Per litteras ad astra

Per què un curs sobre l’ensenyament de la literatura a la secundària? Per què poetes, narradors i dramaturgs en temps de crisi? Per què cal, ara més que mai, no claudicar davant l’estultícia? El Col·lectiu Pere Quart es va crear l’any 2016 per articular el desencís creixent entre els professors de llengua i literatura catalanes davant la marginalització d’una matèria que havia passat de ser referencial a assumir —ben a contracor, val a dir-ho— el galdós paper d’una assignatura més: l’assignatura sovint incòmoda, la que fa nosa, la que ens feia passar per uns dignes entonadors de la cançó de l’enfadós.

La defensa de la literatura pròpia, per increïble que pugui semblar, no s’assumia per part de l’administració de torn, no comptava en cap proposta de nous currículums i depenia, en bona part, del voluntarisme d’una colla de docents entestats a retornar el paper axial que les nostres lletres havien tingut anys enrere. Queden lluny, avui, els cèlebres Tallers de Llengua i Literatura Catalanes a l’Ensenyament Secundari que organitzava el Servei d’Ensenyament del Català des de 1984. Han estat, doncs, entitats, associacions i iniciatives privades (com les escoles d’escriptura) les que els darrers anys han assumit la tasca que algú altre, per desistiment, ja no duu a terme. 

No hi han ajudat, és clar, la pèrdua d’hores lectives de la matèria comuna al batxillerat, ni el bandejament subtil dels ensenyaments literaris en els currículums de secundària, ni l’organització pèssima del Màster de Formació per a Professorat de Secundària, que posa al mateix nivell un filòleg que qualsevol estudiant amb alguns crèdits de llengua catalana. Ni tan sols la incomprensible curtedat de vista en el disseny de continguts dels llibres de text, que han perpetuat uns enfocaments esquizofrènics, entre la feixuguesa positivista de l’acumulació de dades històriques, i la modernitat naïf de trobar paral·lels amb la més rabiosa actualitat per mirar de pescar l’atenció d’algun alumne despistat. Entenguem-nos: tenir referents no és pas cap mala cosa. I tenir-ne de bons, oli en un llum. Així, el problema no és que es busquin referents contemporanis (Rosalía, Bad Gyal, Tik Tok…) com a suport a les classes de literatura, sinó que la comparació acabi banalitzant el text de partida. És allò tan vell de fer servir la literatura com a mer pretext per arribar a alguna altra cosa: es miri com es miri, un mal negoci.

El resultat de tot plegat, després d’anys i panys de despropòsits diversos, són fornades de professors de llengua i literatura magníficament competencials des del punt de vista pedagògic, coneixedors de les últimes novetats tecnològiques i dels recursos TIC més avançats, amb expertesa per gamificar en un tres i no res l’estudi d’un poema… però amb serioses mancances en el coneixement profund, sistemàtic, articulat, de la nostra literatura. No es pot ensenyar bé allò que no es coneix bé.

Reivindiquem la lectura dels nostres clàssics i dels nostres contemporanis. Per això revisitem amb ulls nous les lectures prescriptives i n’ampliem el ventall per tal de fer possible el que sembla utòpic (sobretot per als més mandrosos): dinamitzar el treball de la poesia, el teatre i la novel·la a les aules. La intenció és compartir mètodes per incrementar el gust lector i oferir opcions per connectar amb el món editorial i escènic. 

Estem més convençuts que mai que la literatura és indispensable per posar en valor la cultura i comprendre i analitzar amb seny el present. Menysprear-ne l’aprenentatge o blanquejar-lo com si es tractés d’una obligació o d’un passatemps innocu és una falta de respecte ‒que fa massa temps que s’arrossega‒ cap a les noves generacions. Malauradament, com dèiem més amunt, els efectes del bandejament sistemàtic es comencen a notar, i és per això que cal mobilitzar-se per revertir-los. Si més no, cal fer camí.

Un curs com el que organitzem aquest juliol de 2022 el Col·lectiu Pere Quart té més raó de ser que mai. En èpoques incertes per a les humanitats, per al futur de la llengua i per a la supervivència d’una nació constantment qüestionada, reflexionar plegats sobre la transmissió del nostre bé més preuat és un acte veritablement trencador. 

Així doncs, fem una crida pel retorn de la literatura a les aules: una crida a la revolució.