No fer res és l’opció més revolucionària a llarg termini

Angle publica 'El meu any de repòs i relaxació' d'Ottessa Moshfegh

Carlota Rubio

Carlota Rubio

Periodista cultural

No és casual que un any després d’escoltar per primera vegada el “d’això en sortirem més forts” pandèmic, la llibreria La Central del carrer Mallorca tingui una prestatgeria dedicada a llibres que defensen l’oci i la mandra. Moralitzar la tragèdia servia per sentir que fèiem alguna cosa de profit i avançàvem feina pendent, ja fos en l’àmbit pseudo-terapèutic, el culinari o en la llista de pel·lícules per veure. I, evidentment, ens en vam cansar. L’Ottessa Moshfegh no s’ho podia ni imaginar, tot això, quan escrivia El meu any de repòs i relaxació, però va anticipar-ho amb tres anys d’antelació. Ara Angle n’ha portat la traducció al català de la mà d’Alba Dedéu.

El pròxim divendres 17 de setembre, en el marc de La Setmana, tindrà lloc una taula rodona sobre El meu any de repòs i relaxació a càrrec de Rosa Rey, Andrea Rovira, Matilde Martínez, Blanca Pujals i Esther Tallada, a les 18:00h en l’escenari 1 del Moll de la Fusta.

‘Jove decadent’, de Ramon Casas

El meu any de repòs i relaxació és la història d’una noia d’uns vint-i-tants, rossa, acomodada, guapíssima i llicenciada en història de l’art, que viu en l’èxtasi del Nova York pre-11S. És a dir, té tot el que cal tenir per viure feliç en el món occidental d’un segle XXI acabat d’estrenar. La protagonista narra en primera persona l’any en què, sobrepassada per la realitat, decideix hibernar al seu apartament de l’Upper East Side mirant pel·lícules de la Whoopi Goldberg i induint-se el son amb còctels de psicofàrmacs: “Vaig comptar tres comprimits de liti, dos orfidals, cinc ambiens […] un son americà, saludable i potent”.

Com que es tracta d’una hibernació, la narració no s’allunya gaire de l’apartament de la protagonista. Només ho fa per recordar la seva vida anterior, construïda com una caricatura de tots els clixés estatunidencs: la infantesa mancada d’amor i la mort prematura dels pares com a desencadenant freudià de la seva apatia, una relació dependent amb un home lamentable però poderós, una feina en una galeria d’art plena d’artistes contemporanis xarlatans, una psiquiatra histriònica, i una millor amiga, la Reva, que, al contrari que la protagonista, és funcional en societat: treballa en una gran empresa, va al gimnàs, surt de festa i vomita gairebé tot el que menja. Tot el que envolta la protagonista està tan ben construït que, en conjunt, fa un retrat deformat i grotesc del que havia de ser el Somni Americà.

El més divertit de tot és que, enmig d’aquest deliri, la resposta més lògica és la de la protagonista: narcotitzar-se, dormir i tot a passeig. En una carta oberta a Donald Trump, Moshfegh explicava que des dels cinc anys, “tota la vida ha estat com una farsa, una representació absurda de la realitat basada o bé en la xerrameca sense sentit o bé en una experiència devastadora a base de trauma i cansament”. La Reva és qui representa tot això: pateix i troba confort en la idea de superació, mentre que la protagonista decideix apagar-se el cervell i esquivar el patiment.

Un dels llibres que recomana La Central al seu prestatge és La mandra, de la col·lecció dedicada als Pecats Capitals de Fragmenta, on Oriol Quintana explica que ni la religió ni l’humanisme han sabut ben bé què fer-ne, del mandrós. Davant la famosa escena de la decisió de Matrix entre conèixer les misèries del món i viure conscient, o quedar-se en el somni i la mentida, és una mena de llei moral triar la veritat i el patiment. Però, quan la protagonista es desperta i dona per finalitzat el seu any de repòs i relaxació, es troba a si mateixa sentint-se viva i concloent que “no hi havia cap Déu que m’assetgés l’ànima. El temps no era immemorial. Les coses eren simplement coses”. Ella tria la píndola blava momentàniament perquè en l’espiral de consum i dolor on viu, el vertader luxe és sortir-se’n. I estic segura que, si hagués viscut el confinament, ella no hauria fet pa.

L’editorial Angle s’hi ha posat a fons, amb Moshfegh, i el 26 de maig publica la traducció de La mort a les seves mans. L’esperarem amb il·lusió.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació