Miquel Creus: heroïna, reedició i mort

Mor l’autor d’’Òpera Àcid’, que enguany ha recuperat Males Herbes

Carlota Rubio

Carlota Rubio

Periodista cultural

El 14 de novembre, l’editorial Males Herbes es vestia de negre per la mort de l’escriptor Miquel Creus a conseqüència d’un càncer. Quan eren estudiants, Ricard Planas i Ramon Mas, els dos editors de Males Herbes, havien venerat Creus i la seva segona i última novel·la Òpera Àcid (Grup 62, 1989) pel fet de ser pionera a Catalunya a retratar el món de l’heroïna dels anys 80 de forma poètica i, sobretot, propera. L’impacte va ser tan fort que, trenta anys més tard i amb Creus desaparegut del món literari i de Catalunya, es van decidir a trobar-lo i oferir-li una reedició. És així com Òpera Àcid ha reaparegut aquest setembre a les llibreries de la mà de Males Herbes, oferint-nos la possibilitat de llegir/patir una obra que havia passat per la nostra literatura potser massa de puntetes.

Sense títol, 1981 de Jean-Michel Basquiat
Sense títol, 1981 de Jean-Michel Basquiat

Ramon Mas va llegir Òpera Àcid per primera vegada a la universitat, anys en què ell i els seus companys llegien amb avidesa aquells autors que jugaven amb els límits de l’escabrós: “un dels nostres temes de discussió habitual era la possibilitat o impossibilitat de trobar obres dels gèneres i estils que ens interessaven escrites en català. En això els dels maleïts érem els que ho teníem pitjor”, explica al pròleg. En una literatura catalana profundament marcada pel saber estar i la moral cristiana i burgesa del segle passat, Mas va trobar en la novel·la de Creus un fill bastard: “la novel·la, fosquíssima, parlava de l’univers d’un ionqui, però des de dins, no amb la mirada madura amb què ho faria Jordi Cussà catorze anys després, en el seu extraordinari Cavalls salvatges, obra escrita des de la saviesa de qui ho ha deixat enrere”. És per això que, ja editor de Males Herbes, Mas va començar una vertadera odissea per aconseguir contactar amb Miquel Creus, desaparegut a Berlín des de feia 30 anys, per proposar-li la reedició. Després de mesos de recerca, van aconseguir fer una reunió llampec en una visita de Creus a Barcelona i, tot i que l’autor va ser reservat a l’hora de xerrar sobre Òpera Àcid, “un llibre que semblava causar-li un gran dolor”, va accedir a reeditar-lo. 

Òpera Àcid comença amb un quadre insuportable: una dona entra a l’apartament d’un amic que fa temps que no veu, per trobar-se’l ajagut en un sofà acariciant-se el coll amb la fulla d’un ganivet, amb dues televisions enceses però mudes i l’Adagio en sol menor de Tomaso Albinoni com a banda sonora —proposo l’exercici de llegir la novel·la d’una tirada i amb aquesta música de fons, li va molt a to—. Al fons, una nena de 10 anys amb una xeringa d’heroïna clavada al braç. D’aquí ençà, la novel·la transcorre al llarg d’una nit, en la qual no és tan important el que hi passa com la manera d’expressar la profunda desesperació que viuen tots els personatges: la narració és lírica però tan fragmentada i delirant que en cap cas la poesia pot redimir l’angoixa de fons. Pensaments, sentiments, fantasies suïcides i records s’entreteixeixen en una espiral asfixiant i malaltissa sense cap bri d’esperança.

La visceralitat amb la qual el llibre sap vehicular i transmetre un nihilisme profund, doncs, és només un dels dos motius que fan d’Òpera Àcid un llibre rellevant. Si ho mirem des d’un punt de vista històric, Miquel Creus va saber reflectir la foscor de la drogoaddicció dels anys 80 d’una forma desacomplexadament nua i lliure de moralismes que pocs han assolit a casa nostra —Jordi Nopca recollia en aquest article de l’Ara Llegim una llista d’autors catalans que han parlat de l’heroïna: la majoria ho fan des de la distància suficient que els permet arribar a conclusions, per brutal que hagi estat el procés— .

Òpera Àcid és el testimoni d’una generació que, en la llibertat d’un país que renaixia, només hi va trobar el buit. I en una actualitat en la qual les drogues s’han estès, normalitzat i estetitzat en l’art fins al punt de regalar-nos seqüències tan agradables a la vista com les de Requiem for a Dream o ubicar-se en atmosferes tan seductores com la d’Euphoria, cal recordar la duresa despullada d’obres com la de Miquel Creus per posar-hi perspectiva. Les estranyes circularitats de la vida han fet que aquest 2019 ens hagi portat la reedició que ho ha fet possible, i també la mort d’un autor que caldrà recordar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació