Maria Barbal i l’amor exhaust

Aquesta setmana, al podcast de 'Faves tendres' parlem amb Maria Barbal, que ha guanyat el premi Josep Pla 2021 amb la novel·la Tàndem. Hi explica una història d’amor amb dues persones que omplen un buit vital al llindar de la tercera edat.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Maria Barbal inaugura la 39a edició de La Setmana del Llibre en Català aquest divendres 10 de setembre a les 20:00h a l’escenari 1 del Moll de la Fusta.

Tàndem ens explica la història de dues persones que es troben en un moment vital semblant: l’Armand és vidu i fa temps que busca una dona que li faci companyia. L’Elena està casada, però la jubilació li ha fet veure la vacuïtat de la relació que manté amb el seu marit, el Ramir, un poeta i crític literari que viu en les seves cabòries. L’Armand i l’Elena es coneixen en una classe de ioga, en un centre cívic de Sants. El context en què es troben ja defineix molt la mena de relació que mantindran: el seu amor, tot i ser carnal, no té aquella fogositat de la passió juvenil, però tampoc serà una amistat senil. En certa manera són dues persones que estan a punt per tornar a començar. Sabent-ho o no, desitgen reiniciar la seva vida sense ingenuïtats ni pors.

Barbal alterna els dos punts de vista. El món interior de l’Armand ens arriba en primera persona, és ell qui parla. En canvi, la història de l’Elena és filtrada per un narrador omniscient en tercera persona, que detalla també els moviments del Ramir i del seu fill, el Marc. Tàndem és una novel·la introspectiva per la qual l’autora no s’ha hagut de documentar com altres vegades. Estructurat en tres actes molt definits, el relat té un punt espars, el·líptic. La història hauria pogut passar en qualsevol altre barri de Barcelona o en una ciutat mitjana, perquè tot el que és decisiu en aquesta novel·la passa en l’interior dels personatges. Barbal ens diu molt en poques pinzellades.

L’Armand descriu molt bé els seus antecedents amorosos: “En algun intent que havia fet per conèixer dones, sempre havia sofert un interrogatori inacabable i, encara, unes llarguíssimes confidències. I molts preàmbuls. De seguida semblava que calia tenir tots els antecedents abans de. Amb ella [l’Elena], havíem coincidit, estàvem bé junts i procuràvem passar-hi el màxim de temps possible. No negaré que jo pensava que saber pot complicar molt la vida i, per tant, hi havia en mi el desig oposat, que era el d’ignorar”. El desig de l’Armand parteix d’un cert desgast. L’Elena s’hi avé, però amb el fre posat, i es resisteix a lliurar-s’hi del tot. És una relació esfilagarsada, que no arriba a consumir-los, un amor que no els acaba de fer amants, perquè tant l’Armand com l’Elena han de desfer-se d’una rèmora personal abans de poder iniciar una nova etapa. Tots dos tenen la mania de desfer-se de records, papers, roba vella, fer una certa neteja del seu passat.  Tant ell com ella hauran de desencallar-se i ho faran de manera paral·lela, com un tàndem, abans de poder-se trobar plenament.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació