Monturiol… Narcís Monturiol

El còmic narra l’expedició encapçalada per Monturiol per resoldre les misterioses desaparicions de pescadors de Cadaqués

Narcís Monturiol és el protagonista d’aquesta ficció detectivesca i de suspens: el còmic combina aventures de to innocent amb elements didàctics i d’humor —amb molts homenatges al còmic americà de superherois. Del guió de Sebastià Roig i els dibuixos de Toni Benages neix Narcís Monturiol i les pedres de l’infern, publicat per Males Herbes a finals d’aquest octubre.

La primera vegada que apareix el personatge Monturiol contemplant el mar de Cadaqués, a l’inici del còmic, és una de les poques referències històriques a la persona homònima: Monturiol es va haver d’exiliar a Cadaqués per les seves idees republicanes, poble on va esbossar el seu submarí Ictineu…, però aquesta seria una altra història. El guionista Sebastià Roig (Figueres, 1965) i el dibuixant Toni Benages (Badalona, 1970) ens presenten Narcís Monturiol i les pedres de l’infern (Males Herbes, 2017): una obra breu de ficció detectivesca, de trama senzilla i imaginativa, en què el mític inventor empordanès es converteix en el protagonista d’una aventura de suspens. La publicació combina la sàtira, la contracultura i la temàtica fantàstica que regeixen el catàleg de l’editorial Males Herbes.

Després de l’èxit local de Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols (Males Herbes, 2015) —de les quals ja s’està gestant la segona entrega—, els autors repeteixen fórmula amb un altre protagonista català. A través d’un estil de línia clara i a tot color, el còmic narra l’expedició encapçalada per Monturiol —ara inventor, ara detectiu decimonònic— per resoldre les misterioses desaparicions de pescadors de Cadaqués, vinculades a l’extracció secreta d’un metall preciós molt resistent anomenat “nautílum” per part de l’almirall anglès Henry Gunsmouth, l’antagonista que duu una armadura d’aquest metall.

El treball de personatges està basat en un “préstec” quasi literal de la colla del Capitán Trueno —de Mora i Ambrós—, fins al punt que es podrien establir les equivalències entre els diferents protagonistes (Monturiol amb el Capitán Trueno, Congre amb Goliat, Diri amb Crispín i Sabana amb Sigrid). Tot i això, el guionista reconeix que, pel que fa als superpoders, els herois del còmic s’han inspirat més en “l’univers Marvel”: Monturiol podria ser el Reed Richards d’Els 4 fantàstics, Sabana és gairebé una heroïna —amb la lamentable hipersexualització que això comporta— equivalent a Ororo Monroe de La patrulla-X i l’antagonista llueix un prototip antic de les armadures d’Ironman. Respecte a altres influències, el guionista manlleva l’estructura de les pàgines de la clàssica trilogia The League of the Extraordinary Gentlemen —amb text de Moore i traços d’O’Neill— en els ritmes interns de les pàgines o la vinyeta panoràmica de doble pàgina, i també en el caràcter breu de l’obra.

L’ús de personatges nostrats ens remet a la tradició dels contes d’aventures de Folch i Torres i, més literalment, a la posterior versió en còmic de Massagran que van realitzar Folch i Camarasa en el guió i Madorell en els dibuixos. D’altra banda, la línia clara per part de Benages ens remet a la tradició francobelga, tot i que a molta distància de la qualitat d’Hergé, a qui es va apropar més Roger Subirachs, així com altres dibuixants de la revista Cairo dels anys vuitanta. La correcta entonació de color i la composició de negres denoten la professionalitat de Benages, que havia entintat el gran Rubén Pellejero. Una artesania revesteix d’una pell coherent tota l’obra, però no aconsegueix dotar de prou caràcter els personatges.

Els elements documentals donen qualitat a l’obra: pel que fa al text, l’ús del “català salat” en la parla dels pescadors —tret dialectal del litoral de la Costa Brava caracteritzat, entre altres aspectes, per l’ús dels articles “salats” es i sa. En la creació de personatges, destaquem Sabana, documentada històricament com “l’última bruixa de Cadaqués” i mare d’aquella “Lídia de Cadaqués”, amiga de Dalí, que creia haver inspirat la Ben plantada d’Ors. En relació amb el dibuix, és d’agrair la representació d’algunes platges (Cala Culip, Cala Culleró o Cala d’Agulles) que mostren la mateixa voluntat documental del còmic en relació amb els paisatges de l’entorn de Cadaqués.

El Monturiol històric, a banda del cèlebre submarí, va assajar invents com un telescopi cònic, un ocell mecànic, un canonet portàtil d’ús personal o un mètode per conservar els aliments —quasi tots sense superar l’estatus d’intent. Alguns d’aquests invents, ja de per si curiosos, podrien haver sortit al còmic, i prescindir, així, d’invents ficticis més grotescos.

Aquesta obra és un divertimento per al lector, un entreteniment, un joc que presenta Monturiol com un personatge en el qual conflueixen els mites de l’inventor, l’investigador i el superheroi. Amb un discurs a mig camí entre la narració d’aventures i el to educatiu —que pot resultar naïf en alguns moments—, el còmic s’adreça a un públic juvenil. També pot ser atractiu per als incondicionals del còmic català, com ara alguns dels que llegien de petits Cavall Fort i Tretzevents.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació