Pere Anglas. L’ombra de l’amor

L’autor sap transportar-nos a la Barcelona dels nostres avis i besavis i als baixos fons a l’entorn del Paral·lel dels anys vint.

Anna Rossell

Anna Rossell

Filòloga, escriptora, crítica literària i gestora cultural.

“Escriure és actuar escrivint, i actuar és escriure actuant”. És una de les frases que li agrada repetir a Pere Anglas. La seva primera novel·la, L’ombra de l’amor (Voliana), és un clar exemple de com posar en pràctica aquesta reflexió.

Que Pere Anglas és un home de teatre ho traspua el text per tots els porus. La biografia ho confirma del tot: guionista, actor i dramaturg; coneix bé les interioritats del món del teatre i les desplega amb detall per al lector. Però diria que, a més, Anglas s’interessa per la història del teatre i per la història en general. Li agrada rescatar ambients del passat, situar l’acció en moments que li abelleix estudiar, per endinsar-se en una etapa determinada d’allò que més estima: la faràndula. La seva dramatúrgia així sembla dir-nos-ho: Carles & Belisa (2014), ambientada a Mataró durant la Guerra de Successió i L’home inacabat (2017), sobre el pensament i l’obra de Josep Puig i Cadafalch que protagonitza una petita companyia teatral que es proposa retre homenatge a l’arquitecte i polític.

Anglas coneix bé allò de què parla, i de la lectura de la seva novel·la se’n desprèn clarament que la temàtica que tracta és aquella a la qual ha dedicat la vida. Sense ser autobiogràfica, la novel·la beu de la seva pròpia biografia. L’autor deixa anar la seva fantasia per permetre’s a ell mateix viure les aventures del seu protagonista en el passat. Es nota que gaudeix imaginant-les com pròpiament viscudes.

L’ombra de l’amor és un Bildungsroman: una novel·la d’aprenentatge. El seu protagonista, Anton Descalç, va fent una evolució moral tal com és característic d’aquest gènere. El decurs de les seves exepriències, que el transformen com a individu, l’acabaran fent ser, al final, un home diferent de com l’hem conegut al principi. Descalç fou, de petit, acollit per un oncle esquerp i poc donat a la tendresa. Quan el nen es va quedar orfe, criat per la serventa de l’oncle, es desplaçà a Barcelona per estudiar dret i complir la voluntat del tiet. Allà prendrà la determinació de deixar els estudis per dedicar-se al teatre. En aquest punt Anglas disposa el panorama per fer allò que vol fer amb el seu llibre: homenatjar els «còmics», un apel·latiu que empra d’acord amb el llenguatge dels temps en què situa l’acció i la vida de l’espectacle del Paral·lel de Barcelona en els seus millors moments.

L’autor sap transportar-nos a la Barcelona dels nostres avis i besavis i als baixos fons a l’entorn del Paral·lel dels anys vint del segle passat. A més, afegeix a la trama diverses notes de suspens i tensió policial que no se’ns desvetllaran fins al final i que regalen a l’acció una mirada afegida al món de l’hampa. De rerefons: la dictadura de Primo de Rivera.

Descalç arriba a Barcelona a mitjans de setembre del 1915, amb disset anys, per estudiar dret. Tanmateix, Avel·lí Pruna, el propietari del Saló Afrodita —una sala de varietés i vodevil, gènere de moda d’aquells anys—, aviat el contractarà. Descalç, espavilat, llegit i avesat a l’escriptura de textos dramàtics d’embolics i amor; aviat progressarà i farà el salt a l’empresariat teatral, quan Pruna mori li deixarà en herència una part del negoci. A partir d’aquí la trama i la vida del jove Descalç prenen una deriva rocambolesca de persecució, misteriosos personatges i l’encàrrec d’una obra per part d’un d’ells, cosa que el retornarà al seu poble, Vilatrista, d’on va sortir-ne fa deu anys. La narració, plena de peripècies extravagants que persegueixen la hilaritat del lector, recorda molt de prop —massa— el gènere del vodevil. També la novel·la està feta dels ingredients que el caracteritzen, i sovint pretenen arrencar la rialla massa fàcil del lector que, més que llegir una novel·la, se sent transportat a una sala de butaques davant d’un escenari, que alterna la història amorosa amb el gag humorístic caricaturesc.

Això no vol dir que l’autor no es perfili com a bon novel·lista: és destre en la caracterització dels personatges, dibuixa bé els ambients i sap repartir les dosis apropiades d’intriga en els moments oportuns. I fa amb la seva novel·la el que de vell antuvi es proposa: fer confluir la vida real en la ficció, amb la ficció en la ficció, perquè el vodevil de Descalç entorn del qual gira l’eix principal de la novel·la, que duu el títol de L’ombra de l’amor, és justament el títol que porta la novel·la que llegim. Pere Anglas escriu actuant i actua quan escriu, d’això no ens en queda cap dubte. Convé estar atents a la seva trajectòria, com també de l’editorial que l’ha publicat, Voliana, que aposta, amb bon ull, per autors i autores encara poc coneguts, però prometedors.

Escrita en primera persona, des del record, en el moment actual, el llibre alterna cultura, locals i personatges reals de l’època amb d’altres inventats. Així, està proveït de dos breus annexos: Personatges i llocs reals que s’esmenten a la novel·la i Lèxic i argot teatral que apareix a la novel·la.

El final dona a entendre clarament la intenció que Anglas ens n’oferirà una segona part. L’esperem.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació