Plantar un arbre, treballar en el món del llibre

Un llibre no tan sols s’escriu. Un llibre també s’edita, es corregeix, es maqueta, es ven, es critica, es distribueix, passa per premsa. No compta només amb autors i lectors, un llibre, sinó que involucra agents, editors, periodistes, impressors i un seguit inacabable de professionals que sovint passen desapercebuts. Divendres passat 26 de maig, es van abordar tots aquests aspectes a la primera Jornada Professional “Els oficis del llibre”, celebrada a la Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona. L’esdeveniment, organitzat per la productora cultural Tramoia, va aconseguir agrupar més d’un centenar de joves durant una jornada en la qual es van oferir un seguit d’activitats que connectaven les oportunitats laborals del sector del llibre català amb els joves interessats pel fet literari. Per primera vegada aquests van esdevenir els protagonistes d’una jornada professional amb totes les de la llei, començant pel lliurament d’unes acreditacions fabricades amb ‘paper plantable’, que després podien fer-se miques i ser sembrades. De les tres coses que tothom ha de fer tant sí com no a la vida, segons el poeta José Martí, a la Jornada se’n van poder complir dues: plantar un arbre i escriure un llibre -aquesta vegada coneixent-ne els matisos-.

Manaments lectors, per Gent de Merda

La jornada es va iniciar amb la intervenció de Rita Roig i Paula Carreras, ambdues integrants del podcast ‘Gent de Merda’, que van donar la benvinguda amb una lloança a la “gent que fa fàcil la lectura” i set manaments lectors en clau d’humor, que repassem tot seguit: 

1. S’ha de mirar bé qui et recomana un llibre.
2. Sí a jutjar un llibre per la portada.
3. Subratlleu, escriviu, doblegueu les pàgines.
4. Deixeu els llibres amb cura, regaleu-ne molts.
5. Sí a abandonar un llibre.
6. No a portar el compte.
7. No a jutjar la gent pels llibres que llegeix.

A continuació es va procedir a les taules rodones, amb una pausa entremig pel dinar. Totes tres converses responien a preguntes formulades amb la intenció de descobrir de prop sectors sovint invisibilitzats del món dels oficis lectors: «Com es publica un llibre?», «Com puc obrir una llibreria?», «Com fer que es parli d’un llibre?».

Com es publica un llibre?

A l’hora de treure l’entrellat sobre els processos d’edició d’un llibre, es va comptar amb una taula rodona formada per l’editora de l’Altra Eugènia Broggi, l’editora d’Ara Llibres Aissata M’Ballo i l’agent literària Marta González. Tant Broggi, que carrega amb vint anys d’ofici a les seves espatlles, com les debutants Aissata i Marta, van estendre un ampli catàleg de temes al voltant de l’edició, que anaven des de com afrontar la recepció de manuscrits o com tractar amb autors enfaristolats fins al temps de vida útil al qual pot aspirar un llibre (una sola campanya, un any a molt estirar, sense comptar el fenomen dels long sellers). “Sempre es repeteix el mateix relat encaramel·lat sobre l’ofici, com si tot consistís a passar-nos el dia llegint en una mansió anglesa. Em passo més hores passant i arxivant factures que dedicant-me a la lectura”, va explicar Broggi.

No tot en l’edició s’adapta al romanticisme amb què hem adornat l’ofici. Alguns dels seus càrrecs poden resultar esfereïdors (“els llibres que no venem els cremem o bé els trinxem”), altres d’allò més desesperançadors a l’hora de fer càlculs: del total del preu d’un llibre, tan sols un 10% va per l’autor, mentre l’editorial percep un 35% dels guanys. “Els dolents de la pel·lícula són els distribuïdors, que es forren amb el 55% restant que perceben”, van bromejar les editores. I, tanmateix, també queda marge per la fascinació i el gaudi per l’ofici. En parlava M’Ballo a l’hora d’explicar les sorpreses que li ha acabat oferint treballar en una editorial: “Acompanyo autors a les paradetes de les fires, i això moltes vegades es converteix en una aventura. Tampoc m’imaginava viatjant fora, sigui a Londres o a Amsterdam. Gaudeixo molt de les trobades amb altres editors d’arreu”.

Com a representant a MB Agència Literària, Marta González va poder posar en diàleg les tasques d’edició amb les de qui, com ella, es dediquen a protegir els drets dels autors. Què passa quan els set anys (acostuma a ser l’estàndard) dels drets d’un llibre caduquen?  “Truco a algú com l’Aissata i li recordo que si vol mantenir un títol al seu catàleg haurà de pagar! De decisions com aquestes depèn la vida concreta d’un llibre o d’un autor en una editorial”, va declarar González. En el moment de prendre la darrera decisió, novament, el romanticisme queda fora de l’equació. Sentenciava Broggi: “Al final les vendes manen. Pots enamorar-te d’un llibre, però pagar per un llibre que no vendràs només et portarà a deixar d’existir amb ell”.

Com puc obrir una llibreria?

En la segona conversa la fundadora i llibretera de La Carbonera Carlota Freixenet i Mariona Arabia, llibretera de l’Espolsada, van combatre novament la visió idealitzada que envolta el món de les llibreries, tot parlant d’albarans, paquets, estralls d’Amazon i precarietat laboral. “Volíem crear una llibreria on la gent vingués, però sobretot on la gent tornés. El passa-volant està bé, però el que ens interessa és generar comunitat”, va explicar Freixenet a l’hora de parlar de La Carbonera, un projecte engegat l’any 2017 que enfonsa les seves arrels en la voluntat d’esdevenir una llibreria de referència al barri de Poblesec, i també en la passió i les lliçons que la Carlota ha anat acumulant d’altres oficis lectors. I, tanmateix, no ha sigut fins ara que ella i la seva sòcia poden començar a parlar de beneficis, o almenys d’arribar a final de mes sense dificultats econòmiques.

Ser llibretera, així com ser editora, moltes vegades també esdevé un combat contra les lectores que tant la Mariona com la Carlota porten dins. Així com Broggi explicava que existeix l’editora que llegeix pel gust personal i la que ho fa pensant en la possible projecció d’un llibre, Arabia va explicar que “llegir en concepte de llibretera és diferent a llegir fent ús d’opinions personals”. S’ha de conèixer l’ampli panorama literari per poder recomanar el que és necessari per a cada client, a la vegada que també es combat la impossibilitat de llegir les setanta novetats editorials que arriben cada setmana. “Fa sis anys que no acabo un llibre”, va explicar la Carlota. 

“Què fa falta per ser llibreter? Primer, no ser de Barcelona”, va alertar Freixenet, davant l’increment de negocis a la capital. “Cal estendre les llibreries al llarg del territori del país”. I concloïa, per espantar les pors: “De tant en tant passes una estona meravellosa amb un client o clienta que necessita un llibre. Aquests moments valen milions”. 

Com fer que es parli d’un llibre?

La tercera taula rodona es va ocupar de tot el referent a la comunicació al món del llibre, fent protagonista la relació que s’estableix entre la cap de premsa d’una editorial i la periodista cultural, així com les tasques que desenvolupa cadascuna d’elles. Per això es va comptar amb Anna Guitart, periodista literària a mitjans com TV3 o Rac 105,i la responsable de premsa d’Angle Editorial Irene Pujadas. Ambdues saben molt bé com teixir afinitats amb altres crítiques, editores i directores, així com autores d’arreu, per d’aquesta manera fer que un llibre arribi a les mans adequades, en el moment indicat. Van poder parlar del format gairebé obsolet de les presentacions de llibres, així com de la irrupció d’altres formats i eines comunicatives a l’hora de parlar de literatura, com són els podcasts i booktube. També sobre les formes que existeixen quan es vol substituir els mitjans tradicionals en matèria de publicitat, davant la impossibilitat de fer encabir la infinitat de novetats literàries dins l’espai reduït dels programes culturals de la televisió catalana.

