Per bé que situada a Scarborough, un suburbi de Toronto (Ontario), la novel·la Germà (l’Altra Editorial) de David Chariandy reflecteix mutatis mutandis la vida als suburbis urbans d’arreu. El marge és el marge i al marge s’instal·la el marginat, que ho és abans d’instal·lar-se allà on es perpetua la seva marginació.
David Chariandy (1969), nascut al mateix barri on se situa l’acció, fill de pares immigrats a Canadà, procedents de Trinitat, igual que la família dels seus protagonistes, plasma a Germà vivències que coneix bé des de la seva pròpia experiència vital.
La història conta les peripècies de Michael i Francis en un barri culturalment promiscu, on conviuen les races més diverses compartint el denominador comú de la pobresa.
Narrada en primera persona des de la perspectiva de Michael, el menor dels germans, el lector se submergeix en la vida d’una família —una mare amb dos fills— que lluita dia a dia per la supervivència. Ruth —a la qual sempre es fa referència com a la Mare, amb majúscula— és la majúscula Mare que ha de guanyar-se la vida com a netejadora a preu fet en hospitals o cafeteries, que tria els seus treballs en funció de la proximitat a casa seva per no deixar desatesos els seus fills més del que és estrictament necessari. Malgrat això Francis i Michael es veuen obligats per les circumstàncies a passar moltes hores sols, una solitud que, tot i sota les estrictes ordres d’una mare que per protegir-los es desviu per controlar els seus moviments, els proporciona un ampli marge de llibertat en el qual creixen freqüentant ambients al límit de la delinqüència. Així Francis, amb només onze anys, forçat al paper d’adult abans d’hora, desenvolupa un instint de protecció prematur cap al seu germà i la seva mare, a qui, inusualment a la seva edat, mima i per qui es desfà quan ella torna esgotada de la feina.
Escrita en dos moments temporals diferents —Michael rememora la seva infància i adolescència des de la seva perspectiva d’adult— el de la infància i l’adolescència és el relat que interessa en primera línia a l’autor, que sembla crear amb Michael el seu alter ego i retre homenatge a les mares que es veuen obligades a criar i educar soles els seus fills en condicions precàries i a un germà, paradigma de tots aquells germans als qui se’ls ha robat la infantesa. Els esdeveniments salten del present al passat, però és el passat el que predomina i el lector es veu embolicat en els successos com si del moment actual es tractés —quan es refereix al passat Chariandy alterna el pretèrit amb el present—.
Hi ha nostàlgia en el relat de Michael, perquè hi ha tendresa; i perquè hi ha tendresa hi ha nostàlgia en el de Chariandy. Hi ha nostàlgia i tendresa també en el personatge de la mare, que conta als seus fills contes de Tobago, la seva terra natal, protagonitzats per misterioses criatures, històries que han definit la seva identitat i que ella transmet.
Si bé assistim a situacions de perill en general, de discriminació, d’enfrontaments amb la policia, de pillatge, de baralles i persecucions, de tirotejos amb resultat de mort, en totes es trasllueix també la companyonia, l’amistat, la humanitat entre els joves de la colla, que freqüenta ambients adversos, però que cerquen la seva expansió espiritual malgrat tot (o precisament per això) a la biblioteca del barri, escoltant i compartint la música dels seus ídols o intenten obrir-se camí en la vida com disc-jockeys d’èxit.
A Chariandy li interessen la immigració, la raça, el racisme, la pertinença de classe i les seves interseccions, i aquests són els temes als quals ha dedicat la seva investigació acadèmica com a professor de literatura d’expressió anglesa de la diàspora negra al Canadà, a la universitat Simon Fraser. Germà, publicada en anglès el 2017, és la seva segona novel·la. Soucouyant: A Novel of Forgetting (2007), la primera, va ser nominada a gairebé tots els grans premis literaris canadencs i Germà, la seva única novel·la editada al nostre país, va guanyar el Rogers Writers ‘Trust Fiction Prize (2017) i el Toronto Book Award ( 2018). El 2018 va publicar I’ve Been Meaning to Tell You: A Letter to My Daughter.
Trobareu més informació al web de L’altra editorial.