Art entre lletres. Lletres entre Art

El cicle de diàlegs poètics de la Fundació Brossa presenta la quarta sessió amb un nou format accessible des de casa.

La quarta sessió del cicle de diàlegs de la Fundació Brossa, “Art entre lletres. Viatges d’anada i tornada” ha estat diferent de les anteriors. Aquest cop el públic no hi ha estat present, però hi participava des de casa. L’inici de la sessió està marcat pel nerviosisme i la incertesa per aquesta nova manera de fer, entre jocs de càmera i assajos d’última hora per assegurar que la sessió pugui ser fluida. Ester Xargay, comissaria del cicle, enceta la sessió afirmant que tot i les dificultats “no hem perdut la paraula ni la comunicació” i ens convida a embarcar-nos en la poesia i l’art de Jordi Aligué i Mireia Zantop.

Mireia Zantop, Jordi Aligué, Roger Vilà i Ester Xargay I Foto: Joana de Querol

Jordi Aligué i Mireia Zantop coincideixen com artistes interdisciplinaris i polifacètics, i a més a més per haver compartit espais, pensaments o complicitats amb Carles Hac Mor, referent de tots dos. El poeta i escriptor practicava l’art conceptual, creia que el llenguatge per si sol és metafòric, i que quan no volem dir res és quan diem més coses. Ester Xargay inicia la presentació de tots dos artistes parlant de la seva relació i influència que van rebre de Carles Hac Mor, que com Joan Brossa jugava i girava els significats convencionals de les paraules amb els seus poemes. Ester Xargay parla de Carles Hac Mor com a denominador comú de la sessió i posa com a exemple de la seva obra i del seu tarannà, un dels seus poemes. Poema Hac; “Aquest poema no vol dir res i tanmateix ja ha dit massa”

Jordi Aligué i Ester Xargay I Foto: Joana de Querol

La sessió continua amb la presentació a nivell individual de Jordi Aligué. Aligué és un artista interdisciplinari que té els seus orígens en el món de la pintura, la fotografia i el gravat. Arran del seu interès per les diferents tècniques d’expressió va començar a escriure i la poesia va ser l’eina amb la qual va poder ampliar el llenguatge que li mancava en la pintura, la fotografia i el gravat. Tal com diu ell, la poesia dóna la llibertat d’explicar allò que només les paraules poden explicar. La primera publicació poètica d’Aligué va sorgir a partir d’un sopar quan després d’ensenyar el que havia escrit al seu bon amic Valerià Pujol, aquest el va animar a publicar. A partir d’aquest moment es va posar en contacte amb Carles Hac Mor, que va ser l’il·lustrador d’aquesta primera obra. Actualment Aligué ha publicat diverses obres poètiques amb la participació d’altres escriptors i artistes com Mercè Alsina, Ester Xargay i José Carlos Cataño. Per aquest motiu, reitera la importància de la interdisciplina a l’hora de treballar amb altres artistes. Finalment, Roger Vilà, actor i conegut de Jordi Aligué procedeix a fer la representació dels poemes de l’artista. Acompanyat d’una olla i un cullerot de fusta recita els poemes i els transofrma en sentiments, sensacions i records en una interpretació oberta a noves interpretacions. 

Carles Hac Mor practicava l’art conceptual, creia que el llenguatge per si sol és metafòric, i que quan no volem dir res és quan diem més coses

Mireia Zantop és una artista que passeja pels camins de la recerca poètica a partir de tècniques interdisciplinàries. A través de l’art d’acció deixa que parlin les accions per si soles, la paraula sobra. El que busca l’artista és dir poques coses i despertar el silenci dels altres. Es tracta d’una artista amb un recorregut híbrid que, més que descriure’s com a “art entre lletres”, és també “lletres entre arts”, ja que en les seves accions sempre l’ha acomanyat l’escriptura. Ha treballat en diversos àmbits, sobretot al voltant del llenguatge en el seu sentit més ampli. El joc amb les paraules a partir de poemes, assajos, llistes i títols és l’essència de la seva creació, ja que el llenguatge és també l’essència de la comunicació. Per aquest motiu, igual que tota comunicació, la seva obra està oberta a múltiples interpretacions. Es tracta d’una obra polisèmica, oberta a qui vulgui obrir-se. Un llibre, un cristall, un pinzell i el silenci són les eines que utilitza Zantop per fer-nos despertar, en unes accions plenes d’intimitat i suggerència. 

Mireia Zantop I Foto: Joana de Querol

Un cop acabada la sessió arriben les primeres impressions del públic. Tot i la falta de presencialitat han aconseguit traspassar la pantalla i arribar als espectadors. Especialment per la Mireia Zantop, el públic és molt necessari, però no tenir-lo al davant precisament l’ha portat a experimentar una manera diferent de dur a terme el seu art. Per altra banda, Jordi Aligué ens recorda que en aquest món, tots som aprenents, i que precisament en aquest context encara ho som més. Per sort, l’esforç de la Fundació Brossa per continuar amb aquestes trobades tot i la situació actual s’ha vist recompensat per l’agraïment dels espectadors. Podeu trobar tota la informació sobre les properes sessions del cicle “Art entre Lletres. Viatges d’anada i tornada” al nou web de la Fundació Brossa

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació