Amb motiu del 21è Festival nacional de poesia a Sant Cugat, té lloc la segona edició de la Festa Poètica @versdonadona2 al pati de l’Ateneu. VersDona és un projecte poètic que busca estimular la poesia, lligada a la creativitat i la comunitat, partint de la figura femenina. Recupera i dona a conèixer veus poètiques de dones, actuals i del segle passat, i ho fa a través de la lectura en veu alta per part d’altres dones.
Pepa Jiménez, una de les onze organitzadores, va presentar l’acte recordant unes paraules d’Irene Solà: “La poesia ho té tot. La poesia té la bellesa, té la puresa, té la música, té les imatges, té la paraula dita, té la llibertat i té la capacitat de commoure, i deixar-te entreveure l’infinit (…) L’infinit dins de cadascú.”
Seguidament, Clara Capdevila ens introduïa amb belles paraules a les dues autores que protagonitzarien la diada: Felícia Fuster –celebrem el centenari del seu naixement–i Laia Llobera. Va parlar de la senzillesa, dels arbres, del buit, de l’essencialitat dels silencis i la nuesa. I de poesia. Cità uns mots de Felícia Fuster: “Per a mi, l’important és l’art i la llengua. Pel que fa a la resta, cadascú té els seus valors.”
Mariona Masferrer i Ordis, Mar Cabarrocas, Lluïsa Torrell i Lourdes Sensarrich van recitar-nos poemes de Boscana, de Laia Llobera. Les lectores establien entre si un diàleg fet de pluja, preguntes, silencis, elements nus de la natura. Mentrestant, un sol suau de mig matí ens acollia: “boscana / la llum que s’arrela a la terra”.
Lidia San Emeterio Arroyo va continuar l’acte amb la lectura –acompanyada de peces per piano d’Ona Porcell– d’uns versos que el públic va escriure al moment, en paperets de colors. Cites de poetes, paraules, creacions poètiques… Els paperets van quedar enganxats a una pissarra de darrere l’escenari, construint el collage “Més enllà de les paraules”.
Després, Susana Perex Civit, Cristina Martinez i Cristina Manchado van sortir a recitar poemes de Laia Noguera. “Què hi ha?”; onades, moreres, manca de paraules. Intenció de viure, com una dona, com un ésser viu: “Ara viuré. / Com una Dona / que és un Home i una Dona / i una nena, / la nena petita que es rebel·la / perquè és lliure i de colors, / que sosté tot l’univers entre les mans.” La poesia, la senzillesa, és això. “Em poso a viure” –acaba la lectura.
Més tard, Meritxell Gené va il·luminar-nos des de l’escenari amb els seus poemes musicats. (O va ser el sol que li desafinava constantment la guitarra, que ens va il·luminar?). La cantautora va interpretar melodies del seu nou disc “Sa tanca d’allà dins”. Aquest nom, que és alhora el d’una platja de Formentera, encapçala un seguit de lletres que parlen de records, de sentiments, de la mare i la malaltia, del dolor. Per animar una mica el to melancòlic que havia tintat la vetllada, l’artista va acabar l’actuació entonant “Arbequines de l’amor”, de Maria Mercè Marçal.
Per tancar l’acte, Laia Llobera va sortir a recitar alguns haikus seus i de Felícia Fuster. Nenúfars que suren, secrets de pedres. Senzillesa, silenci, boscana. En agraïment, es va donar gira-sols a totes les participants. “Només la gran pau sembrarà la collita abans de marxar”.
El festival de poesia de Sant Cugat continua. Podeu consultar la programació aquí.