No és tosc qui s’endinsa al bosc

Els bons lectors d’Astèrix saben bé que, circumdant el poblat dels irreductibles gals, a la costa d’Armòrica, hi ha un quartet de campaments romans atrinxerats situats a l’entorn d’un bosc on l’entreteniment és a l’abast de la mà (o de la gola): senglars per halar, herbes per fer pocions, roures massissos on amagar-se, romans per estomacar… El bosc pot presumir sovint de ser un bon escenari alternatiu al de l’acció principal. Durant La Setmana del Llibre en Català, també.

La proposta d’aquest article és molt clara: posar el focus en una colla de llibres que trobareu a La Setmana però a través dels quals us impel·lim a entretenir-vos al marge (nostrat) de La Setmana, des del delta del Llobregat fins al delta de l’Ebre passant per l’estany de Banyoles i el Pirineu. I recordeu que “no és tosc qui s’endinsa al bosc i en torna abans que es faci fosc”.

Com a gaudis mundans, senglars i romans estan bé, però els catalans del XXI tenim capritxos boscans més refinats. El primer i més indiscutible de tots són els bolets; el segon són els arbres, els arbustos i les flors; el tercer, els insectes; el quart, les aus; el cinquè, el passeig desmenjat; el sisè… Aneu sumant. Ara, com que “la bona paraula amaneix la taula”, posem-hi els llibres.

Comencem pel tema estrella: bolets. I barregem-los amb la variable profunditat del caminar a través de fagedes, pinedes o ginebredes entre la introspecció i la contemplació. El camí del bosc (Ara Llibres), de Long Litt Woon, és un relat que aglutina aquestes dues dimensions: buscar bolets, trobar consol. Consol hipotètic que podem trobar reposant sota l’ombra d’un arbre, com cavaller fatigat o poeta inspirat, qui sap si llegint Els arbres silvestres de Catalunya (Brau), de Josep M. Panareda, una guia de camp per a identificar 130 espècies de la nostra geografia amb fotografies, il·lustracions i mapes de distribució.

Sense abandonar el segell Brau, fem el salt als insectes, concretament als Heteròpters de Catalunya, publicació singular en la qual Marta Goula, Marcos Roca-Cusachs i Víctor Osorio ens detallen les anomalies i peculiaritats de 142 espècies d’aquest grup d’artròpodes tan poc conegut però, segons sembla, tan important per a l’economia humana. Després dels insectes, algú podria exclamar: Anem a veure ocells! (Cossetània), i tindria informació precisa, a càrrec de Jordi Longás, sobre 30 espais del país per observar-los en família. També podem Tornar al bosc (Sidillà) amb Josep Cot i Antoni Gimeno, que ens parlen de les feines dels bosquerols per recordar i aprendre allò que vam ser.

Per últim, encara tenim l’oportunitat de llegir la Guia sentimental del Delta de l’Ebre (Pòrtic), de Joan Todó, peça d’antropologia literària lliure i subjectiva que ens convida a passejar per la seva terra de la mateixa que ho fa, al mateix Pòrtic editorial, Adrià Pujol a la Guia sentimental de l’Empordanet. O d’endur-nos la celebrada Canto jo i la muntanya balla (Anagrama) d’Irene Solà mentre pensem que, si es tracta de boscos i d’animals, potser no estaria malament tornar a riure una estona amb la Disputa de l’ase (reeditada fa un any i escaig per Barcino) d’Anselm Turmeda.

Esclar que sempre podem agafar un bon còmic d’Astèrix.