Mar Bosch: explorar la diferència des de la rialla

Mar Bosch és amiga de l’ambigüitat i no se n’amaga. El títol de la seva segona novel·la, Les generacions espontànies (Periscopi), beu d’aquesta fascinació pels dobles sentits del llenguatge. Malgrat que a simple vista faci pensar en una història generacional, el títol també es refereix a una teoria científica ja obsoleta que assegurava que algunes formes de vida, com ara els cucs dels cadàvers, apareixien per generació espontània. Així és com l’Eva Botet, la protagonista de la novel·la, justifica la seva existència. “Ella defensa que s’ha fet a sí mateixa, sense que hi hagi una causa prèvia”, explica Bosch.

Aquesta aparició del no-res no és l’únic tret que vesteix de peculiaritat l’Eva Botet. La seva vida, farcida de feines heterogènies i extravagants, es desplega a partir d’una entrevista de feina en què relata les seves experiències laborals anteriors. “Em va semblar que l’entrevista era una bona manera de tenir un fil conductor clar, tot i que en un punt de la novel·la desapareix i ens trobem directament amb la vida de la protagonista”, precisa l’escriptora. La conversa amb el director general d’una empresa indeterminada serveix per resseguir les experiències passades de l’Eva com a biòloga, detectiu privada i, fins i tot, maquilladora de cadàvers.

“Són situacions exagerades, perquè he volgut ironitzar sobre la realitat que ens ha tocat viure a una generació”, admet Bosch, que detalla que “com en una cursa de relleus, el personatge de Botet es va trenant a través de les experiències laborals que relata”. La història, però, també és territori per a altres generacions, com ara els avis. Més que focalitzar-se en personatges d’una edat concreta, l’autora ha volgut construir una novel·la encapçalada per “persones amb una autenticitat i espontaneïtat davant la vida” i que parlin “des de la diferència”.

La singularitat no només és un element de la personalitat de la protagonista a Les generacions espontànies. Com ja va fer en la seva novel·la anterior, Bedlam: darrere les hores càlides (Empúries, 2013), Bosch taca tota la història d’una perspectiva fantàstica per radiografiar així la realitat i les seves misèries. Zombies a les rebaixes i préssecs gegants que provoquen accidents fatídics formen part de la quotidianitat del llibre, que està esquitxat de l’univers de Pere Calders i les seves reflexions sobre com de grotesca és la vida. Bosch reconeix, de fet, que Les generacions espontànies “té moltes connexions filosòfiques i conceptuals amb Bedlam”, Entre aquestes hi ha la idea d’explorar com es tracta la singularitat i la diferència des dels esquemes d’allò que es considera normal.

Tot plegat ho fa sense deixar de banda el sentit de l’humor. “És una novel·la hilarant, que es llegeix d’una glopada. Quan l’acabes, però, queda un rerefons sobre el retrat de la societat”, afirma l’editor de Periscopi, Aniol Rafel. En aquest sentit, Bosch assegura que ha volgut vehicular tota la història “des de la rialla”.