Ambdues tenen bona relació, arran d’haver-se perseguit mútuament per haver de tractar sobre certs llibres i temes literaris. “A l’hora de vendre el peix, necessitem conèixer qui són els compradors més fiables”, va explicar Guitart. Pujadas complementa les seves tasques en l’editorial amb la creació literària. Amb el seu recull de contes Els desperfectes (L’Altra) va guanyar el premi Documenta i el premi Ciutat de Barcelona. En el marc de la taula rodona la Irene ens va poder explicar com és el seu dia a dia com a cap de premsa. Una feina que l’obliga a reinventar-se cada dia, amb noves idees per a cada llibre, com en una ocasió en què va mobilitzar un cos mèdic en motiu de la presentació d’una novel·la sobre l’endometriosi.

Un cafè amb…

Més enllà de les taules rodones, els joves van tenir la possibilitat d’interactuar en primera persona amb diversos professionals del món del llibre, al llarg dels diferents interludis en les hores dels àpats, celebrats al pati de la biblioteca. D’aquesta manera van poder plantejar dubtes ja sigui a un editor (Pep Lafarga), a una editora (Anna Pérez i Mir), a un autor (Sebastià Portell), a una llibretera (Carlota Freixenet), a una responsable de premsa (Irene Pujadas), a un traductor (Martí Sales), a una bibliotecària (Neus Castellano) o a una professional de la gestió cultural (Clara Saperas), al llarg d’una hora de conversa distesa acompanyada de cafè.

La jornada també va comptar amb la presència dels directors dels Màsters i Postgraus de les universitats catalanes que ofereixen una formació superior en el camp del llibre. Hi van participat Lluís Agustí, coordinador del Màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura UAB-UB, Olivia Gassol, directora del Màster en Edició Digital de la UOC, David Vidal, director del Màster en Periodisme Literari de la UAB i representants d’altres titulacions com el Postgrau en Assessorament Lingüístic i Edició de la UB, que van presentar els seus respectius programes acadèmics.

Lectures en Ruta

Com va recordar en un inici Clara Saperas, directora de Tramoia, la Jornada és fruit d’un seguit d’inquietuds que els integrants de la productora cultural han anat observant al llarg dels cinc anys que s’han dedicat a organitzar el programa de Lectures en Ruta, un projecte que ofereix excursions literàries per tot el territori català als joves de 18 a 25 anys. Al final de la jornada hi va haver una estona per parlar de Lectures en Ruta i recordar les edicions anteriors amb les intervencions d’alguns dels seus exparticipants, a la vegada que s’obria boca a l’edició següent tot mostrant alguns dels indrets que es visitaran: L’Empordà (L’Escala, Calonge i Romanyà de la Selva), Lleida i Aitona, El Priorat (El Molar i Móra d’Ebre) i Barcelona. Seguirem atents a properes actualitzacions per conèixer de ben a prop les destinacions del sisè Lectures en Ruta.

Fi de festa: Opinions Impopulars del Món del Llibre

Per acabar, van pujar a l’estrada de la García Márquez el poeta i traductor Martí Sales, la cap de premsa Irene Pujadas i la llibretera Carlota Freixenet per debatre, en clau d’humor, sobre tot allò que pot resulta polèmic a l’hora de parlar de literatura a Catalunya. Els participants havien de decidir, seguint el format de Twitter, si fer block o donar retweet a diferents afirmacions proposades pels participants de la Jornada, entre les quals van aparèixer: «Les traduccions al català no són tan bones com al castellà» «Què li passa a la gent amb els Petits Plaers? No molen tant» «El sector literari català peca de ser massa carrincló i poc arriscat. És petit i va tard en l’actualitat», «Mercè Rodoreda està molt bé però ja prou de convertir-la en la teva personalitat, madura», «La part important de Sant Jordi no és el més comprat», «No es pot viure de l’escriptura si escrius en català”, «S’ha de robar a La Casa del Libro. No tant robar a la Central i a Finestres», així com «Falta literatura eròtica en català», entre d’altres.

Qui sap si la propera autora de literatura eròtica en català estava a la biblioteca aquell dia. Això sí, un cop acabada la Jornada, vam saber que acabàvem de plantar alguna cosa més que un arbre, i que d’entre tots i totes les assistents de ben segur en sortirien molts llibres en un futur.