Tuli Márquez: “La llibertat d’expressió està sobredimensionada”

Entrevistem Tuli Márquez, autor de 'La mida dels nans'

Tuli Márquez ha publicat enguany La mida dels nans (Més Llibres), una novel·la que aprofundeix en un ésser humà que bascula entre el bé i el mal. El seu protagonista és Marc G., un jove periodista d’investigació que rep la visita d’uns homes amb passamuntanyes que el deixen gairebé mort a casa seva. La lectura de La mida dels nans gravita entre les pistes per arribar a descobrir el mòbil d’una estomacada com la que pateix el protagonista, així com la detallada operació quirúrgica que l’equip mèdic porta a terme mentre ell reflexiona en un estat de semiconsciència. Parlem amb ell sobre la seva novel·la i sobre periodisme i poder. Tuli Márquez presenta la seva novel·la dijous 10 d’octubre a la llibreria Taifa (19h). Hi serà acompanyat de Nando Cruz. 

Has declarat que ara ja no tens por de parlar del vincle que hi ha entre periodisme i poder. En una època de censura i d’autocensura, de pellfinisme i de castració de la llibertat, escrius una novel·la que destapa aquest vincle. Quan goses treure la màscara i plantar cara al poder?

La cosa ve de lluny. De la trinxera del franquisme hem passat a aquesta cohabitació entre premsa i poder amb l’excusa que el negoci no funciona i calen subvencions o ajuts o intercanvis de favors. El punt de partida és l’esclat dels diferents casos de corrupció de l’estat. Gurtel, Púnica, el cas de ses Illes, el cas Palau i la trama del 3% de casa nostra. Tal com ho esbomben els mitjans, penso en detonacions controlades, perquè mai hi ha una investigació clara, sinó que tot és a base de filtracions interessades. De qui? Els partits són empreses i pels calés i els càrrecs hi ha lluites internes a dojo. Com el cas Cifuentes, per esmentar un dels més palmaris. I darrere sempre hi ha un periodista fent de titella d’algú altre, actuant sense dignitat. Així hem acabat. De les negociacions PSOE UP de l’estiu, abans de la compareixença dels responsables, ja sabíem com s’havien llençat els plats al cap. I s’acusaven mútuament de filtrar-ho. Això ens duu a una situació postissa, a una llibertat d’expressió de fireta, de la qual els mitjans treuen pit mentre alguns els lamenten de la llei mordassa quan haurien de sincerar-se i dir que hi ha. 

En Marc G., el protagonista de La mida dels nans, rep una trucada que li confirma les seves sospites després que tres encaputxats entrin a casa seva i li cardin una pallissa de campionat: “Aquestes són les coses que passen quan trepitges el jardí d’algú altre. Trepitges el lloc equivocat i perds les cames”. La llibertat d’expressió s’ha transformat en una barreja entre utopia, perill i comèdia?

La llibertat d’expressió està sobredimensionada. Segur que tenim uns nivells de llibertat d’expressió superiors als d’altres temps. I per això, en volem més. Volem ser protagonistes de tot, d’aquí l’èxit de les xarxes socials. Però és un fet que com més xerrem per la xarxa, més informació donem de nosaltres, per acabar convertits en un estereotip, un estereotip fàcilment controlable. Diem que no ens refiem de la informació que rebem, però anem tot el dia amb el mòbil a la mà, navegant i guipant. Diem que no seguim els mitjans, que n’estem fins al capdamunt de la política, però permetem que la política ho empudegui tot. Perquè ja sabem que els mitjans provoquen tendències i els partits polítics es passen el dia obsedits per la seva tendència de vot. Aquest és l’objectiu final de la llibertat d’expressió. Un home, un bit.

En la descripció a l’hospital, enfiles una narració brillant amb una doble capa. Mentre l’anestèsia tira avall el pols vital, l’inconscient fa surar de la foscor els records i en Marc G. busca els motius de la seva desgràcia. A l’inconscient hi tenim informació menys edulcorada que al conscient?

A causa d’una arrítmia nocturna que vaig patir, la metgessa de capçalera em va explicar que el subconscient ens ataca quan el conscient té la guàrdia baixa que és quan dormim. Llavors se’ns esvalota el galliner del cap fins al punt de patir arrítmies o brots epilèptics. Afortunadament som una barreja d’això, d’inconscient i de conscient, amb el subconscient pel mig posant fil a l’agulla als nostres fets. Que, imagino, és el pas previ a la reflexió i a determinades preses de decisions.

En aquest mateix sentit, la reconstrucció dels genolls discorre en paral·lel a la reconstrucció dels fets. El punt clau és un article que Marc G. va escriure al Crònica amb l’ajuda d’un vell catedràtic: “L’Institut de Cultura sota sospita”. Això és molt versemblant!

L’assumpte de l’Institut surt de l’època que em dedicava al negoci musical, parlo de la dècada dels Vuitanta, del diner negre que vaig veure córrer quan es pagaven les actuacions dels artistes. Molts ajuntaments pagaven en negre. Una majoria. No ho pagava un regidor, sinó que es feia mitjançant el que se’n deia un agent de zona. Es pagava en metàl·lic i es trencaven els contractes. Ni IVA’s ni punyetes. Aquest diner negre era l’evidència de la ronya que surava dels ajuntaments a l’Espanya dels 80’s de les vaques grasses.

Marc G. és un cap de turc. L’objecte de desig de polítics i culturetes de baixa estofa humana però amb molt de poder. La hipocresia actual, vaja. Marc G. seria un CDR de Sabadell, també. Tot podem ser un Marc G. en qualsevol moment?

A part de cap de turc, és el xitxarel·lo que tots duem a dins, sobretot quan no vigiles les esquenes i et creus el rei del mambo quan no ets ningú i no tens xarxa. No conec cap d’aquests CDR’s per a valorar-ho. Però el que sí que sembla que els uneixi és el fet de no haver valorat suficient les conseqüències dels seus actes. La sort del meu Marc no em fa cap pena. El ciutadà torna a estar al coll de l’embut en comptes de tenir mínimament el control de la situació. Per la seva manca d’esperit crític, per aquest seguidisme d’imitar el ramat, crec, sincerament, que, com el meu protagonista, s’està buscant les mateixes hòsties del principi del llibre.

La presència de la Marta, de la relació del Marc G. amb la Marta, de l’ex de la Marta i dels pares de la Marta és inquietant. En la iconografia, es representa a Santa Marta amb un salpasser, que segons la llegenda va fer servir per amansir el drac. La Marta de La mida dels nans també és una manipuladora.

És allò que parlàvem de l’inconscient i de com ens premi la sabata. Un dia et prem d’una banda i quan ja en tens prou de ferir-te el galindó, canvies d’estratègia com si no vol la cosa. Sense despentinar-se, perquè la Marta actua amb xarxa, llavors pot fer allò que li sembli. Si passa res, si cal una reprimenda, la rebrà a casa, lluny de la vista dels altres. De fet, la Marta representa l’àmbit privat de la història. La nostra estimada moral catòlica que put a encens i a confessionari. Després de quatre parenostres ja pots perdonar els Pujol, perquè només era un tema de calés i no han fet mal a ningú. Però li hem deixat una sorpresa final, a la Marta. 

Vas presentar La mida dels nans a la Setmana del Llibre en català encaputxat. Està clar que aquesta acció reivindicativa va més enllà de la performance. Què volies transmetre?

Que n’estic tip d’aquesta manera de fer nostre d’escombrar allò que molesta a sota de la catifa. A la nostra narrativa ningú tracta això, tothom es dedica a parlar del seu sexe, de les seves plantes, del seu dolor, del franquisme. A mi em fa mal veure la quantitat de gent que s’ha enriquit gràcies a la política i als seus tripijocs i que hem deixat escapar. La quantitat de franquistes que han seguit manant amb carnet de vell catalanista i tothom mirant cap a un altre costat. Perquè som un poble feble. Ens estem jugant la nostra supervivència i és com si no anés amb nosaltres. Doncs ja veurem com ens ho paga el futur. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació