Matthew Tree sacseja l’esquerra catalana

Matthew Tree publicava ahir un article a Núvol publicat L’antisemitisme i l’esquerra catalana, que ha estat molt comentat a les xarxes socials i també a Núvol. Xavier Antich l’acollia amb entusiasme i Màrius Serra el retuitejava, Matthew rebia comentaris crítics a l’espai de diàleg de Núvol, que han suscitat una conversa interessant.

En el seu article Matthew Tree denunciava un cert antisemitisme d’una certa esquerra catalana, que viu alineada amb Palestina i posicionada contra Israel. “En comptes de fer unes crítiques específiques dels crims innegables de l’estat israelià, l’antisionisme tracta aquest país com si fos el beneficiari únic d’una poderosa conxorxa diabòlica, contra la qual, per tant, s’hi val tot, des del boicot fins a l’eliminació física”, diu Tree. I afegeix més endavant que l’antisionisme català és sovint molt ignorant de la realitat històrica: “L’antisemitisme s’ha disfressat de diverses maneres al llarg del temps, i la variant catalana (un antisionisme genèric,  poc informat i pseudoprogressista perquè dóna suport, implícitament, a règims homòfobs, masclistes i, és clar, antisemites) n’és una més”.

Jaume Ortí ha fet una puntualització interessant: “Entre els “oblits” dels esquerrans també cal esmentar que si l’estat d’Israel va ser posible va ser pel decidit suport dels comunistes de llavors. La URSS hi va donar un suport decidit a l’ONU i les armes jueves de la primera guerra contra els àrabs eren txecolosvaques. Després la cosa es va girar quan el complot de “les bates blanques” i tot allò però l’esquerra havia estat pro-sionista”. Ortí acaba dient que al capdavall 
l’antisemitisme, com l’estupidesa, és tranversal. La llàstima és que sigui un racisme impune. Núvol recull avui un article d’Ortí, titulat precisament, Racisme impune, en què dóna proves gràfiques de l’antisemitisme que hi ha a casa nostra.

Un altre lector de Núvol, l’Oriol, respon a l’article de Tree dient: “Matthew, tens força raó en el que dius. O potser no. És un tema molt complex, en què és difícil d’evitar la demagògia”. Segons Oriol, “Els esquerrans catalans -com els dretans, i fins i tot els centristes- solen tenir idees força primàries sobre Israel, és cert. Igual que sobre els Estats Units, sobre la Xina i sobre qualsevol país que tingui protagonisme en l’escena internacional. És més, normalment les idees de dretans i esquerrans soles ser les mateixes, però invertides. I el teu text, ho sento, no és més que l’enèssima inversió. Els israelians són els dolents de la pel·li? No, són els bons, els dolents són els altres, però segueix sent una pel·li”. Oriol es declara amant d’Israel, però això no li impedeix de sostenir que “la fundació d’Israel va ser un acte injust que, per si mateix, va desencadenar el conflicte”.

Matthew Tree admet que crear un estat jueu a Palestina potser era un acte de violència en si mateix, “però atesa la trajectòria seglar dels jueus a Europa (desastrosa) i al món àrab (millor, però amb les restriccions sovint severes de la ‘dhimmitud’) quines altres possibilitats hi havia? En tot cas, com dius, ja hi és – i si fos jueu, voldria que hi fos, per molt que pogués criticar les seves polítiques envers els palestins (tal com ho fan, de fet, tots els jueus que he conegut i conec).

Maria Bohigas, editora de Club Editor, ha elogiat també l’article de Matthew Tree, però amb una sola reserva: “que els palestins no acceptessin el 1947 un estat “el doble de gran” que els territoris ocupats actuals és una curiosa manera de dir que se’ls va arrabassar bona part de les terres. No crec que el verb “oferir” que utilitzes lligui gaire amb l’esperit de la declaració Balfour ni amb les realitats que va autoritzar. Si ho subratllo és perquè, sí, cal precisar que l’ocupació de les terres palestines és cruel i injustificable per part de l’estat israelià. Però potser cal precisar també que la Història, tota la història de tots els pobles, és feta de realitats cruels i injustificables, i acarnissar-se a denunciar només les que comet l’estat d’Israel delata el que delata: una nova forma d’antisemitisme, sens dubte”.

Jesús Aumatell, que es declara català i votant d’esquerres, se sent ofès per l’article de Matthew Tree, i li retreu que parli des d’una superioritat britànica: “No serà, doncs, Mr Tree, que des de la seva arbòria alçada vol fer-nos veure, a nosaltres pobres catalanets baixets i rabassuts, la seva superioritat britànica?
Concreti, sisplau, què vol dir, segons vostè, esquerra catalana”.

Matthew Tree respon: “Aviam: des de l’esquerra, es pot condemnar i normalment es condemna moltes injustícies arreu del món. Però una part d’aquesta esquerra no condemna les injustícies a Síria (o Bòsnia, en el seu moment) o Kurdistan, o Zimbabwe, o… de la mateixa manera que ho fan les que comet l’estat d’Israel. Diria que la diferència entre una actitud que voreja l’antisemitisme i una crítica seriosa de l’estat israelià rau en l’ús del llenguatge: massa sovint, les crítiques a Israel van acompanyats de comparacions amb l’Alemanya nazi, o d’altres règims afortunadament desapareguts, amb la insinuació que Israel s’ha d’eliminar, que no té cap dret a existir, que és una mena d’estat diabòlic: un tractament que no rep ni Iran, ni Síria etc. Havent dit això, tens raó, es pot pensar que estic parlant de tota l’esquerra catalana i no és pas així, ni era la meva intenció (el títol original parlava d’una part de l’esquerra): els que se senten al·ludits, suposo, sabran si l’article va per ells o no”.

Finalment, Josep Valls retreu a Tree falta de rigor i honestedat intel·lectual i argumenta que “els qui s’oposen al sionisme ho fan (ho fem) perquè ens oposem a un moviment i ideologia que considera que una ètnia té dret a reclamar una terra on hi viuen els seus habitants i apropiar-se-la fent-los-en fora, en un exercici de simple i pura neteja ètnica, i després establir-hi un estat amb lleis racistes que discrimen els habitants que no són d’aquesta ètnia. Equiparar aquesta crítica al sionisme a un fenòmen racista com l’antisemitisme és una falsedat”. En un comentari final molt dur, Valls acusa Tree d’haver pres “un posicionament clar a favor de la justificació i defensa del colonialisme i l’opressió, un alienament amb les tesis més reaccionàries de la dreta europea i occidental, com saps bé la creadora del racisme modern i el feixisme antisemita del S.XX, i que avui ha esdevingut el suport polític i propagandístic d’Israel com a instrument de l’imperialisme”.

Finalment, Òscar Alegret respon a Josep Valls amb unes quantes preguntes: “¿que haurien hagut de fer, segons tu, els jueus després de la Segona Guerra Mundial? O dit d’una altra manera, ¿què haurien hagut de fer els Estats Units, la Gran Bretanya, França, l’URSS i l’ONU amb relació als jueus? Segons el teu parer, ¿tenen dret o no tenen dret a un estat, els jueus? Si és que sí, ¿a on? Si és que no, ¿on haurien hagut d’anar o on haurien de viure? Gràcies per endavant per les respostes.”

Podeu llegir l’article de Matthew Tree aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació