Marina Garcés: “El mal és l’impensable més quotidià”

El dijous passat 4 d’octubre, Marina Garcés va fer una conferència al CaixaForum titulada Nova il·lustració davant de noves injustícies, dins el cicle Pensar el mal en el món contemporani. Minuts abans d’entrar a la conferència, va escriure a Twitter: “El mal és l’impensable més quotidià”. Aquest oxímoron és una realitat del nostre dia a dia: el mal travessa la nostra vida de manera cabdal, deixant un rastre permanent, però ho fa de manera totalment anodina, quotidiana. I està comprovat que, encara que ens hi enfrontem cada dia, ens costa moltíssim assumir la idea de mal.

Com ens situem, els humans, respecte allò impensable? Garcés cita a Sòcrates: “No hi ha persones dolentes, sinó persones ignorants”. Diem sovint la frase “si ho hagués sabut abans…”, o “si ho hagués pensat millor…”. Per Garcés, actualment ens concebem a nosaltres mateixos com a aprenents del bé que si fan el mal és perquè no en son prou conscients. Cada dia tenim comportaments que perpetuen enormes injustícies. Potser és perquè no hi reflexionem prou. Però Garcés es pregunta: és la reflexió el que ens impedeix fer el mal? Canviaríem el nostre comportament? Com diu el protagonista de l’obra La mort de Danton, de Georg Büchner, no funcionem només per lògica. Rere les nostres accions també hi ha temors irracionals.

Gran part de la nostra manera de tractar amb l’impensable és intentar situar-lo al món i donar-li un sentit. Una de les idees de base de la nostra societat és que el bé sempre ha de guanyar el mal. Per Garcés, hi ha tres relats principals que han desenvolupat aquesta idea: el del progrés (“anem a millor”), el de la revolució (“algun dia ho canviarem tot”) i el de la salvació (“en una altre vida es fa justícia”). Tots tres ens han ajudat a fer assumible la presència del mal a la nostra vida.

Actualment, però, “aquests tres possibles horitzons que dotaven l’existència de sentit s’esborren”, explica Garcés. Com pensava el filòsof Jean-François Lyotard, creador del concepte de la postmodernitat, hem deixat de creure en aquests grans relats utòpics que ens dibuixaven un futur ideal. Davant d’això, la filòsofa llança una pregunta a l’auditori: “Com podem lluitar avui per viure des d’una actitud radicalment il·lustrada?”. Joan Burdeus ha publicat una ressenya a Núvol sobre el llibre de Garcés Nova il·lustració radical on explica com la filòsofa desenvolupa, en el seu llibre, aquesta actitud vers el futur, entenent la il·lustració com “el combat contra la credulitat i els seus corresponents efectes de dominació”.

Finalment, Garcés es torna a preguntar per què actuem fent el mal. Per què fem allò que després diem que “no volíem fer”? Respon citant una altre pensadora actual, Rita Segato, segons la qual seguim reaccionant davant el mal escandalitzant-nos i dient “com pot ser?”. Però enduent-nos les mans al cap no trobarem cap explicació. Per Segato, fer-nos mal és una manera de comunicar-nos. És una manera de dir que ens fa una por abismal la voluntat lliure de l’altre. Així, Garcés insta a pensar sobre el mal com a reflexió necessària per encarar aquest futur amb els horitzons esborrats.

El cicle Pensar el mal en el món contemporani continua aquest dijous a les 19:30h amb el professor de la Università di Roma La Sapienza, Stefano Petrucianni, amb la xerrada L’etern retorn de la barbàrie al món contemporani.