[Podcast] Albert Lladó als afores

Albert Lladó dona entitat literària a un paisatge inèdit de la perifèria de Barcelona: Ciutat Meridiana i Torre Baró

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Albert Lladó ha publicat La travesía de las anguilas (Galaxia Gutenberg), una novel·la d’iniciació que ens explica les vicissituds d’una colla d’adolescents en un barri perifèric de Barcelona en plena eufòria olímpica. L’autor dota d’entitat literària un paisatge pràcticament inexplorat i inèdit en la literatura contemporània: aquell espai que esquarterat per autopistes i ferrocarrils que conformen Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró. 

Albert Lladó | Foto: Jordi Vera
Albert Lladó | Foto: Jordi Vera

La travesía de las anguilas ens parla de la vida difícil d’un barri que va construir justament Juan Antonio Samaranch als anys seixanta i que després va deixar a la deriva com una ciutat satèl·lit sense haver-la dotat dels mínims serveis bàsics. Lladó aborda aquest paisatge tal com el va conèixer vint-i-cinc anys més tard, i ho fa sense caure en el documentalisme ni en la lamentació. La travesía de las anguilas parteix de l’experiència personal d’Albert Lladó, que a la novel·la es camufla sota el nom de Jordi, aquell noi a qui els amics de la colla anomenen ‘el catalán’. Jordi, Fábio, Jaime el Cabrero, Juanito el Rubio, Núria, Anna i Eva llegeixen els còmics de la Biblioteca de los Jóvenes Castores i formen l’agència de detectives Scooby Doo, sota l’advocació del seu mentor Gabriel, arcàngel llibertari, que és capaç de citar Wittgenstein i desafiar les autoritats.

La travesía de las anguilas s’inscriu en una tradició literària que arrencaria amb Paco Candel i el seu llibre Donde la ciudad cambia su nombre (1957), i continua amb Juan Marsé, Luis Goytisolo, Manolo Vázquez Montalbán, Francisco Casavella, Javier Pérez Andújar, i arriba fins avui amb autors com Kiko Amat, Toni Hill o Anna Pacheco. Aquests dies hi ha hagut cert debat a Twitter arran d’un article de Vanessa Graell a El mundo titulat ‘Las afueras literarias de Barcelona’

Alguns autors barcelonins que escriuen en català s’han sentit obviats. “No crec que ho facin amb malícia, simplement no existeixo. Soc invisible, com tants altres que hem escrit sobre barris que, pel que sembla, només es poden narrar en castellà”, deia Jordi Nopca a Twitter després de llegir l’article de Vanessa Graell.

Sigui com sigui, Lladó cartografia una part de Barcelona que no ha sortit gaire als mapes de la de la literatura catalana. Antoni Vives, a Passió, mort i resurrecció de Manel García, és dels pocs autors que ha fet una incursió novel·lesca a Torre Baró. Però no seria exacte dir que els barris de Barcelona són absents de la literatura catalana. Mercè Rodoreda, Maria Barbal, David Castillo, Sergi Pons Codina, Julià Guillamon, Maria Guasch o Jordi Nopca també han abordat els barris perifèrics, des de la Zona Franca fins al Pobenou.

Aquest dissabte 7 de març a les 10h el TRESC ha organitzat una ruta amb l’autor pels escenaris de la novel·la. Us hi podeu inscriure aquí. Després a les 12h l’autor presenta el llibre a la biblioteca Zona Nord. Albert Lladó conversarà amb Fili Bravo, president de l’AVV de Ciutat Meridiana, i Àlex Garcia, fotoperiodista de La Vanguardia.

Hem parlat de tot això amb Albert Lladó al podcast d’aquesta setmana, que podeu escoltar aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació