Maria Antònia Oliver, 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

“Jo sóc al món per escriure i entenc el món escrivint”, deia l’any 1992 Maria Antònia Oliver, nascuda a Manacor l’any 1946, al programa L’escriptor del mes, produït per la Institució de les Lletres Catalanes.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un “reconeixement a la tasca d’intel·lectuals que ens fan de far, de guia, de referent, de servei”, destaca Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, el qual ha subratllat la necessitat de tenir un Estat perquè no hagi de ser una institució cultural —sinó política— qui atorgui el màxim reconeixement a les lletres catalanes. La trajectòria de Maria Antònia Oliver hi encaixa pel seu compromís social, nacional i de reivindicació de les dones.

Maria Antònia Oliver, a la seu d'Òmnium | Foto: Jordi Carreño/Vilaweb

“Jo sóc al món per escriure i entenc el món escrivint”, deia l’any 1992 Maria Antònia Oliver, nascuda a Manacor l’any 1946, al programa L’escriptor del mes, produït per la Institució de les Lletres Catalanes. Oliver pertany a la generació d’escriptors del 1970, “i la seva obra és inseparable del compromís amb el país”, assegura Lluïsa Julià, membre del jurat —juntament amb Toni Soler, Marta Buchaca, Quim Torra, Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Joan Mas, Anna Sallés i Carles Solà. Tot i que a casa seva i a l’escola només va aprendre castellà, va decidir aprendre el català de manera autodidacta i amb les classes que Aina Moll feia a l’institut de Palma fora d’hores lectives: “Oliver ha tingut la voluntat de normalitzar la literatura catalana i de crear un públic lector en un moment en què el país sortia del franquisme”, afegeix Julià.

Maria Antònia Oliver, que va advocar per fer servir un model lingüístic dúctil i proper als registres col·loquials —perquè la gent s’hi reconegués—, va ser pionera en l’ús dels gèneres absents en la literatura catalana d’aquells moments, com ho eren la novel·la negra i detectivesca. I els va fer servir per tractar temes candents i socials, com l’especulació, els negocis bruts i la violència contra les dones. Les seves novel·les destil·len una mirada irònica, incisiva, punyent, estil que Oliver utilitza per analitzar el canvi socioeconòmic de la Mallorca d’aquells moments: l’arribada massiva del turisme altera el paisatge, però també les tradicions, els costums i la llengua de l’illa.

La seva primera novel·la, Cròniques d’un mig estiu, es va publicar a Club Editor l’any 1970. Va ser Llorenç Villalonga qui la va animar a fer-la arribar al seu editor, Joan Sales. Però la novel·la no és l’únic gènere que ha cultivat a bastament l’escriptora, sinó també la narrativa breu, la novel·la infantil i juvenil i ha fet guions per a ràdio i televisió. En el camp de la traducció, ha traduït clàssics de la literatura universal: Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson i Herman Melville. Com altres escriptors de la seva generació —com Joaquim Carbó, Carme Riera, Jaume Fuster o Pep Albanell, per citar-ne alguns— va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs.

Maria Antònia Oliver, a la seu d'Òmnium | Foto: Jordi Carreño/Vilaweb

44 homes i 4 dones

L’última novel·la que va escriure va ser de narrativa breu, Colors de mar (Proa, 2007). Després d’un temps sense escriure, Maria Antònia Oliver s’havia proposat de tornar a posar-s’hi: “Em van trucar d’Òmnium i això va ser per a mi una injecció en vena amb pa amb oli i tomàquet i olives”, ha confessat entre rialles.

“Jo aquest premi no me’l crec, els anteriors premiats són persones molt dignes. Tinc por però alhora m’agrada que me l’hagin donat, perquè sóc una dona”, apunta Oliver, que afegeix que li agradaria que s’assumís la diferència entre homes i dones sense que hi hagi desigualtats. En aquest sentit, Oliver també ha volgut fer esment en el fet que la literatura escrita per dones encara no es troba en una situació normal, ja que no hi ha tantes dones com homes que escriuen i poques solen ser premiades. “A més a més, a les editorials i a la premsa hi ha un dèficit d’atenció vers les dones i se’ls sol fer menys cas quan comencen a escriure: encara vivim en un patriarcat i hi hem de lluitar”, ha subratllat.

Segons Cuixart, el fet que Maria Antònia Oliver —és la quarta dona que rep el premi d’un total de quaranta-vuit premiats— hagi rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes demostra la diversitat interclassista i territorial de Catalunya: “La nació no l’entenem si no és complerta”, afegeix el president sobre la condició mallorquina de l’escriptora.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació