Maria Bohigas: “Les cartes a Màrius Torres són el retorn de Joan Sales a la joventut, la seva única pàtria”

Si les 'Cartes a Màrius Torres' de Joan Sales és un llibre que et talla l’alè, escoltar Maria Bohigas, editora del llibre i néta de Sales, és una ajuda per a aprofundir allò que la lectura no ens fa evident i acabar d’entendre la magnitud d’aquesta obra imprescindible.

Assumpció Maresma

Assumpció Maresma

Editora de Vilaweb.

Si les Cartes a Màrius Torres (Club Editor) de Joan Sales és un llibre que et talla l’alè, escoltar Maria Bohigas, editora del llibre i néta de Sales, és una ajuda per a aprofundir allò que la lectura no ens fa evident i acabar d’entendre la magnitud d’aquesta obra imprescindible. El descobriment d’unes cartes originals de Sales, publicades per primera vegada en aquesta edició, i la comparació amb les del volum editat per l’escriptor l’any 1976, esdevenen una revolució. La interpretació que en fa Montserrat Casals, en un estudi que també inclou el llibre, posa en evidència que les Cartes són l’última obra de Sales, i això dóna al llibre una dimensió totalment nova. A l’entrevista encarem també molts dels interrogants que suggereix el llibre: Sales, Torres i Mercè Figueras eren un triangle amorós? Aquest triangle té a veure amb Incerta glòria? Per què Sales reescriu les cartes? Per què es va voler matar l’obra de Sales com a escriptor i com a editor? Com és que, acabat el franquisme, el van silenciar? Maria Bohigas acaba l’entrevista amb un desig: “Que aquest llibre serveixi per a parlar de coses importants, d’aquelles que a casa nostra es callen. És el país del mutis i potser per això llegir Sales fa tant de bé.”

Maria Bohigas | Foto: Vilaweb

Aquestes cartes es poden llegir com una novel·la?

El lector ha de prendre consciència que Incerta glòria és una novel·la epistolar que té com a trama un triangle amorós, i les Cartes a Màrius Torres són una correspondència escrita per un novel·lista que silencia allò que sospitem fortament que és un triangle amorós. Les Cartes a Màrius Torres són una lectura completament excitant, vigorosa. No és tan sols que sigui fascinant el que expliquen, que ho és de dalt a baix, sinó que hi ha una energia increïble, triomfal; i això en un llibre que explica una època terrible.

Me’n vénen trossos al cap, la mort dels germans, la destrucció de les masies… Tot el que s’explica és molt bèstia, molt intens, però Sales no cau mai en el sentimentalisme.

Cada vegada que arribo a aquest tros dels germans m’he de parar. Ara que hem trobat les cartes originals i podem acarar-les amb el llibre, veiem què va fer quan va reescriure-les. Els dóna el ritme del sentiment que les travessa. T’adones que l’any 1936 és l’any de la lleugeresa, tot és possible. És l’any de l’aventura i de l’excitació. Hi ha grans ensulsiades i grans desastres, que són percebuts amb aquesta mena d’alegria. El 1937 és el front, però també el descobriment de la vida amb els companys, de tot allò que surt a Incerta glòria i malgrat tot hi ha moments d’entusiasme: la represa del territori, Terol.

Si voleu continuar llegint l’entrevista fent clic aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació