que acabarà el 20 de maig amb una conferència del poeta nigerià Ben Okri.

Carlos Delclós, l’encarregat d’introduir el ponent, va presentar Giroux com un “pensador clau de l’era Trump”. La seva és una “crítica voraç” al trumpisme i els seus derivats. Delclós destaca l’esforç de Giroux (Providence, 1943) per una “construcció del coneixement” des de la pedagogia crítica: aprendre discutint el poder, acarant-lo amb la força de la raó.

Des de la pedagogia crítica, Giroux manté una lluita aferrissada contra la imposició de la ignorància. De fet, parla de “dictadura de la ignorància”. No vincula el seu començament a l’arribada de Trump (2016). Sumem dècades de dictadura. És indiscutible. De combat contra la cultura, la investigació i el coneixement. Un menyspreu que el feixisme vigent –soft fascim o feixisme diluït– i el neoliberalisme segueixen alimentant. Giroux situa l’inici d’aquest règim anticultural als anys trenta / quaranta, però és a partir dels setanta que considera que es vigoritza. El paper del llenguatge serà –com sempre– fonamental. El menyspreu i la catequesi de la ignorància amenaçaren i amenacen els drets bàsics. Giroux recorda James Baldwin: “Tenia raó quan va escriure a No Name in the Street [recull d’articles] que la ignorància aliada amb el poder és el pitjor enemic de la justícia”.

Avui, un dels grans paisatges de la ignorància és Twitter, on Trump nega el canvi climàtic o menysté els caps de les agències d’intel·ligència. Per a Giroux som davant d’una “ignorància borratxa”. Sorollosa, desbocada. Instruir el poble en la incultura és com “fer explotar una bomba en un centre comercial”. Giroux alerta, però: l’artefacte ja ha explotat. “Es fa un ús temerari del poder estatal”. “El poder considera que pensar és perillós i des d’aquesta posició organitza un discurs contra qualsevol classe de veritat”. Trump sap perfectament que el canvi climàtic és una realitat contrastada. Es vol que les persones no prenguin decisions a partir d’informacions documentades. Es fomenta l’aïllament intel·lectual. Els atacs contra el raonament i la intel·ligència són constants. Aquí, Giroux cita John Berger, que equivalia “l’esborrament del passat amb l’esborrament del coneixement”.

Segons Giroux, la supremacia blanca ha organitzat de forma “brutal” el discurs de “la por i la ràbia”, que la crisi econòmica va fer ressorgir amb força i des d’aleshores estimula als governs a mantenir una campanya permanent per la ignorància. Han caigut del poder valors com la “pietat, la compassió o l’esperança”. El nou feixisme –encara que sigui de menor intensitat– manté els valors del vell: celebració de l’ultranacionalisme, veneració de la guerra, utilització del llenguatge com a arma o el discurs del declivi. “Els valors de l’hostilitat”, resumeix.

Ficcions en competició

El treball dels poders feixistes per la desmemòria és tenaç i salvatge. En aquest sentit, feixisme i neoliberalisme han constituït un victoriós i –no tant– nou negoci: les fake news, utilíssimes per a l’expansió de la ignorància, que és també oblit i desconcert. “Vivim governats pel feixisme neoliberal que imposa el règim de la «no veritat»”. La “gramàtica visceral de la violència” esdevé igualment decisiva. “La violència verbal de Trump és promíscua i normalitzadora. Suavitza els grups d’extrema dreta”. Impera l’analfabetisme: les “fonts d’evidència” són demolides. “El feixisme no queda mai soterrat en el passat”, apunta Giroux.

La nostra és –segons el pedagog– una cultura basada en la mentida: “El nostre món és el món dels fets alternatius. El poder aspira al control públic de la veritat”. I el públic –immers en una ignorància induïda– no la busca. “El llenguatge ha quedat buidat”, sosté Giroux, que diagnostica “una greu absència de judici informat”. “Res és veritat. Tot són ficcions en competició. ‘Abandonar els fets és abandonar la llibertat’, deia Timothy Snyder”. I si res és veritat, tot és espectacle, teatralització de la política. “Una amenaça contra la democràcia”, segons Walter Benjamin. “Tornen a produir-se fantasies distòpiques”, sosté Giroux, que parla d’un poder remogut i dirigit per la “fúria blanca masculina”. “S’han intensificat les energies destructores. Es té una visió tòxica del món. Una visió basada en la sang i la terra. La barbàrie moderna està arribant a extrems homicides”. Els mitjans s’hi han abonat: “Les notícies han esdevingut entreteniment. Ressonen la realitat però no la interroguen”.

La ignorància ha esdevingut una eina del poder, que manufactura “ciutadans analfabets”. El canal ideal per fer-ho és l’educació. Feixisme i neoliberalisme imposen, per exemple, el creacionisme a les escoles dels Estats Units (Giroux fonamenta bona part del seu discurs en allò que passa al seu país de naixement). L’analfabetisme de què parla és aquesta manca de judici informat, “la incapacitat d’actuar”, i no tant l’abandó del coneixement. “El poder manté una guerra contra el pensament crític i el llenguatge, que buida de contingut. El feixisme i el neoliberalisme volen fer entendre que la llibertat és no tenir cap mena de responsabilitat. L’escriptor Gore Vidal parlava dels ‘Estats Units de l’amnèsia’”.

Aconseguir que aquest model de ciutadà ignorant esdevingui massiu implica dominar l’escola. Hi ha, doncs, un interès del poder per desfinançar l’educació pública i tornar els professors dòcils: “L’educació no és només la transmissió del coneixement. Tots estem organitzats pel sistema educatiu. L’educació construeix un tipus d’individu particular amb uns desitjos particulars”. En aquest sentit, la difusió de l’analfabetisme és la tècnica que té el poder per governar la societat i fer que aquesta “no vulgui arribar al poder”. Ni tan sols confrontar-lo: “Desil·lusiona als ciutadans; anul·la la capacitat crítica”. 

La política radical i progressista que vulgui solucionar aquesta deriva ha de creure en “la força de l’educació i la cultura”, en “l’abast de la pedagogia”. “La pedagogia està en el cor de la comprensió de la política”. “L’escola és criminalitza cada vegada més”. El desafiament de l’escola i els educadors és formar estudiants “críticament apassionats”. També tenen aquesta missió els humoristes, que “juguen un paper important en l’auge de l’extrema dreta”. “Avui els comediants són subministradors de notícies. Cal entendre l’entreteniment com una forma de pedagogia. Els humoristes poden ser els nous intel·lectuals. Congreguen a milers de persones”.

Abans de la conferència final del 20 de maig de Ben Okri, el dia 14 passarà pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’experta en ecologia política Isabelle Anguelovski. A Giroux l’han precedit Cesc Gelabert i Jacqueline Rose.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació