Joan Pinyol

Joan Pinyol

Escriptor i professor

Mores de tardor

El dia que na Roqueta va fer deu anys li van regalar una finestra

El dia que na Roqueta va fer deu anys li van regalar una finestra. El marc tenia gravats un parell de ratolins que omplien un cistell de mores vermelles i negres per passar l’hivern. Mentre els resseguia amb un dit, una fulla de plataner es va estampar contra el vidre, una altra va guanyar el terra del jardí i cent més van dansar al compàs del vent d’octubre.

Na Roqueta obrí el regal i un aire gèlid li besà les galtes. Va sentir l’impuls d’anar més enllà i va sobrepassar l’ampit. Primer va anar a trobar el gronxador que la feia volar cada juliol. Va pujar-hi i va provar de balancejar-se, però va continuar immòbil com tot el passat.

Entre els plecs de la soca d’un plataner va veure que la parella de ratolins aplegaven mores vermelles i negres. Quan en van tenir una pila van portar-les fins al cau. A través d’un forat del tronc na Roqueta va descobrir les cambres interiors. Al rebedor s’alçava una majestuosa llibreria, carregada de manuals per a la millor degustació de formatges. Més enllà hi havia la cuina amb una solemne prestatgeria plena de pots de confitura, carbasses gegants, manyocs d’herbes aromàtiques i altres espècies culinàries. El ratolí  remenava un bol de salsa de mores. Quan va veure l’ull al forat del tronc cregué que s’havia avançat la lluna plena de tardor. Na Roqueta va continuar el passeig.

La font dels dies parells rajava el doble que de costum i l’aigua era tres vegades més freda.

– No l’encertes ni gota! És a l’agost quan has de refrescar-nos de valent, amb aquella xafogor que tomba de mandra els éssers que respiren i no pas ara, que no sabem ni on guardar els calfreds!

La font va continuar rajant com si sentís ploure i na Roqueta va refer la passejada com si no plovisquegés. Però ho feia i va fer volar grapats de fulles. De cop va topar amb la closca de la tortuga que hivernava. Li va saber greu trencar-li el son de mesos i la va tornar a colgar.

Més enllà va endevinar l’estel amb què pessigollejava el cel de l’estiu. Estava descolorit però encara s’hi endevinava un sol taronja damunt l’aigua blau turquesa d’una platja tropical. Al costat va retrobar la pilota de platja desinflada, unes ulleres d’aigua que guardaven un polsim de sal i una galleda de plàstic amb una pala i un rasclet de colors llampants. Els va tornar a cobrir  perquè hivernessin  com la mascota.

Quan va escampar les fulles de la galleda del pou van alçar el vol un parell de papallones elegants, harmòniques i d’una bellesa extrema. Les dues sabien que els temps estaven canviant i que anaven a trobar una mort igualment elegant, harmònica i d’una crueltat també extrema. Aquesta llei de vida encongí el cor de na Roqueta i decidí tornar a la seva habitació.

Un bolet gegant que creixia vora la façana va permetre-li entrar de nou a casa a través de la finestra. La parella de ratolins gravats al marc buidaven el cistell ple de mores, destriaven les negres i les vermelles i les col·locaven en cabassos diferents. Na Roqueta va tancar el regal amb tot l’enyor de l’estiu.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació