Per a Joaquim Molas i en memòria seva

Va arribar un senyor baixet, amb ulleres fosques i un «Ideales» mig apagat entre els llavis. «Així que vostè vol fer Filologia Catalana?».

El meu professor del batxillerat em va recomanar que anés a estudiar literatura a la Universitat Autònoma. «Per què?», li vaig preguntar. «Perquè allà hi trobaràs el doctor Joaquim Molas, una de les persones que més m’han ajudat a entendre què és això de la literatura», em va contestar.

Joaquim Molas | Foto Pere Formiguera

I vaig fer-li cas. Quan ja hi era, una de les primeres coses que vaig fer és anar al lloc on hi havia els despatxos dels professors a comprovar que realment hi havia el seu. I sí, hi era: «JOAQUIM MOLAS». Sense cap més indicació. A dintre, ningú. Entrellucant pel vidre només veies una pila de prestatges farcits de tesis doctorals. Impressionava. De cop i volta va arribar un senyor baixet, amb ulleres fosques i un «Ideales» mig apagat entre els llavis. Era ell. «Així que vostè vol fer Filologia Catalana? Doncs miri, cregui’m: llegeixi, home, llegeixi».

També vaig fer-li cas. Tenia raó. Llegir, llegir i llegir. Amb ell (i amb altres professors del departament, com l’enyorat Jordi Castellanos) vaig aprendre’n, de llegir. També vaig aprendre a estimar la nostra tradició literària, des de Carles Riba fins als plecs solts i fulls volants més efímers de la literatura popular. I em van donar un mètode per a estudiar i entendre tota aquesta tradició. És un mètode que avui dia continua essent perfectament vàlid, encara que des d’algunes bandes ens vulguin fer creure que ja ha passat a la història. No, és ben viu: és el llegat de Joaquim Molas i de la seva escola.

«No faci d’Aulet», recordo que em va dir una vegada, anys després, a propòsit d’alguna ironia meva en una conversa de cafè. Avui, de matinada, m’he llevat i he sabut la notícia de la seva mort. Era esperada, sí, però no per això ha estat menys colpidora. I no me n’he pogut estar. De «fer d’Aulet», vull dir. Per a en Molas i en memòria seva:

«De matinada han trucat,
són al replà de l’escala.
I sí, se l’han emportat:
el seu alè ja no exhala.

Oh Déu meu, quins mals moments,
sembla que tot sigui fals!
Se’ns en van els referents
i ens quedem sense “Ideals”.» #garrotuit

Espero que m’ho perdoni. De fet –serveixi de justificació– va ser ell qui em va ensenyar a llegir Pere Quart!

Jaume Aulet és professor de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació