Primeres dades d’ús d’eBiblio a Catalunya

Perquè triomfi un servei públic de préstec digital és necessari oferir un catàleg ampli, comptar amb aplicacions que en facilitin l’ús, anar a buscar els usuaris potencials a mitjans digitals i xarxes socials, i voluntat política. Potser aquestes quatre coses no siguin suficients, però sembla que seran imprescindibles.

El passat 8 de juny entrava en servei eBiblio a Catalunya, la biblioteca pública digital catalana. Dijous passat, a la ‘Jornada Biblioteques públiques de Catalunya: 2011-2015’, es varen donar a conèixer les primeres dades d’ús de la plataforma, força més encoratjadores que les de la resta de l’Estat. Sembla que els usuaris catalans han acollit el nou servei amb moderat entusiasme.

e-biblio

Les dades que el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya ha difós són les següents i corresponen al període comprès entre el 8 de juny i el 8 de juliol d’enguany:

1. Usuaris actius: 10.216
2. Préstecs realitzats: 10.191
3. Títols en català: 764
4. Títols en castellà: 1.364
5. Títols totals: 2.131 (a 20 de juliol ja en són 2.276)

Aquests 2.131 títols disponibles estan organitzats de la següent manera:

1. Llicències: 53.879
2. Tipus de llicència: no concorrent
3. Mitjana aproximada de llicències per títol: 25
4. Préstecs por llicència: 28
5. Total préstecs potencials: 1.508.612
6. Durada de cada préstec: 21 dies

Vigència de cada llicència: fins a esgotar els 28 préstecs per llicència en un màxim de 20 mesos.

La inversió realitzada per les diferents administracions públiques, incloent títols i infraestructura, ha estat la següent:

1. Govern de l’Estat: 225.000 € (comú al sistema eBiblio a tot l’Estat)
2. Generalitat de Catalunya: 343.774 €
3. Diputació de Barcelona: 190.000 €
4. Ajuntament de Barcelona: 3.384 €

Com ja vaig comentar fa temps al meu bloc, el sistema eBiblio desenvolupat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports –l’ordre dels factors no n’altera el desori– té llums i ombres; aquí em centraré en la seva acollida més que en la seva molt necessària reforma i evolució. Comparades amb comunitats com Madrid o Euskadi –amb PIB per càpita, percentatge de població urbana i adopció tecnològica similars– la resposta dels usuaris catalans ha estat més calorosa. En els quatre primers mesos de funcionament les biblioteques de la Comunitat de Madrid enregistraren 14.949 préstecs digitals de 5.546 usuaris; eLiburutegia, la biblioteca pública digital basca que no depèn d’eBiblio, enregistrà 1.696 préstecs el primer mes i al cap de set mesos ja s’havien produït 12.351 préstecs a 5.423 usuaris.

Les dades de Madrid i Euskadi són consistents; una adopció lenta i tímida –un xic més de 5.000 usuaris en quatre i set mesos respectivament– i una recurrència d’ús aproximada de 1 a 3 a Madrid i de una mica més de 1 a 2 a Euskadi. A Catalunya, per contra, en un sol mes s’ha doblat el nombre d’usuaris però tan sols ha donat temps a una mitjana d’un préstec per usuari.

A què respon aquesta disparitat de xifres? Un dels motius –no pas l’únic– pel qual el Servei de Biblioteques de la Generalitat va endarrerir tants mesos el llançament d’eBiblio a Catalunya va ser el desenvolupament d’aplicacions per iOS i Android que el projecte eBiblio original del ministeri no preveia. D’aquesta manera el servei, a Catalunya, respon millor al fet que la lectura digital es produeix a finestres molt diferents, no tan sols en un e-reader o a l’ordinador. Ni la eBiblio madrilenya ni la eLiburutegia basca compten amb aplicacions similars. Per altra banda ens hauríem de preguntar si els governs basc i madrileny dugueren a terme la intensa campanya en mitjans digitals i xarxes socials dels seus homòlegs catalans.

Si algunes dades permeten preveure que a Euskadi el servei no trigarà en prendre impuls, a Madrid segurament no serà així. Mentre eLiburutegia ja disposa de 7.308 títols la eBiblio de la Comunitat de Madrid tan sols n’ofereix 1.372, que és la xifra amb la que arrencà el servei fa més de sis mesos.

Conclusions molt provisionals

Les coses es poden fer bé o malament, estem en un moment d’assaig i error perquè tot plegat és molt nou, potser triguem en encertar-la i no tots ho faran a la vegada ni pel mateix camí, però el que hem d’exigir és la voluntat política de desenvolupar les biblioteques publiques digitals. Al País Basc i Catalunya –i no dubto que també a d’altres comunitats autònomes– hi ha aquesta voluntat política. És evident que a la Comunitat de Madrid, no.

És aviat per extraure conclusions que no siguin provisionals però ja podem fer certes afirmacions. Perquè triomfi un servei públic de préstec digital és necessari oferir un catàleg tan ampli com sigui possible, comptar amb aplicacions que en facilitin l’ús, anar a buscar els usuaris potencials a mitjans digitals i xarxes socials, i voluntat política. Potser aquestes quatre coses no siguin suficients, però sembla que seran imprescindibles.

Per saber-ne més:

https://cambiandodetercio.wordpress.com/2015/07/17/a-vueltas-con-las-e-bibliotecas-euskadi-catalunya-algunas-comparaciones-para-salir-perdiendo/

http://www.dosdoce.com/articulo/opinion/3951/evolucion-del-prestamo-digital-en-espana/

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació