La Mallorca impura de Melcior Comes guanya el Crexells

El XLVIII Premi Crexells ha recaigut en l’obra Sobre la terra impura (Proa) de l’escriptor mallorquí Melcior Comes, que anteriorment ja ha rebut altres reconeixements per aquesta obra. El desembre passat va guanyar el Premi Núvol Punt de Llibre i aquest abril va endur-se el Premi Crítica Serra d’Or. Comes (Sa Pobla, 1980) és continuador de la nissaga literària illenca de Llorenç Villalonga o Baltasar Porcel. “Amb Porcel hi parlo mentalment, com faig amb els personatges”, diu.

Un paradís en fals

Durant el dinar de notificació de l’obra guanyadora, Jordi Casassas, president de l’Ateneu Barcelonès, convocant del premi, ha destacat la “collita d’obres importants” que enguany ha hagut de valorar el jurat, format per David Castillo, Jordi Nopca, Ada Castells, Marina Porras i Joan Santanach. És a dir, dos periodistes culturals, una escriptora, una crítica literària i llibretera i un acadèmic. La bona collita literària de 2018 –el Premi Crexells s’atorga a una obra publicada l’any anterior a la seva concessió– ha resultat en una “tria raonablement indiscutible”.

Casassas ha subratllat també la “normalitat” d’aquesta edició del premi. Durant els últims dos anys, el Crexells –dotat amb 6.000 euros– ha fet la travessia del desert: ha viscut la polèmica concessió del guardó a la novel·la Crui, de Joan Buades, i –un any més tard– la suspensió de la convocatòria de 2017 per un canvi de les bases erràtic. El Premi Crexells compleix enguany els 90 anys. El guardó “ha aparegut i desaparegut seguint el curs de la història del país, en funció dels governs”.

Casassas ha recalcat el valor del Crexells pel fet de ser el premi degà de Catalunya que reconeix una novel·la en llengua catalana. “El compromís del Crexells amb el país és indiscutible. El guardó va donar un mínim de normalitat al país durant la Guerra Civil”. El 1938, el premi va quedar estroncat i no es va restablir fins al 1982, any en què el va guanyar Joan Perucho. Avui, el país té “prou incerteses per no haver d’afegir-ne més”, per tant, es reitera aquesta “voluntat de normalització”. En la reconducció del premi hi ha ajudat el periodista i escriptor Joan Safont. Som –podríem dir– a l’Any I del Crexells després del Caos.

Enguany, el jurat s’ha imposat la voluntat de seguir l’actualitat, de no rebre llistes amb filtracions. També s’ha aïllat el premi de pressions editorials, que les anteriors bases permetien. El jurat ha treballat en total solitud i llibertat. Es vol eliminar tota la convulsió passada. Hi ha hagut “discussions de fons” i “consideracions de tota mena”, segons Joan Maluquer, vicepresident primer de l’Ateneu i membre del jurat amb veu però sense vot.

El perquè de la decisió del jurat l’ha traslladat David Castillo, que ha destacat la manera en què Comes recull l’herència literària de  Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel, les ombres de les lectures de Philip Roth, “les reflexions metafísiques” o la Mallorca que “s’insinua com un paradís en fals”. També s’ha recalcat la “riquesa lèxica”, “l’ambició” i la “gràcia en la construcció dels personatges”. Segons Castillo, som davant d’un llibre “desinhibit” i “tràgic”, “ma non troppo”.

Fer riure, fer plorar i fer esperar

“Quan acabo una novel·la, quedo tan gat de la pròpia literatura que no sé realment el que he escrit”, ha dit Comes sobre les sensacions que li va deixar l’escriptura de Sobre la terra impura. “A poc a poc, ho he anat aclarint”. Avui, amb la novel·la publicada, Comes pot dir, per exemple, que “ser a la llista del Premi Crexells és molt important”. “Hi ha llibres  guardonats amb el Crexells sense els quals no em puc pensar a mi mateix com escriptor”. Cita Aloma de Rodoreda, els llibres premiats de Porcel o Joan Francesc Mira (tots dos guanyadors en dues ocasions) o Els jugadors de Whist, de Vicenç Pagès, “un dels llibres més importants de la literatura catalana dels últims vint anys”.

I retorn a Porcel: “A tota una generació d’escriptors mallorquins ens va ensenyar que podíem ser novel·listes del tot normals, com ho eren al seu país Barnes o Amis”. Comes, bon deixeble de vells conciutadans, és també un mestre guanyador. El vencedor del Premi Llibreter d’enguany –Pol Beckmann– ha estat alumne seu a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu, on Novel·la, l’obra premiada, va prendre forma i contingut.

A Sobre la terra impura, Comes narra la història d’una família de sabaters d’Inca. L’embranzida per començar a escriure li va avivar la mare. “Tinc un truc: trucar a casa meva i demanar a la meva mare de què no hauria d’escriure. Quan ella em diu que no escrigui sobre un tema, sé que he d’abordar aquella qüestió. Vaig dir-li, doncs, que volia escriure sobre els inquers que tenen fàbriques de sabates i la resposta va ser que la gent  implicada s’enfadaria. Vaig trobar que això era el que havia de fer”. No ha tingut temor a la irritació d’aquells que es poden veure reflectits en la novel·la: “Si hi ha qui s’enfada per un tuit…”. “Admiro molt els meus personatges, fins i tot quan són malvats”, afegeix.

“Sempre he sabut que volia fer una novel·la de Premi Pulitzer. A les novel·les guanyadores del Pulitzer sempre hi surten fàbriques”, continua Comes. “Hi ha una ànsia de descriure la història econòmica del país”. En una de les obres referents de l’autor –Pastoral americana, de Roth– hi surt una fàbrica de guants. A Middelsex d’Eugenides hi apareix una fàbrica de cotxes. Balzac, un dels mestres de Comes, també estava obsessionat amb les fàbriques. La novel·la guanyadora incorpora aquest interès per la documentació i transmissió de la història econòmica i industrial. En tota l’explicació socioeconòmica, però, Comes admet que hi ha un cert “treball especulatiu”. “N’hi ha prou amb posar barba a un personatge per allunyar-lo de la realitat”, sosté.

Sobre la terra impura és –segons l’autor– una novel·la “llaminera” que vol atraure el lector amb una intriga. “Totes les intrigues, però, en aquest punt de la història literària, poden acabar sent una mica banals”, admet. “Aquesta mica de ‘culebrot’ és el que també permet fer funcionar el llibre”. La novel·la agermana permanentment ficció i fets històrics: “La intenció era fer això sense que caigués per un costat o per l’altre”. “Lectura aparentment lleugera que no renuncia a tractar algunes coses interessants”, resumeix l’autor, que nega l’ambició que li assigna el jurat.

Comes tampoc renuncia a l’entreteniment: “És important no avorrir. Procuro donar al lector una bona experiència. Un llibre no ha de fotre la llauna. La lectura està per fer-nos sentir, riure, reflexionar, viure. El truc de Dickens: fes-los riure, fes-los plorar, però també fes-los esperar”. Comes –diu– intenta escriure amb un “somriure als llavis”, com feia Porcel, que servia un humor fosc i agre. L’illa que retrata Comes és una Mallorca estripada i voraç. “Si escrius sobre Mallorca, has de fer poca feina creativa”.

La llengua, última qüestió, no menor. Comes combina dos registres en la novel·la. La narració –la descripció dels fets– està escrita en estàndard, en canvi, els diàlegs els llegim en la variant mallorquina. “Un escriptor que escriu en català ha d’escriure en el registre estàndard”, defensa Comes, que no practica el costumisme lingüístic. “D’un escriptor mallorquí s’espera que sigui mallorquí professional”, censura: “Tots hem de jugar a la mateixa lliga”.

La novel·la iniciarà ara un recorregut de guanyadora que la retornarà o l’aferrarà encara més a les llibreries (la novel·la resisteix als taulells des del mes de setembre passat, quan es va publicar). A més, però, de la distribució comercial, també es desplegarà una campanya radiofònica de falques durant el mes de juliol. La novel·la està cridada a ser una de les lectures de l’estiu. Mirin, sinó, la seva coberta; i capbussin-s’hi.

Comes també és Premi Documenta (L’estupor que us espera), Josep Pla (La batalla de Walter Stamm), Sant Joan de Narrativa (Hotel Indira), entre d’altres.