Sindicats policials volen censurar un llibre sobre la violència de l’1-O

L'editorial Comanegra respon a l'amenaça de querella criminal

Els Sindicats del Cos de Policia de les Balears han amenaçat el Govern Balear amb una querella criminal arran de la publicació del llibre On és l’Estel·la? de Toni Galmés. El publica Comanegra que que fa il·lustracions satíriques sobre l’1 d’octubre. Hi apareixen representades manifestacions, cargues policials i l’allotjament dels agents en vaixells. Segons els Sindicats del cos policial, el llibre conté “insults, mentides, injuries, difamacions i incitació a l’odi contra les Forces i els Cossos de Seguretat de l’Estat”. Reproduïm a continuació el comunicat que ha emès l’editorial en relació a la polèmica.

Una il·lustració d'"On és l’Estel·la?", de Toni Galmés

“En vistes de l’amenaça de querella criminal al Govern Balear per part dels Sindicats del Cos de Policia de les Balears, com a editors del llibre On és l’Estel·la? exposem els arguments pels quals considerem que, en un país democràtic, mai hauria de ser admesa.

Un llibre amb dibuixos, sí: però per a adults

Tot i que On és l’Estel·la? és un llibre il·lustrat, va dirigit a un públic adult. Les persones que no llegeixen habitualment, sovint poden mal interpretar que un llibre amb dibuixos és només per a nens petits, però no és així. Segons dades de l’agència de l’ISBN, el 2016 es van publicar 2.940 títols amb continguts gràfics per a adults, i el 2017 la xifra va escalar fins als 3.413.

Més clar impossible: +18 a la coberta

El contingut del llibre ja és prou clar: només fullejant-lo, el lector entén perfectament que està davant d’una publicació dirigida a adults. En el cas remot que algú tingués dubtes, des de l’editorial Comanegra es van prendre accions per refermar aquesta idea. Són:

1. A la coberta del llibre apareix un +18, una icona que no deixa lloc a dubtes. A la primera edició en clara preeminència a la portada; a la segona edició (quan el llibre ja té prou recorregut), a la contraportada per raons evidents de disseny.

2. Al DILVE —la plataforma oficial encarregada de recollir, gestionar i distribuir la informació bibliogràfica i comercial dels llibres que estan en venda a l’estat Espanyol, de la qual fa ús tota la cadena del llibre, especialment els llibreters— el llibre On és l’Estel·la? figura com a llibre per a adults.

3. A la pàgina web de l’editorial Comanegra, el llibre es troba a la categoria “Art i cultura”, en cap cas a la d’infantil. I, a més, a la fitxa tècnica s’especifica que és un llibre per adults.

Mala fe en les declaracions de l’acusació?

Extraiem algunes declaracions que agents i portaveus dels sindicats van fer a l’article publicat per Última Hora, el dimecres 12 de juny:

«Es intolerable que existan publicaciones infantiles en las Islas donde se instigue a los niños contra los agentes de la autoridad», señala uno de los portavoces consultados.

«Con dinero de las instituciones públicas es intolerable que se sufrague una publicación que incita al odio y a la confrontación de las personas. Son niños», concluyen los agentes policiales.

Al tractar-se d’un llibre inconfusiblement per a públic adult, entenem que darrere d’aquestes afirmacions hi ha, o bé un profund desconeixement del llibre (no l’han llegit), o bé la clara intenció de perjudicar a les parts implicades.

Pura sàtira

Segons llegim a l’article de Última Hora, les fonts sindicals argumenten que el contingut del llibre, presuntamente, contiene «insultos, mentiras, injurias, difamaciones e incitación al odio contra las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado». Res més lluny de les nostres intencions: el llibre apel·la al sentit de l’humor, tal com s’explica a la sinopsi:

«El procés català va avançar durant anys marcat per un factor que el diferenciava d’altres moviments populars i explicava força coses de la cultura catalana: el sentit de l’humor. Entre el 2017 i el 2018 han estat encausats (a més de polítics) humoristes, pallassos, revistes satíriques, músics i tuitaires, i les ganes de fer broma (també les de riure’ns de nosaltres mateixos) s’han anat diluint o amargant. Però ja n’hi ha prou: la sàtira és un bé comú i cal fugir de l’eixutesa com qui fuig de la fam.»

Ens emparem en el dret de llibertat d’expressió, i secundem les paraules de Francisco Javier Pérez Ruiz, el fiscal que va portar el cas de la revista El Jueves: “la intención de divertir a los lectores o visitantes de la página que pretendían los autores prevalecía sobre la intención de ofender a dichos agentes“. Ho llegim a l’article del diari Público.es: “La Fiscalía no ve delito en el artículo de ‘El Jueves’ que ironizaba con los antidisturbios y la cocaína”.

Dos exemples mal trobats

A l’article de Última Hora, llegim que els agents i fonts consultades fan esment a dues il·lustracions concretes del llibre, amb la intenció de reforçar els seus arguments. Tot i que el llibre és purament satíric, humorístic i conté grans dosis d’imaginació, val a dir que els dos exemples triats són desafortunats, ja que en aquests casos en particular sí que estan basats en notícies del moment:

1. Uno de los dibujos «más ofensivos», según los denunciantes, es el de un policía que desaloja a una manifestante con las manos en las partes íntimas de ésta, en clara referencia a un supuesto «abuso sexual». És la imatge que encapçala aquest article.

2. También aparecen escenas de policías nacionales y guardias civiles «golpeando de forma indiscriminada y sin piedad a pobres e indefensos ciudadanos, o disparándose por error entre ellos mismos, en tono de burla».

A) Sobre el “disparándose por error entre ellos mismos”, entenem que es refereixen a aquesta vinyeta d’humor, on es veu clarament que és una pistola d’aigua en un ambient festiu. En tot cas, l’autor del llibre es va inspirar en fets que van ocórrer durant el Procés, com seria el vídeo gravat l’1 d’octubre on es mostra un policia pegant a un company.

B) Pel que fa a la frase “golpeando de forma indiscriminada y sin piedad a pobres e indefensos ciudadanos”, considerem que és important recordar que actualment hi ha policies investigats per ús de la força desproporcionada a les càrregues de l’1 d’octubre.

El llibre fa paròdies de tot tipus de personatges, no només de les forces de l’ordre com són policies nacionals, guàrdies civils, mossos d’esquadra, bombers… Convidem a tothom a llegir-lo amb el sentit de l’humor que el llibre clarament proposa, per a un públic adult i democràticament madur. En vistes de tots els arguments donats, no hauria d’estar mai admesa una querella en el sentit que ells diuen.”

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació