El viatge a l’abisme d’Ulrich Alexander Boschwitz

Quan hom pensa en viatjar, la primera cosa que li ve al cap és fugir de la rutina, descansar i gaudir del temps lliure. Però, i si viatjar fos una qüestió de vida o mort? Aquesta és la situació d’angoixa i desesperació que ens narra El viatger (L’Altra Editorial) d’Ulrich Alexander Boschwitz.

El viatger ens presenta la història d’Otto Silbermann, un empresari jueu que troba a les anades i tornades dels ferrocarrils de Berlín l’única via per a fugir –sense poder escapar– del Tercer Reich. La Nit dels Vidres Trencats, en què les SS de l’Alemanya nazi començaren l’extermini de la població jueva, és el punt de partida de la novel·la. Així, Ulrich Alexandre ens presenta Otto que, allunyat del que està passant al país, tracta de fer negocis quan rep la trucada de la seua germana en què l’alerta que el seu marit ha estat detingut. L’empresari s’enfronta, aleshores, a totes les opcions que suposen fugir i salvar-se sense que cap d’elles siga gens fàcil. Otto, que considerava que els nazis no s’atrevirien a atacar un burgés com ell, es troba de sobte immers en una situació d’angoixa i desesperació sense precedents. És així com els trens de Berlín es converteixen en el mitjà de transport de les seues pors i incerteses, un refugi particular que no el portarà enlloc i que el converteix en un viatger sense descans per qui tots els camins porten a l’abisme.

Ulrich Alexandre Boschwitz,  amb tan sols vint-i-dos anys, ens va oferir una història on entrellaça narració i pensaments en un estil indirecte i pausat que ens mostra com el protagonista s’ha d’enfrontar a la traïció i el rebuig de les amistats que, temps enrere, l’havien donat suport però que ara només tenen en compte la seua condició de jueu. Vet aquí una història sobre la deshumanització i el terror basada en les vivències i angoixes que va haver de patir l’autor al llarg de la seua vida. Ulrich va fugir amb sa mare quan el Partit Nacionalsocialista guanyà les eleccions però, així i tot, va ser arrestat i deportat a un camp de presoners en esclatar la Segona Guerra Mundial. L’incert destí va voler que Ulrich morira el 1942, a l’edat de vint-i-set anys, quan, una vegada havia estat alliberat, els alemanys atacaren el vaixell que el portava a la llibertat.

El viatger va ser publicat primerament en anglès l’any 1939 a Londres i, posteriorment, al 1940, als Estats Units d’Amèrica. No ha sigut fins l’any 2018, però, que es va publicar en la llengua en què fou escrita: l’alemany. La traducció que ens ofereix L’altra Editorial ha estat feta a partir d’aquesta edició basada en el manuscrit original.