Nit de Santa Llúcia a Tarragona

L’ acabat d’estrenar Teatre Tarragona, va ser l’escenari escollit per celebrar-hi la 62a. edició de la Nit de Santa Llúcia, la festa per excel·lència de les lletres catalanes que com cada any, organitza Òmnium Cultural.

L’ acabat d’estrenar Teatre Tarragona, va ser l’escenari escollit per celebrar-hi la 62ª. edició de la Nit de Santa Llúcia, la festa per excel·lència de les lletres catalanes que com cada any, organitza Òmnium Cultural. 

En aquesta ocasió la celebració de l’acte també va comptar amb el suport de la Diputació de Tarragona i de l’Ajuntament de la ciutat. No és pas la primera vegada que això passa.  Fa exactament 40 anys, l’any 1972, Tarragona també va ser l’amfitriona en la celebració de la Nit de Santa Llúcia i va ser la primera ciutat que la va acollir un cop la festa va sortir de Barcelona i es va fer itinerant per diverses ciutats de Catalunya, trobant-se encara en un estat de semiclandestinitat.

Per a l’ocasió i amb tota puntualitat, el Teatre Tarragona es va omplir amb una gran gernació, més de 700 persones entre autoritats, socis d’Òmnium, guardonats i públic en general.  El lliurament de premis es va desenvolupar enmig d’un muntatge escènic que va anar canviat davant els ulls dels espectadors, seguint el leitmotiv de l’ideari col·lectiu amb el que molt encertadament, es va il·lustrar tot l’acte.  Aquest muntatge, que va començar amb un escenari en construcció (i fins amb la porta del darrera del teatre oberta, a través de la qual la gent que passava pel carrer en podia veure l’interior), va passar a ser un camp de blat, una plaça castellera i fins i tot, un decorat típic de pastorets, d’acord amb la idea del director tarragoní Marc Chornet. L’escenografia va anar a càrrec del veterà Ramon B. Ivars. L’acte va comptar amb la presentació de la poeta i actriu Estel Solé, qui va anar desgranant amb gràcia i estil, el fil conductor que feia passar d’una escena a una altra, mitjançant els poemes de la poeta tarragonina Montserrat Abelló.  Versos com “Visc i torno a reviure cada poema, cada paraula.  Estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades”. …, que servien per arribar al moment de lliurament dels distints premis.

Els parlaments institucionals

Cap al final del lliurament de premis va arribar el moment dels parlaments institucionals.  Van prendre la paraula la presidenta l’Òmnium Cultural, Muriel Casals, qui va destacar que “la cultura catalana és una part de la cultura europea i això no depèn de cap legislació ni de cap normativa: és un fet històric i un fet ben viu, sustentat en els creadors i en el públic, en el prestigi i en la capacitat de dialogar amb la resta del món.  Venim de lluny i anem més lluny encara”.

Per la seva banda, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va destacar en la seva intervenció, la llum de Tarragona i el paisatge del Camp de Tarragona com a motor d’inspiració i de creació d’infinitat d’artistes, d’escriptors i de poetes internacionalment reconeguts.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va explicar que “aquest 2012, Tarragona ha estat la Capital de la Cultura Catalana i aquest fet ha vingut a ser el marc idoni per inaugurar a la ciutat, tres nous equipaments dedicats al 100% a la cultura: “l’arxiu”, en el que es guarda la paraula escrita, “La capsa de música” en el que hi ha la paraula cantada i el “Teatre Tarragona” en el que hi ha la paraula viva”.  Va finalitzar la seva intervenció amb un apunt de caràcter personal: “No vull que els meus fills ni els meus néts hagin de triar la seva llengua, perquè ja la tenen.  Vull, en canvi, que triïn el camí de la seva vida, en llibertat”.

Finalment, el conseller de cultura en funcions, Ferran Mascarell, va començar la seva intervenció amb unes paraules de lloança per l’artista escultor Andreu Alfaro mort el dia 13, precisament el dia de Santa Llúcia.  Després va lloar la tasca que des de fa més de 50 anys està realitzant Òmnium Cultural i també va explicar que tot i que l’any entrant es presenta incert a causa de la crisi econòmica i de la pressió que en tots els sentits ve d’Espanya, “la creativitat d’un país no és una anècdota: és el fonament del país, i la cultura és el fonament de llarga durada”.  Va destacar que en un futur, “els llibres d’història diran que Catalunya ha canviat les regles del joc per ser una nació plena i governar el seu futur”.  També va parlar de la proposta de llei Wert (que va estar molt present, de fet, en tot l’acte) en aquests termes: “no han entès encara que l’escola és el resultat de dos factors imparables: la convicció dels ensenyants i el sistema pedagògic, i la política catalana en defensa de la llengua”.  Va afirmar que tots dos factors han convertit el català en la novena llengua europea i això no es pot aturar.  “Volem ser un país culte, just, cívic, educat i profundament democràtic”, va dir el conseller Mascarell.

Les paraules dels guardonats

El poeta Francesc Garriga, guanyador del 54è Premi Carles Riba, va agrair el paper imprescindible dels lectors dient “el lector fa a l’autor poeta” i al final de la seva intervenció va voler unir la seva veu “a tots els que criden, demanen i ploren per un ensenyament en català, amb materials nostres, fets i escrits amb el nostre esperit”.

L’escriptor Màrius Serra va arrencar forts aplaudiments en el públic amb la seva intervenció en la que va explicar que “una nit com la d’avui de l’any 1948, un dels guardonats va ser el matemàtic Ferran Sunyer, que era paraplègic de naixement. 

Aquella Nit de Santa Llúcia es va celebrar en la més gran clandestinitat, concretament al pis que l’arquitecte Puig i Cadafalch tenia a Barcelona.  Quan Sunyer, amb la seva cadira de rodes,va anar a recollir el premi va dir: moltes gràcies, perdoni’n que no m’aixequi però és que a casa sempre hem estat contraris a l’”alzamiento”.  I va afegir Serra, enmig de forts aplaudiments i de crits d’independència del públic: “Avui no tenim por, perquè avui tenim plans de futur”.

Lletres i comunicació

La Nit de Santa Llúcia té establerta una categoria que no fa referència únicament a les lletres sinó a la comunicació i en aquesta ocasió, el 3r. Premi Òmnium de Comunicació va recaure en el programa “El Món a RAC 1”, que s’ha convertit amb tota la raó, en el programa de ràdio més escoltat del país, amb 675.000 oients diaris.  El jurat del premi va valorar la “contribució decisiva a què sis de cada deu oients de la ràdio matinal ho siguin en català”.  El periodista Jordi Basté, director i conductor del programa, acompanyat pel seu equip, va recollir el premi.  En el seu parlament va destacar que “la ràdio és el símptoma cabdal de normalització cultural.  Estem a nivell europeu.  El vostre llenguatge és el nostre, el vostre despertador és el nostre i el vostre món és el nostre”.

Tots els guanyadors

Aquests és el llistat de guanyadors i guanyadores i els seus respectius premis.

53è Premi Sant Jordi per Màrius Serra per la seva obra “Plans de futur”.

54è Premi Carles Riba per Francesc Garriga per la seva obra “Tornar és lluny”.

15è Premi Mercè Rodoreda per Tina Vallès per la seva obra “El parèntesi més llarg”.

50è Premi Josep M. Folch i Torres per Josep Lluís Badal per la seva obra “Les aventures de Jan Plata”.

39è Premi Joaquim Ruyra per Maria Carme Roca per la seva obra “Katalepsis”.

3r. Premi Òmnium de Comunicació per El Món a RAC 1

26è Premi Internacional Joan B. Cendrós d’Òmnium Cultural pel Col·lectiu Emma.

23è Premi Joan Profitós d’assaig pedagògic pel Grup de Recerca sobre Estressors Laborals Docents (GRELDO) per la seva obra “L’estrés en el món educatiu: mites i realitats.  Registres-test i propostes de recursos per afrontar-los”.

23è Premi Joan Maragall d’Assaig sobre cristianisme i cultura per Carles Llinàs per la seva obra “Escatologia, modernitat i escepticisme.  El pensament d’Odó Marquard”.

A l’hora de finalitzar

A l’hora de finalitzar la celebració de les lletres catalanes, amb tot el públic de peu dret es va cantar col·lectivament el Cant dels Segadors i el públic va cridar en favor de la independència.  Va ser un acte que va saber combinar magistralment la celebració amb la solemnitat del lliurament de premis i també la reivindicació amb la gravetat del moment.  El resultat final va ser una nit de Santa Llúcia en la qual, qui hi va sortir guanyant reafirmant-se amb gran convicció i poderosament, va ser la cultura catalana i en català.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació